Un estudi en què ha coparticipat el cap de l'Institut Clínic del Tòrax, Àlvar Agustí, ha determinat per primera vegada que el desenvolupament pulmonar anormal abans de l'edat adulta és, junt amb el tabaquisme, un factor de risc per patir la malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC). L'estudi, que s'ha publicat al 'New England Journal of Medicine', concreta que el desenvolupament anormal abans dels 40 anys predisposa a desenvolupar, 20 anys més tard, aquesta malaltia. Segons la recerca, aquesta circumstància es dóna en la meitat dels casos però que, en l'altra meitat, el desenvolupament anormal del pulmó en els primers anys de vida -i probablement de l'embaràs- és un factor de risc molt important.

La MPOC és una malaltia que afecta un 10% de la població general i es troba la tercera causa de mort al mon. Es caracteritza per una limitació del flux d'aire respiratori i està associada amb una resposta inflamatòria anormal en les vies aèries. Fins ara, es considerava que la principal causa per desenvolupar la malaltia és el tabac. A partir d'ara, s'hauran de considerar també factors de desenvolupament pulmonar als primers anys de vida.

Un dels tres codirectors de l'estudi és el doctor Àlvar Agustí, que és cap de l'Institut Clínic del Tòrax i de l'equip d'Inflamació i reparació a les malalties respiratòries de l'IDIBAPS, membre del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Respiratòries (CIBERES), dependent de l'Institut de Salut Carlos III i president fundador de la Barcelona Respiratory network (BRN).

La recerca s'ha dut a terme amb les dades de tres estudis independents en què es van seguir unes 25.000 persones i es van avaluar les seves condicions respiratòries al llarg de més de 30 anys amb mesures repetides de la funció pulmonar. Els investigadors ara han classificat als participants en aquests estudis en base a la seva capacitat pulmonar en el moment d'inici del seguiment (abans dels 40 anys), mesurada com el volum espirat màxim en el primer segon -o la quantitat d'aire que una persona pot exhalar ràpidament- (FEV1, de les seves sigles en anglès), i a la presència o absència de MPOC a la darrera visita de l'estudi. Aleshores s'ha determinar la taxa de disminució en el FEV1 al llarg del temps.

D'entre les persones que a l'inici de l'estudi tenien una bona funció pulmonar, amb un FEV1 igual o superior al 80% del valor esperat, només el 7% tenien MPOC passats 22 anys des de l'inici del seguiment. En canvi, un 26% dels participants amb una funció pulmonar deteriorada abans dels 40 anys -FEV1 per sota del 80% del valor esperat- tenien MPOC en acabar el seguiment. Així, aquests resultats demostren que una baixa capacitat pulmonar abans dels 40 anys és una condició que predisposa a l'aparició posterior de la MPOC i que el nivell màxim de la funció pulmonar assolit abans de l'edat adulta és un factor determinant del risc futur MPOC.

Durant dècades s'ha pensat que aquesta malaltia estava causada per una davallada ràpida i inexplicable de la funció pulmonar. Aquest estudi contradiu aquesta afirmació en demostrar que una taxa de disminució ràpida en el valor de FEV1 al llarg del temps no és indicativa, obligatòriament, de l'aparició de la malaltia: d'entre les persones amb MPOC al final del seguiment, només 50% tenien una disminució accelerada de FEV1.