El passeig del colesterol

Aprimera hora del matí, un grup de persones, al passeig marítim de Roses, se saluden i amb un somriure es desitgen un bon dia. Una mica més enllà es poden veure com diferents passejadors solitaris deambulen amb xandall i sabates esportives tot esbufegant. I on la vista no arriba, alguns quilòmetres més amunt, al camí de Ronda, s’hi agrupa tot un col·lectiu de persones que a peu de platja fan meditació, taitxí i fins i tot kungfu. També gent que fa atletisme o aeròbic. L’activitat que es pot arribar a concentrar un simple matí vora el mar, a la badia de Roses, és sorprenent i encara impressiona més pensar que tot passa en silenci, entre la boira matinera i  sense fer soroll. Existeix una vida contemplativa, allunyada de tot i on neix un gran microcosmos on es genera una comunitat que alguns van batejar com a «el passeig del colesterol». Així rep el nom aquesta realitat paral·lela de gent anònima que es troba per fer esport. La comunitat d’aquest passeig  cada vegada és més gran i fa la impressió que se sent còmoda produint-se sobre els marges, com si es tractés d’un secret quotidià.

He tingut l’oportunitat, els últims anys, de voltar pel món i conèixer de molt a prop tota mena de models comunitaris i d’organització de les ciutats i he pogut constatar que la tendència clarament és avançar cap a estructures urbanes que cuiden. És a dir, viure en llocs on el poble et cuida. És el que sempre s’ha conegut com a «qualitat de vida» i que es calcula unint les variables de salut, l’accés a l’educació, l’oci a l’entorn, la capacitat de fer relacions socials, la seguretat, els drets bàsics i l’entorn. Si analitzem cada un d’aquests criteris, és clar que encara ens queda molt de camí per recórrer, però no puc evitar pensar, cada vegada que torno a Roses, que vivim en un lloc privilegiat on a l’ombra d’allò mainstream tenim al nostre abast una qualitat de vida que es nodreix de tot el que ens envolta. De fet, escric aquestes línies des del passeig del colesterol i penso que a vegades també cal deixar-se portar per allò banal i agrair el que tenim, com pot ser un passeig, i, per què no fer-ne un article d’opinió?

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ