Ensenyament

«L'escola que m'agrada»

"El més bonic en l'educació és descobrir el món intern que porta cada infant i jove", ha escrit l'autora de l'article

06.07.2016 | 12:32
L´autora de l´article, Montserrat Nogué.

Al llarg de la meva vida personal i professional he constatat que hi ha una dinàmica que es repeteix tant en l'inici com en la finalització de tota nova etapa o canvi. Així doncs, també ens trobem amb aquest procés quan arriba el final del curs i s'encara l'escolarització de l'any vinent, amb les angoixes, pors, neguits i incerteses que afloren i es manifesten amb diferents intensitats.

Sorgeixen preguntes: Com m'aniran les notes? Hauré de repetir? Com és que suspenc els exàmens? Al meu fill li costa aprendre, aprovarà el curs? Com li anirà a l'institut? I l'escolarització a P-3? Li agradarà el nou centre especialitzat a les seves necessitats?

A vegades, com a pares i docents, tenim la tendència a veure abans les mancances del fill o alumne, les seves febleses i les seves dificultats i això ens endinsa en un terreny que ens aporta malestar. Si fem un canvi de mirada i aconseguim veure les coses amb perspectiva, posant el punt de vista no tant en nosaltres, reduirem les barreres que el nostre fill o alumne troba en l'aprenentatge, potenciant els seus punts forts i les diferències que el fan únic.

Cada alumne és únic i necessita ser vist pel que sap fer. El més important és acompanyar-lo, com a educadors i com a pares, al llarg del seu procés d'aprenentatge, generar-li confiança i focalitzar l'esforç, aconseguir que sigui capaç d'entusiasmar-se, d'il·lusionar-se, d'emocionar-se, de viure experiències enriquidores i d'establir llaços entre companys.

I és que el més bonic en l'educació és descobrir el món intern que porta cada infant i jove, entendre'l i acostar-nos a ell per afavorir-li les ajudes i suports que li permetin avançar.

El nou marc curricular aposta per un enfocament per competències, una educació més integral i holística que té en compte "aprendre a conèixer", "aprendre a fer", "aprendre a ser" i "aprendre a conviure". En aquest plantejament tots els alumnes hi tenen cabuda, però hem d'entrenar aquesta nova mirada i fer-los veritables protagonistes d'aquests processos.

El Departament d'Ensenyament amb la recent publicació 'De l'escola inclusiva al sistema inclusiu, una escola per a tothom, un projecte per a cadascú', d'acord amb l'últim informe de la UNESCO 'Repensem l'educació vers un bé comú mundial?' inclou com un dels principis fonamentals del sistema educatiu català 'la cohesió social i l'educació inclusiva com a base d'una escola per tothom'.

La inclusió, més que la provisió de serveis, implica un canvi en les expectatives d'aprenentatge de l'alumnat, un reconeixement de les possibilitats d'aprendre els uns dels altres i un treball interactiu dels professionals per donar respostes adequades a les necessitats dels alumnes.

No ens podem permetre girar la mirada a expressions com les que una mestra va llegir en les llibretes d'uns alumnes ("Mestra, m'agradaria que ho sabessis" a Cultura viva Catorze): "M'agradaria que la meva mestra sabés que, encara que somric cada dia i semblo el nen més feliç del món, realment tinc un profund patiment". "M'agradaria que la meva mestra sabés que no tinc amics que juguin amb mi". "M'agradaria que la meva mestra sabés que m'estresso molt pels exàmens, pels treballs i sento que he de viure complint les expectatives dels meus pares".

Quan un alumne sent que té l'espai per poder expressar realment el que li passa i on aquest tipus de reflexions tenen cabuda, vol dir que s'ha generat un ambient idoni i de confiança on l'alumne és l'autèntic protagonista de la història.

(La coordinadora del Servei Educatiu de l'Alt Empordà (SEAE), Montserrat Nogué Ges, és l'autora de l'article 'A fons' de l'última edició del suplement 'Diàlegs d'Educació' del Setmanari EMPORDÀ).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema