El Carnaval són tres dies, però la colla El Pòsit de l´Escala és un bon reflex de com la festa va molt més enllà. "Quan surts el diumenge, és el final d´un trajecte, però quan realment t´ho passes bé és vivint tot el procés", reconeix Narcís Plaja, membre de la colla i un dels responsables de l´equip d´elaboració de la carrossa.
Aquesta colla local és una de les més fidels que participa en el Carnaval escalenc. Ho fa des de fa més d´un quart de segle i encara manté un alt grau d´il·lusió i compromís. Malgrat haver minvat de components (inicialment havien arribat a ser 170 persones mentre que ara en són una trentena) això no els limita la capacitat de crear, imaginar i imposar-se nous reptes any rere any. "Ens hem anat fent grans", reconeix Plaja. En el camí, però, no han perdut les ganes de seguir superant-se. Això es constata en cada nova edició, veient tot el treball i l´esforç que hi ha darrere cada projecte que modelen d´una manera molt personal.
El primer pas per engegar la maquinària és decidir, de forma consensuada, la temàtica. Plaja explica que el mes de setembre programen un dinar col·lectiu on qui vol exposa la seva idea i la desenvolupa. "A partir d´això anem descartant i decidim finalment", explica. Així tot l´engranatge comença a funcionar: tant el disseny de la disfressa com el de la carrossa.
Aprendre amb l´experiència
És el mes de novembre quan vuit homes de la colla comencen a desmuntar la carrossa, que durant tot l´any es preserva en un magatzem municipal facilitat per l´Ajuntament a totes les colles. En aquest local, també podran donar forma a la nova proposta, que es presentarà oficialment durant la rua del diumenge. "Som molt exigents", reconeix Plaja tot afegint que "a vegades no es veu la feina que has esmerçat malgrat que hi ha un treball bestial". I és que els components d´El Pòsit sempre cerquen l´excel·lència i, sobretot, aprendre de l´experiència. Cap d´ells té formació o es dediquen habitualment a construir carrosses. Són lampistes, paletes o pagesos, entre altres oficis, però a tots els uneixen les mateixes ganes de compartir. "Tots som una mica manetes i ens entenem bé; busquem aprendre fent coses diferents", comenta Plajà tot afegint que "cada any has d´anar innovant i solucionant els problemes que es presenten".
Treballen, principalment, el ferro i l´escuma de poliuretà que, amb els anys, han anat dominant per crear figures que decoren la carrossa. Finalment resta pintar-les i polir els darrers detalls i acabats, on també col·laboren les dones del grup. Tot aquest entramat que escric sembla senzill, però rere seu amaga un treball intens. "Nosaltres ens ho fem tot des de zero fins al final", confirma Plaja, que recorda encara fa dos anys quan van crear tota una sèrie de figures sobre el món del circ molt ben reeixides. "La gent creia que eren maniquins", apunta.
Enguany el repte també és d´alçada. Han apostat per un tema que dona joc: el món màgic de Nàrnia. "Sempre ens marquem anar més enllà i si l´any passat el tema era més minimalista -anaven de Priscilla- aquest apostem per una cosa més monumental", comenta. Per sortir-se´n estan dedicant-hi moltes hores. Des del novembre es troben dos cops per setmana a la nit i, a partir de les festes de Nadal, cada dia. Molts cops dormen tan sols unes sis hores al dia fins que tot està a punt. "Ho fem perquè ens agrada, perquè volem aconseguir el millor resultat", confirma. Tanta feina, però, no només es veurà a l´Escala. Des de fa uns sis anys també participen en el Carnaval d´Olot, que es fa la setmana següent. "Ens van convidar a anar-hi i estem molt contents; aquell és un Carnaval de nivell Champion", afirma rotund Plaja. "Hem crescut anant a Olot", explica Carme Pérez, integrant també de la colla des dels seus inicis. Aquest desplaçament suposa un cost afegit per a la colla, però el fan amb moltes ganes. "És tota una aventura dur la carrossa fins a Olot, però després de tanta feina feta val la pena", comenta Plaja.
L´altra part de l´aventura és l´elaboració de la disfressa, de la qual s´encarrega la secció femenina de la colla. Com explica Pérez, hi ha anys que fan una o dues disfresses, és a dir, unisex o per homes i dones. Enguany, en seran dues. "Fem el disseny i després l´adaptem a les nostres possibilitats", confirma. Això vol dir córrer amunt i avall per trobar les teles que necessiten i els complements, mirant sempre a ajustar-se al pressupost. Enguany, per fer-ho més fàcil, han muntat un taller de costura per fer les disfresses. Aquesta és de les poques colles de l´Escala que encara cusen elles mateixes la disfressa. Això els permet estalviar, però també els obliga a dedicar-hi moltes hores.
Molt més que una desfilada
La disfressa no és només la roba. També hi ha els complements amb els quals busquen "la diferència i l´originalitat. Tots els integrants de la colla van igual, de dalt a baix. L´altre element essencial és la coreografia. La colla El Pòsit va ser pionera a introduir-ne ara fa vuit anys. Per a Pérez és importantíssima. "Ens hem adonat que la gent que ve a veure el Carnaval, vol espectacle", assegura. I això ells ho garanteixen. Tots els diumenges, els membres de la colla queden per assajar perquè diumenge la desfilada tingui tots els al·licients que requereix. Des de fa un mes, el ritme de treball és frenètic però, com creuen Pérez i Plaja, això també val la pena viure-ho.
