A Mònica Campdepadrós li agrada passejar, trepitjar el territori, sentir-se´n part. Ho fa en solitari, connectant amb l´entorn, amb la natura, alimentant-se´n i deixant-se curar, com li agrada dir. En aquest caminar, la seva mirada curiosa i interior s´atura en diferents elements abandonats. En ells hi copsa quelcom que fa que desitgi tenir-los, acumular-los en el taller, i quan ells li dicten, emprendre un nou camí. Fruit d´aquest treball neix Re/animar, la seva nova exposició individual a la galeria Ventós de Figueres. La cita inaugural, aquest dissabte a les 8 del vespre de la mà de Cristina Masanés.

"Sempre havia treballat des del concepte, des de la idea, però aquí són les peces que m´han parlat, les que m´han dit com volien ser disposades", comenta. L´artista descarta l´opció que es tracti de reciclatge d´objectes, si no, com el mateix títol apunta, el fet d´haver-los volgut insuflar vida, ànima, novament. "Són coses trobades, despulles", detalla. Restes que connecten passat i present i que evidencien la petjada humana en el territori però, alhora, també, la desconnexió amb la terra.

A l´hora de manipular o treballar les peces, Campdepadrós ho fa amb molt de respecte. Moltes d´elles,doncs, no estan excessivament intervingudes, són ensamblatges que elles mateixes li exigien. L´ajuda molt l´indret on es capbussa des de fa dos anys, el seu taller, un espai en un mas de Castelló d´Empúries, generosament cedit per una amiga també artista, on se sent molt connectada amb la terra, on té la possibilitat de sentir-se més lliure per crear.

En aquesta exposició, Campdepadrós presenta una desena de peces, així com dibuixos creats després de disposar de les peces. Per a l´artista ha estat tan important el procés de creació, que s´ha anat fent de forma natural, com el resultat final. Avança que algunes de les obres que presenta han acabat essent molt aèries i destaca que, en conjunt, tot i la seva estabilitat, tenen aquest component de moviment, de fluctuació, d´inestabilitat.

Campdepadrós és conscient que cada espectador rep el treball de manera diferent, però que amb aquesta altra percepció es completa el cercle. Tenint ben present aquesta mirada, l´artista col·loca estratègicament cada peça en el seu espai, tenint en compte que formen part d´un tot. En aquest sentit, una de les obres es completarà in situ. Es tracta d´una tina trobada entre un munt de runa.

Nous projectes, nous reptes

Feia cinc anys que l´artista no feia una exposició individual i assegura sentir-se il·lusionada. En tot aquest temps, però, no ha deixat d´implicar-se en un munt de projectes, tant en col·lectius com Vibra, del qual forma part, com en propostes més personals. A més, per a l´any vinent, hi ha en marxa nous reptes com Cadiretes amb Enric Bardera, premiat amb una beca Agita i una mostra individual al maig, a Ca l´Anita de Roses.