El conclave es celebra sense que destaqui un candidat fort, encara que totes les mirades estan posades en purpurats d'esglésies dinàmiques i joves, com l'africana i la llatinoamericana, i molts asseguren que el futur papa no serà italià pel llast de l'escàndol "Vatileaks"
L'elecció del nou papa es presenta més complicat que en l'anterior conclave. El 2005, des del primer moment van despuntar els cardenals Joseph Ratzinger, Carlo Maria Martini, encara que aquest estava ja malalt de parkinson, i Dionigi Tettamamzi, però en el pròxim no es veuen figures destacables i segons els observadors vaticans hi ha una forta fragmentació al Col · legi cardenalici.
Aquesta fragmentació també es veu, asseguren els vaticanistes, en el fet que fins i tot grups forts, com són tradicionalment els italians, els nord-americans i fins i tot els llatinoamericans, estan dividits i, de moment, no tenen un candidat de recolzar.
Els escàndols de filtració de documents reservats de Benet XVI i del Vaticà, conegut com 'Vatileaks', poden danyar les candidatures italianes, precisen els vaticanistes, ja que la gran majoria dels documents revelats es refereixen a casos interns italians i enfrontaments entre membres italians de la cúria.
En els últims dies, nombrosos cardenals no italians, sobretot els nord-americans, han requerit informació en profunditat del Vatileak (la publicació de documents que va revelar intrigues i enfrontaments a la cúria vaticana, dominada sobretot per italians).
Segons els observadors vaticans, busquen crear un "front" amb els llatinoamericans i africans per impedir que el proper papa sigui italià i tampoc europeu, continent on el catolicisme està a la baixa.
Segons els observadors vaticans, ha arribat l'hora que l'Església tingui un papa d'Àfrica o d'Amèrica, on viu la meitat dels més de 1.200 milions de catòlics del món.
En aquesta línia, un dels cardenals que sona amb més probabilitats és el canadenc Marc Ouellet, de 69 anys, president de la Comissió Pontifícia per a Amèrica Llatina i de la Congregació per als Bisbes. Ouellet coneix tot els bisbes, pel seu càrrec, i està considerat un gran coneixedor de tota l'Església a Amèrica, inclosa la llatinoamericana.
Dins d'aquesta línia de "papables" procedents d'esglésies no europees també destaquen els brasilers Odilio Pere Scherer, de 63 anys i arquebisbe de Sao Paulo, i Joao Braz de Aviz, de 65 anys, prefecte de la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica.
A Amèrica també destaca la figura del cardenal de Boston, el franciscà Sean O'Malley, destacat per la seva lluita contra la pederàstia a l'Església.
Al costat d'aquests purpurats sobresurten també els africans Peter Turkson-de Ghana, amb 64 ??anys i encarregat del "ministeri" vaticà per a la Justícia i Pau-i Robert Sarah, guineà, de 67 anys i president del Consell Pontifici Cor Unum, que s'encarrega de distribuir la caritat del papa.
En els últims dies ha pujat la figura del cardenal de Manila, Luis Antonio Tagle, de 55 anys. Dels africans es ressalta que provenen d'esglésies joves i d'un continent on l'Església creix i ja està madura, i l'asiàtic que lidera el país amb major nombre de catòlics d'Àsia i és un gran coneixedor de les xarxes socials.
Els italians, desitjosos que el papat després dels 27 anys del polonès Joan Pau II i els gairebé 8 de l'alemany Benet XVI torni a mans d'un cardenal italià, tenen la mirada posada en Angelo Scola, arquebisbe de Milà, de 71 anys, de sòlida formació teològica i àmplia experiència pastoral, proper al moviment Comunió i Alliberament.
També en Gianfranco Ravasi, de 70 anys, "ministre de Cultura" del Vaticà i promotor del "Pati dels Gentils" per impulsar el diàleg amb els no creients.
Sona, així mateix, l'austríac Cristoph Schönborn, de 67 anys, que va ser alumne de Benet XVI i qui més el va defensar quan van refermar les crítiques al pontífex pels casos de capellans pederastes.
Schönborn està considerat un "gran elector", és a dir, capaç de dirigir el vot, igual que l'actual camarlenc, l'italià Tarciso Bertone.
El fet que no hagin candidats forts ha propiciat que la llista de papables en comptes de reduir s'ampliï i en els últims dies també es destacava el cardenal de Guadalajara (Mèxic), Francisco Ortega Roble, i el de Budapest, Peter Erdo.
Tots els cardenals electors ja s'han afanyat a assegurar que no són les persones adequades per ocupar el Solio de Sant Pere i mantenen un perfil baix, ja que cap vol que es compleixi la dita "qui entra en un conclave amb fama de papa surt cardenal ".
Sigui qui sigui l'elegit, el nou papa haurà de donar resposta a temes que no poden seguir ajornats, com el celibat, el sacerdoci de la dona i la comunió als divorciats i, sobretot, la reforma de la Cúria.
