El Parlament Europeu ha elegit aquest dimarts nou president el socialista alemany Martin Schulz, amb 387 vots. Schulz rellevarà el conservador polonès Jerzy Buzek durant dos anys i mig, fins les eleccions del 2014, i ja s'ha mostrat a favor de permetre, per primer cop, l'ús del català l'hemicicle. La nova mesa de l'Eurocambra, que formen el mateix Schulz i 14 vicepresidents, haurà de votar la seva proposta per autoritzar els les intervencions en llengua catalana al ple. Schulz, de 57 anys, va ser alcalde de Würselen (40.000 habitants, a Renània del Nord-Westfàlia), és eurodiputat des del 1994 i el cap de files dels socialistes europeus a l'Eurocambra des del 2004.

El 'tory' Nirj Deva i la liberal britànica Diana Wallis també eren candidats, però no han aconseguit el suport necessari i s'han quedat amb només 142 i 141 vots, respectivament. Els eurodiputats catalans ja han celebrat l'elecció de Schulz, que "obre una finestra d'oportunitats més clara" pel català a Europa. El socialista alemany, que era llibreter abans de polític, és un coneixedor de la literatura catalana i ha llegit Josep Pla, Màrius Torres o Jaume Cabré. Schulz "s'ha mostrat repetidament sensible amb el fet lingüístic" i s'ha compromès "públicament i explícitament" a fer possible que el català es pugui utilitzar a l'hemicicle, segons l'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa.

Davant dels 85 eurodiputats liberals i dels 58 verds, responent a preguntes de Tremosa, Raül Romeva (ICV) i Izaskun Bilbao (PNB), Schulz ha assegurat recentment que podran intervenir en el ple en la seva llengua, tot i que no tingui l'estatus d'oficial a la UE. L'ecosocialista Romeva també ha celebrat que Schulz no sigui com Buzek i el seu predecessor, el democratacristià alemany Hans-Gert Pöttering, que no consideraven la no oficialitat del català com una anomalia important a resoldre. Segons Romeva, Schulz considera que és de sentit comú que cada eurodiputat pugui fer servir la llengua pròpia durant les sessions plenàries, fet que considera també una forma d'acostar les institucions als ciutadans europeus.

Schulz s'ha estrenat en el càrrec criticant que les "anònimes agències de qualificació de riscos de Nova York semblen més poderoses que els governs elegits democràticament" i denunciant que "uns pocs s'enriqueixen mentre les pèrdues es col·lectivitzen". El democratacristià alemany s'ha referit als indignats lamentant que "en molts països està augmentant la pobresa i l'atur juvenil té proporcions dramàtiques". "El leitmotiv dels nostres pares era que els seus fills poguessin viure millor que ells, i ho hem aconseguit, però ara no tenim la certesa que als nostres fills els anirà tot tan bé com a nosaltres", ha advertit.

El nou president de l'Eurocambra ha alertat que "per primer cop des de la seva creació, el fracàs de la Unió Europea s'està plantejant com una possibilitat real". "Des de després de la Segona Guerra Mundial, els interessos nacionals ja no poden separar-se dels interessos dels veïns, o perdem tots o guanyem tots", ha recordat, fent una crida a "apostar per la solidaritat i la democràcia" i reclamant als caps d'Estat i de govern dels 27 que deixin "d'excloure el Parlament Europeu, que és l'única institució comunitària elegida democràticament".

L'eurocambra és l'única institució comunitària que mai no ha signat cap acord per garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants, a diferència de la Comissió Europea, el Consell, el Comitè de les Regions, el Comitè Econòmic i Social, el Defensor del Poble Europeu i el Tribunal de Luxemburg. El 2006 es va comprometre a respondre en català les cartes que li enviïn els catalanoparlants, però segons l'associació Horitzó Europa no ho fa. La seva oficina a Barcelona sí que edita publicacions, campanyes d'informació i una pàgina web en llengua catalana. Al Consell Europeu, els consellers de la Generalitat ja poden intervenir en català en les reunions de ministres, tot i que han d'avisar set setmanes abans i esperar a que la resta d'autonomies també hi hagin participat, uns dos anys, per poder tornar a parlar-hi.

El català és la tretzena llengua més parlada de la UE, però no és entre les 23 oficials perquè el govern espanyol mai no ho ha demanat. El búlgar, el danès, el gaèlic, el finès, l'eslovac, el lituà, l'eslovè, el letó, l'estonià i el maltès tenen menys parlants però són oficials i es poden fer servir a l'Eurocambra i la resta d'institucions comunitàries.