Batejaran els carrers de Germans Sàbat, Pont Major, Girona per Girona i Vila-roja

Es permetran algunes excepcions en la norma que diu que han de passar cinc anys des de la mort d'una persona perquè pugui donar nom a un espai

06.12.2016 | 06:30

L´Ajuntament de Girona té identificats una quinzena d´espais a la ciutat que no tenen nom i que per tant poden ser batejats. A més, també es posarà per primera vegada nom als carrers dels grups d´habitatges de Germans Sàbat, Pont Major, Girona per Girona i Vila-roja. El consistori organitzarà una campanya de participació per rebre propostes dels mateixos veïns.

Girona posarà nom als carrers dels grups d´habitatges de Germans Sàbat, Pont Major, Girona per Girona i Vila-roja. En total, es tractarà de 36 vials que deixaran d´anomenar-se pel nom genèric i tindran una adreça particular. L´Ajuntament vol rebre el màxim nombre de propostes de possible, i per això obrirà un procés participatiu amb la voluntat d´involucrar entitats i ciutadania. D´altra banda, el consistori ha localitzat una quinzena d´espais a la ciutat que no tenen un nom oficial i que per tant poden ser batejats. En alguns casos, com el Jardí de la Infància, s´oficialitzarà el nom actual, mentre que altres espais rebran un nom per primera vegada.

Aquesta setmana s´ha reunit la Comissió del Nomenclàtor per començar a establir les seves bases de treball. Els seus objectius són proposar nous noms de carrer, vetllar per la paritat i suggerir possibles canvis, com per exemple la retirada de noms franquistes. En aquest sentit, si es proposa algun canvi se sotmetrà a votació dels residents afectats amb un sistema de participació que s´ha d´acabar de concretar.

Després d´aprovar el nou reglament del nomenclàtor, que obre les portes a la participació ciutadana, ha arribat el moment d´aplicar-ho. De moment, la Comissió -integrada per representants municipals i també d´entitats- ja ha rebut algunes propostes, com per exemple de la Xarxa de Dones de Girona, el tècnic de l´àrea d´Igualtat Jordi Pruneda o la Fundació Llibreria les Voltes (que ja va defensar públicament el nom de Muriel Casals). Tot i que el reglament estableix que han de passar cinc anys de de la mort d´una persona perquè pugui donar nom a un carrer, la tinent d´alcalde de l'àrea d'Igualtat i Drets Socials, Sílvia Paneque, explica que en casos concrets es podrà fer una excepció. El consistori també té sobre la taula la possibilitat d´establir «fils conductors» temàtics per barris.

Els criteris prioritaris per batejar els nous espais són la igualtat de gènere, la petjada històrica i la vinculació amb Girona. Per valorar les propostes, hi haurà una comissió tècnica que emetrà informes per ajudar a decidir en cada cas. Després, els nous noms s´hauran d´aprovar per ple.

A banda dels quatre grups d´habitatges, l´Ajuntament té llistats una quinzena d´espais que s´han de batejar a la ciutat, entre els quals hi ha, sobretot, places, rotondes i espais verds. Un cas especial són els ponts: de tots els que hi ha a Girona, només dos -el de Tomàs Lorenzana i el de Sant Feliu- tenen el seu nom aprovat pel ple.

La previsió és que la resta es mantinguin, tot i que oficialitzant la nomenclatura al plenari. Només hi ha dos dubtes: el nou pont del Ter, que té dues propostes (de Sant Jaume o de l´Aurora) i el pont de l´avinguda de França, que podria ser rebatejat. En tots dos casos es demanaran informes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema