· OPINIÓ

L'Ajuntament de Girona incompleix la Llei

«L'Ajuntament de Girona es permet el luxe, donant així un magnífic exemple a la contribuent ciutadania, de passar-se la Llei de transparència i bon govern (o potser hauríem de dir de bon desgovern) pel "forro"»

15.04.2016 | 06:30

En aquests dies de primavera en què el sol lluu en tot el seu esplendor, que les flors i els "capullos" floreixen, de cop se'ns fa més agre quan ens arriben els rebuts impositius de l'Ajuntament de Girona. Aquest, per altra banda, es permet el luxe, donant així un magnífic exemple a la contribuent ciutadania, de passar-se la Llei de transparència i bon govern (o potser hauríem de dir de bon desgovern) pel forro, per no esmentar altres parts corporals de possibles reverberacions escatològiques. Sempre se'ns ha inculcat que les lleis estan per complir-les, però es veu que aquest no és el cas de l'Ajuntament de Girona.

El dia 25 de febrer de 2016, a les 13.35 h, qui signa aquest article va entrar a l'Ajuntament una instància en què demanava una informació amb tots els requisits que marca l'esmentada llei de transparència i l'adreça corresponent on volia rebre la informació. Vaig comunicar-ho al bon amic i cap de Gabinet d'Alcaldia, Sr. Carles Mulero, i a qui era aleshores alcalde, l'avui apunyalat Albert Ballesta. El Sr. Mulero em va comunicar que l'alcalde havia donat instruccions que se'm contestés al més aviat possible.

Aquesta llei deixa molt clar que el termini per contestar és d'un mes, a l'adreça que vaig donar. Però el súmum de la inutilitat es fa palès quan l'Ajuntament m'envia la resposta el dia 8 d'abril al meu lloc de treball, quan la notificació signada pel secretari general diu textualment "notificar aquesta resolució al sol·licitant al domicili de notificacions designat pel mateix". Per què doncs ho envien al meu lloc de treball? Que no saben llegir? Que no saben que aquesta notificació en la forma en què s'ha fet és nul·la de ple dret? És així com respecten el meu dret constitucional? I si hagués estat una qüestió, sigui penal, i/o personal, aquesta hauria pogut estar sotmesa a la Llei de protecció de dades?

Però recopilant informació que se m'ha fet arribar des del mateix Ajuntament, això no és d'estranyar, ja que el nou secretari general que han posat, de nom José Ignacio Araujo (no confondre amb orujo), s'ha guanyat a pols l'hostilitat de l'entorn, entre altres coses, per esbroncar funcionàries pels passadissos, no deixar entrar al seu despatx, fent traduir documents i expedients al castellà que no han de sortir fora del territori de parla catalana. Personatge que en veure que l'apunyalat Ballesta jurava malament el seu càrrec, va callar amb total covardia deixant que la corporació tornés a fer el ridícul una vegada més i en acabar el ple amb converses amb els regidors, Sr. Carles Ribes, Sra. Ma Àngels Planas i dues persones més va dir-los que aquell ple era nul per la fórmula utilitzada per l'alcalde, o quan des de l'Ajuntament s'envien nomenaments a personal eventual cessat dies enrere, o no portar el llistat dels membres del consistori en el ple de presa de possessió de l'alcaldessa i haver-se d'aturar aquest per anar-los a buscar, etc., etc., etc.

Aquest és el magnífic fitxatge que ha fet el consistori gironí, però es veu que a aquest senyor els gairebé 100.000 € que percep amb els nostres impostos no li deuen ser suficients per estar més al cas de temes com ara contestar a un ciutadà (jo mateix) en el temps que marca la llei, i que quan passa la instància a la Sra. Rosa Mª Mañas, aquesta li fa l'advertiment que ja està fora de termini legal per contestar. Aquest és aquell senyor que fa conferències arreu sobre la transparència i el bon govern i que no aplica aquí. El mateix que fins ara era secretari de l'Ajuntament de Cunit, i aquest consistori figura en els primers llocs dels ajuntaments menys transparents de Catalunya, o el mateix que té parats tot un seguit d'expedients posant en perill subvencions d'una quantitat molt elevada. Per cert i a tall d'exemple, el conveni amb la cervesera Damm per un import que s'acosta al milió d'euros, com està Sr. secretari?

Si a tot això hi afegim la fascinant tragicomèdia viscuda darrerament d'ençà la marxa de l'alcalde Carles Puigdemont, aquest Ajuntament no tindria cap problema a l'hora de conquerir l'Oscar a la bogeria elevada a l'infinit amb tot un planter de primeres figures en el paper d'apunyalats polítics, ordenants de llunyania, regidors de numeració de puja i baixa dependent de l'hora, dimitits i cessats en la foscor de la nit, escaladors de poder fotuts escales avall, aspirants a papa i aturats a cardenal, i tot un seguit de bestieses i despropòsits amenitzats amb un repic general de campanes de la catedral en hores nocturnes i que han fet que el bon nom que tenia Girona hagi estat el fart de riure (per no plorar) de Catalunya i part de l'Estat.

Seguirem parlant més endavant d'altres qüestions relacionades amb la Casa de la Vila, com per exemple d'un altre alt càrrec avui investigat pel cas Efial amb Sra. de nom de mare de Déu apareguda als Pirineus francesos, i del seu intent de conquerir el matrimoni el palau provincial, però unes faldilles amb nom de deessa grega ho van impedir. Mentrestant desitjo com a gironí a l'alcaldessa tot tipus d'encerts (que ja els necessitarà) a l'hora d'arreglar aquest desgavell en què s'ha convertit l'Ajuntament de Girona amb aquestes i altres actuacions que s'estan duent a terme, ja que els gironins tenim tot el dret que es rescabali el bon nom de la ciutat i no tenim cap culpa de comptar amb determinats polítics que no mereixen estar al capdavant de la ciutat per la seva més que demostrada mediocritat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema