Ni carn ni peix

13.11.2015 | 06:30
Ni carn ni peix

E s pot anar per la vida de moltes i variades maneres però al nostre país, i ferroviàriament parlant, només n'hi ha tres: TGV, Mitjana Distància i Regional. Aquesta darrera opció és una experiència que en llenguatge modern i enrotllat en podríem dir slow.

Si enganxes un dia clar i el tren no va ple de jovenets amb ganes de gresca, pots aprofitar-ho per a la meditació transcendental o per llegir allò que en un altre moment no llegiries per falta de temps o de voluntat.

Avui, per exemple, he hagut d'agafar un tren slow-molt slow- i a la bossa hi portava, no em pregunteu per què, un repertori de diàlegs de les obres de Shakespeare, i mentre el sol s'aixecava lentament sobre les capçades dels pollancres de la Selva m'he il·luminat la cara amb unes línies del Bard Immortal. Concretament amb aquella en què Lear, el vell rei de Bretanya, pregunta a Kent, ja disfressat amb una altra identitat, qui és, i l'altre respon: «Sóc un home i no vull ser menys del que semblo, servir honradament a qui confia en mi, estimar a qui és honest, conversar amb el que és savi, tenir por del judici, lluitar quan no hi hagi cap altra elecció i no menjar peix». La cita és llarga i, abans d'altra cosa, prova que Lear hauria fet bé de no preguntar.

Probablement si ara haguéssim d'adaptar aquesta obra a la situació present, en un d'aquells muntatges que tant agraden als programadors de Temporada Alta, es podria deixar sencera gairebé tota la tirallonga, però hauríem de canviar el peix per la carn. Primer perquè avui en dia ja ningú entendria la referència religiosa de l'acudit i, en segon terme, perquè l'Organització Mundial de la Salut acaba de presentar la carn com l'enèsima encarnació del dimoni. Ara ens diuen que no podem menjar ni un fuet si no volem contraure la pesta bubònica o alguna cosa semblant.

Lear acaba amb aquella frase que diu: «La roda ha recorregut el seu cercle» i amb aquella altra on es lamenta dels temps maleïts que els ha tocat viure, no menys maleïts que tots els altres, en què els bojos guien els cecs i que d'un tren que va excessivament lent en diem slow.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema