Figueres

Josep Maria Surrell, una vida intensa marcada per la música

L'artista figuerenc recorda i reflexiona sobre la seva trajectòria plena d'èxits i anècdotes

08.11.2017 | 15:25
Surrell, abans d´una actuació a La Cate

Josep Maria Surrell (Figueres, 1950)  va ser qualificat com a nen prodigi de la música. En ella hi ha trobat dolçor i amargor. Tot i així, segueix extraient encara notes al seu piano. 

Amb tan sols 4 anys, els seus pares el van dur a estudiar música amb Camil·la Llobet. Un any més tard ja feia el seu primer concert de piano i el següent, una actuació a Ràdio Barcelona. Amb 16 anys ja havia aconseguit la titulació del Liceu com a mestre de solfeig, piano i violí. Més tard, se li sumaria una quarta titulació, amb guitarra, i rebria la Medalla d´Or del Liceu, als 18 anys, pel concert de Txaikovski fet de memòria. La vida de Josep Maria Surrell ha estat totalment marcada per la música, una vida intensa plena d´èxits, anècdotes i singularitats.

Surrell va estudiar música, principalment, perquè la seva mare així ho va voler. Ell, de fet, hauria volgut ser metge. Primer va estudiar amb Llobet a casa seva i, més tard, a l´antiga Cambra Agrària, actual Museu de l´Empordà, i, finalment, al Casino Menestral. Aviat es copsà la seva innata facilitat per la música. "Fins als 14 anys, jo no sabia ni que era tenir un amic. Tot girava al voltant de la música", rememora. El cert és que només trobava certa escapatòria els diumenges quan, en comptes d´anar a missa, com creien els seus pares, anava de passeig per "esbargir-me". "Després de l´arròs, ja sabia que vindria una hora de piano, una de violí i una d´acordió", enumera Surrell, que mai ha transmès aquesta pressió a cap dels seus tres fills ni tampoc als alumnes que ha tingut. "La música, cal sentir-la", apunta tot afegint que "no pots tocar com si anessis a la fàbrica, jo toco amb el cor i encara ara m´emociono i disfruto transmetent alegria al públic".

L´intèrpret es va formar bàsicament per acompanyar un solista, una tasca d´alta complexitat, al seu entendre. "Sempre has d´anar a remolc seu i ajudar-lo quan s´equivoca", diu Surrell, que ha acompanyat cantants com Montserrat Caballé. "Ho vaig fer a vista, tinc aquest do i això no s´estudia, hi neixes", afirma. Dins la seva etapa formativa, i gràcies a les beques obtingudes pels mèrits acadèmics, Surrell va viatjar a París on va fer una masterclass de catorze mesos a la Sala Pleyel i, més tard, va estudiar direcció d´orquestra amb Ricardo Valls, al Liceu, i uns cursos de direcció a Stuttgart i a Saint Petersburg.

Surrell va fer el seu primer concert com a solista de piano amb l´Orquestra de Cambra de la Diputació de Girona el 1965. Onze anys més tard, dirigiria la formació. Tenia tan sols 25 anys. Als anys 80 va ser subdirector i cap d´estudis del Liceu. Paral·lelament, va ser director de l´escola de música del Casino Menestral. Temps més tard, l´alcalde Pere Giró li atorgà la direcció de l´escola de música a Arts i Oficis. Surrell no amaga que, per "problemes polítics", va deixar-ho al cap de dos anys. Així va ser quan va engegar el seu propi projecte educatiu, al carrer Llers, avalat com a filial del Liceu de Barcelona. Va tenir escola també a Lloret (1988) i Girona, on era codirector. Sempre, assegura, va ser honest amb els seus alumnes. "No volia una guarderia, sinó formar músics o ensenyar-los a estimar la música", diu.

Mentre tenia en marxa tot això, el 1990, Surrell entra com a director de La Principal de la Bisbal, un honor i un gran repte. Va restar-hi dos anys. Diferents visions el van fer deixar el projecte, al seu parer massa cenyit. Tot seguit, creà l´orquestra Marimba, rebatejada com a Gironina. "Érem quinze músics, cinc cantants i sis tècnics i vam passar de fer 30 bolos a l´any a 170", recorda. Van ser quinze anys d´actuacions, viatges per mitja Espa­nya, era una orquestra moderna que feia ballar a tothom. Acabada aquesta etapa, Surrell va viure un any al Marroc, on actuava en una sala de festes i un any més, al Casino de Lanzarote, entre altres.

Al llarg del temps, Surrell va compondre l´himne de la UE Figueres, el del col·legi Sant Pau, quatre sardanes i cançons de ball, una d´elles, 'Ja vinc', interpretada per en Sam, que aconseguí un segon premi al programa Gente Joven. "Si haguéssim cantat en castellà, hauríem guanyat", diu. El músic encara actua acompanyant en Sam, amb el Quartet Casino o amb Jordi Parrot. Malgrat seguir, Surrell, que no amaga que el pas del temps l´afecta, no recomanaria la professió –la inversió en balls i orquestres ha baixat molt– però sí millorar l´educació musical dels nens.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema