Sara Miquel és figuerenca. Per a molts, una sorpresa.

Sí, vaig viure a Figueres fins als dotze anys. Després, durant dos anys vaig viure a Roses i més tard a Girona, fins als divuit, quan vaig

marxar a Barcelona a estudiar.

Com va començar en el món de les arts dramàtiques?

Ballant a l’escola Àngels Ballart. També soc ballarina. És la meva primera vocació. Vaig seguir a Girona fent contemporani i hip hop i, més tard, a Barcelona on vaig començar Psicologia i comèdia musical. Aleshores ja vaig entrar a l’Institut del Teatre on vaig fer la carrera de coreografia. Paral·lelament també vaig estudiar interpretació a l’Estudi Nancy-Tuñón i va ser quan em vaig adonar que m’agradavamolt interpretar. Mentre estudiava, ho compaginava fent de ballarina a la televisió.

La dansa és important.

Amb vint anys vaig començar a fer musicals, gènere que em va dur fins a Madrid. Bàsicament ballant, però també

amb algun paper com a actriu.

Abans d’Acacias 38, ja haviafet altres papers.

A Pelotasde Corvacho i Ruta 66 amb Sergi Cervera.

I ja a Madrid, què tal?

Fent càstings i musicals. No és un gènere que em fascini, però tenia feina. A Espanya, és el més estable dins les arts escèniques.Són formats que duren bastant i tens un sou prou bo, però jo volia ser actriu. Ha estat dur però finalment, després de deu anys treballant, em

van donar l’oportunitat.

Era el que volia.

Ballar està bé, però té un límit d’edat. Hi ha molt de desgast físic, els musicals són molt durs, moltes hores als escenaris.Estan bé en una etapa, però quan una té una vocació trobaa faltar demostrar què pot fer.

L’opció li dona Acacias 38.

Sí, em va venir directamentde les directores de càsting EvaLeira i Yolanda Serrano que, actualment, són les que duen quasi tot el gruix de feina a Madrid, de cinema i televisió.

Què va sentir quan li van dir que faria de Cayetana?

D’entrada alegria, malgrat que no sabia on em ficava, perquèel producte no existia. Tampoc coneixia la importància del personatge, que tenia tant de protagonisme, ni que fos tan ric d’interpretar com ha estat. Cayetana m’ha permès,

com a actriu, tocar-ho tot, però ha estat una gran responsabilitat. Només entrar ja em van dir que, si el meu personatge no funcionava, la sèrie tampoc.

Li donen el guió però també pautes per construir-lo?

Vaig tenir molt poc temps, perquè va ser el darrer paper que van decidir. Els feia moltapor. Jo tampoc era ningú conegut i se la jugaven. Em van donar el paper i només vaig tenir dues setmanes per treballar-lo abans de començar

a gravar. Tot contrarellotge.Em vaig passar mig any estudiant, assajant i construint el personatge.Vaig estar sis mesos sense vida personal, fins que vaig trobar la manera de portar-ho tot.

Cayetana és una dona complicada. Com li va donar vida?

Ella és la malvada de la sèrie i jo estava obsessionada a justificar aquesta maldat. Vaig dir-me que aquesta dona era així per alguna cosa, que devia estar molt tocada emocionalment per actuar com ho fa. Volia que la gent empatitzés

amb ella, que la poguessin entendre, fer-la més humana perquè, en principi, no és una psicòpata ni una malalta, s’hi ha tornat amb el temps per diferents raons. D’inici només era una dona ferida que es defensava com podia. Jo volia que

l’estimessin i l’odiessin alhora.

És una dona turmentada.

Sí, però de tot allò que estava escrit, moltes discussions o coses dites amb un to agressiu, jo les vaig omplir de dolor i això va fer que els guionistes li escrivissin un passat més turmentat, convertint-la en una dona més fràgil del que imaginaven. És el que sol passar a la vida. Qui necessita atacar als altres, és que no està bé.

Com conviu amb Cayetana?

A la meva vida, sóc una dona molt emocional i visceral i això ho utilitzo per treballar, però no coses personals. Amb la sèrie, he adquirit molta tècnica a escala emocional i actuo de forma molt física, no ho barrejo amb coses personals.

A més, no podria perquè jo, per sort, he sigut molt feliç.

Què li ha donat aquest paper?

M’ha permès demostrar-me que soc actriu perquè, quan no et surt res, fins i tot dubtes de tu mateixa.M’ha servit per reafirmarme com a actriu i ensenyar al mónuna mica què sé fer. I amb un personatge

així és molt agraït.

El públic té sentiments contradictoris amb Cayetana.

La gent s’enfada amb ella, peròtampoc vol que marxi de la sèrie.

L’acaben de premiar a Itàlia.

Aquest guardó és molt maco, perquè a les sèries diàries treballem tot l’any i moltes hores, unes onze de rodatge al dia, i som els que menys reconeguts estem. A Itàlia ens estimen molt, tenim molta més audiència que aquí. La sèrie és tot un fenomen. La gent plora, t’abraça, és molt efusiva.

Com són els rodatges? I fer-hovestida d’època?

Són moltes hores al plató i després arribes a casa amb trenta pàgines per a l’endemà. És molt maco però molt esgotador, perquè no desconnectes mai. El vestuari és espectacular i ajuda acrear el personatge. Però a l’estiu és horrorós rodar vestit així.

La sèrie continua, però li agradaria fer altres coses?

Tinc ganes de fer teatre i treballar en català, perquè encara no ho he fet professionalment. És la meva llengua i em ve molt de gust.