Saps d'on ve la tradició de decorar l'arbre de Nadal?

Aquest hàbit tan arrelat té el seus orígens en els rituals antics vinculats a la naturalesa

24.12.2016 | 17:21
Saps d'on ve la tradició de decorar l'arbre de Nadal?

Amb el Nadal tornen els arbres decorats amb boletes de colors i tires de garlanda, una tradició que té els seus orígens al món antic, quan la naturalesa era l'eix central del dia a dia de l'ésser humà. El que avui són boles de plàstic de mil colors, en l'antiguitat eren de cotó. El que avui és garlanda, en aquelles dates eren objectes decoratius dirigits a assegurar el cicle de les estacions. Una forma de dir que, després dels dies "foscos" i "més curts" de l'any com són els hivernals, arribaran els "més lluminosos", en els quals la llum dóna vida a la naturalesa, en referència a la primavera i l'estiu.

La Saturnalia a l'Imperi Romà tenia lloc originàriament el 17 de desembre, però la festa, dedicada a Saturn, déu de l'agricultura i les collites, va arrelar tant al poble que va passar a celebrar-se durant una setmana, del 17 al 23 de desembre. Es tractava, segons la investigadora i conservadora del Museu Nacional d'Art Romà (MNAR) de Mèrida, Pilar Caldera, d'una festivitat "associada a la celebració del que els romans anomenaven els dies estrets, els menys lluminosos i més curts de l'any".

Però també, segons ha incidit, "relacionada amb el cicle agrari, doncs és quan la llavor ja és als camps, protegida per la terra i a l'espera de la volta de la primavera". Amb la finalitat d'assegurar-se els regals que la terra els dóna al llarg dels dies llargs i pròspers, en el temps de la collita i de la recol·lecció, els romans, "de forma simbòlica", li retornen a la terra el que aquesta els ha donat. Com? Doncs posant boles de cotó o llana i figures d'estels en els elements vegetals que els ciutadans tenen a casa.

No obstant això, no pot assegurar-se que la tradició concreta de posar un arbre de Nadal vingui de Roma, ja que tal com es coneix arrenca al segle XVI i XVII al centre i el nord d'Europa.

"Les festes estacionals a Roma eren les més importants. El món antic vivia molt d'acord amb la naturalesa. Són festes en les quals s'articulen les estacions com a baules d'una cadena", ha explicat Caldera. Per això, quan es fa alguna cosa a l'hivern, es pensa en la primavera; per aquest motiu en la Saturnalia tingués molt pes "el concedir i desitjar" el millor en les jornades dels dies ocults "de cara a l'arribada dels dies lluminosos".

Són dies d'estar a la casa amb l'arribada del final de les tasques agrícoles. En la Saturnalia, els sopars familiars, que incloïen música i dansa, eren habituals i, a més, compartides amb amics i esclaus. "Els esclaus tenien l'oportunitat de formar part activa de la família. De fet, eren atesos i complimenteu-vos pels seus amos", ha apuntat Caldera, que emmarca aquest fet en els citats cicles. "Desordre en aquests dies per garantir l'ordre posterior", ha afegit.

Sorgeix en aquestes festes a la llar una altra tradició que avui encara perviu: la cistella de Nadal. Amb ella, sempre elaborada en vímet, es complimenta la família i als amics i amb productes d'obligada presència: l'olivera, el llorer, les figues i les nous. És una forma de "garantir" els recursos per a "els dies llargs".

Totes aquestes tradicions van ser "absorbides" pel cristianisme, que, curiosament, en els seus inicis i coincidint amb aquestes dates, "no té record algun de Crist", segons ha explicat l'investigador Isaac Sastre. És al segle II quan comença a recordar-se el seu mite i la seva resurrecció, especialment a Egipte.

No obstant això, tal com apunta Sastre, "algunes recerques daten el naixement de Jesús entre finals de setembre i principis d'octubre". Pel que sembla, el cens i registre de nascuts estaven tancats al desembre, i no sembla molt lògic que els pastors dormissin arran de terra en ple desembre.

És a mitjan segle IV quan es fixa el naixement de Crist el 25 de desembre, "com el nou sol, la llum que ve", en clara consonància amb la filosofia de la Saturnalia sobre "els dies llargs" i de llum que vindran després de l'hivern.

De fet, els romans celebraven el 25 de desembre la festa en honor del déu Mitra, la religió de la qual també estava molt arrelada en el sentir de Roma i que suposava així mateix festejar el solstici d'hivern.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema