Racisme a les xarxes socials

La passivitat és la resposta més habitual entre les víctimes de racisme a Internet

Experts catalans, d'Itàlia, França, Romania i Regne Unit analitzen els discursos de l'odi a les xarxes socials i demanen més formació de les autoritats

22.07.2016 | 17:05
Una imatge intregradora.

Els grups que pateixen missatges agressius, com per exemple de tipus racista o homòfob, a través de les xarxes socials han arribat a considerar normal aquest tipus de desqualificacions. Això passa especialment en el cas dels joves musulmans, que consideren els missatges islamòfobs com una part més de la seva vida.

Aquesta és una de les conclusions del projecte europeu Preventing, redressing, inhibiting hate speech in new media (PRISM), en el qual ha participat la Universitat de Barcelona juntament amb deu entitats europees més de l´àmbit social i de la recerca d´Itàlia, França, Espanya, Romania i el Regne Unit. L´objectiu ha estat analitzar el discurs de l´odi a Internet i apuntar estratègies per sensibilitzar sobre aquest tema.

En el marc de PRISM s´han fet entrevistes en profunditat a 150 usuaris joves de les xarxes socials i professionals d´àmbits com la justícia, les forces de seguretat o l´educació. També s´ha analitzat l´ús que fan de les xarxes socials grups xenòfobs i d´extrema dreta dels cinc països europeus que abasta el projecte.

Entre les conclusions destaca que la passivitat és la resposta més comuna entre els col·lectius que pateixen aquest discurs de l´odi a Internet. Sovint, perquè es té una actitud permissiva respecte als discursos a Internet; a vegades, per la por a les reaccions si es respon als insults. A més, aquesta actitud es veu reforçada per la passivitat dels gestors de les xarxes socials a l´hora de respondre a les queixes.

En aquest sentit, durant el projecte es va fer l´experiment de denunciar als responsables de Facebook un centenar de comentaris que contenien incitacions inequívoques a l´odi i la violència. Només es van suprimir nou dels comentaris, mentre que els altres es va considerar que complien els requeriments per continuar a la xarxa social.

Tampoc es presenten denúncies a la policia, a les instàncies judicials o a organitzacions antiracistes. Ni tan sols es replica els missatges insultants dins les mateixes xarxes socials, perquè es considera que les discussions a la xarxa són massa "inflamables".

Altres conclusions de l´estudi són que la legislació contra el discurs de l´odi no està prou estandarditzada i que falta una formació específica per a les persones que han d´actuar contra aquest tipus de missatges des de les administracions. Precisament, PRISM va incloure tallers amb professors i educadors socials, així com amb policies i juristes.

Dins el projecte PRISM s´ha elaborat un informe final per a les institucions europees i s´han editat falques de publicitat per a televisió i ràdio contra el discurs de l´odi. D´altra banda, el web del projecte, concebut en forma de blog i complementat per una pàgina de Facebook (PRISM Project) i un compte de Twitter (@prism_eu), vol ser un punt de referència fiable sobre el discurs de l´odi.

A més de la Universitat de Barcelona, on coordina el projecte Olga Jubany, professora d´Antropologia Social i directora de la Unitat de Recerca Social Europea (European Social Research Unit - ESRU), també hi participen les entitats següents: Associació Recreativa i Cultural Italiana (ARCI), SOS Racisme Guipúscoa, Lliga de l´Ensenyament (França), Race on the Agenda (ROTA, Regne Unit), Oficina Nacional contra la Discriminació Racial (UNAR, Itàlia), Consell Nacional de Recerca (CNR, Itàlia), Cittalia, Carta di Roma, Fundació per al Desenvolupament de les Persones (Romania) i Institut Interregional de Recerca de les Nacions Unides sobre la Delinqüència i la Justícia (UNICRI).

La Unitat de Recerca Social Europea es dedica a desenvolupar projectes de recerca en les àrees d'exclusió i control social, així com en la identitat i diversitat a nivell comparatiu europeu. L'ESRU forma part del Departament d'Antropologia Social de la Universitat de Barcelona, i ja ha començat a treballar en un altre projecte europeu, anomenat Divercity, que es proposa analitzar l´homofòbia i la transfòbia en ciutats europees mitjanes. En relació amb Catalunya, s´estudiaran els casos concrets de Sabadell i Girona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema