Un repòquer de gols per revifar l'ànim

La davantera de l'Estartit Blanca Cros marca cinc dianes en 74 minuts al camp del Sabadell que converteixen un 3-1 en contra en un triomf per 3-6 ?Amb 19 anys combina el futbol amb els estudis de CAFE i s'ha refet d'una greu lesió d'encreuats

06.12.2016 | 06:30
Blanca Cros, ahir a la plaça Catalunya de Girona, amb la pilota dels seus 5 gols a Sabadell.

Pocs futbolistes poden dir que al llarg de la seva carrera han fet cinc gols en un mateix partit. És un repte només reservat per a uns pocs escollits. Des de dissabte en pot presumir Blanca Cros, davantera de l'Estartit de 19 anys que va imitar el seu gran ídol, el barcelonista Leo Messi, firmant un repòquer al camp del Sabadell (3-6). L'argentí és el primer jugador que va assolir aquest repte a la Lliga de Campions (el març de 2012 contra el Bayer Leverkusen, 7-1 al final); d'altres jugadors que també han fet cinc gols en un mateix duel són Cristiano Ronaldo (davant del Granada i l'Espanyol, en lliga) o Lewandowski, que va fer un repòquer al Wolfsburg (5-1) en tan sols nou minuts.

L'Estartit es presentava dissabte a Sabadell amb urgències. Tres derrotes seguides havien dut l'equip, que la temporada passada havia quedat tercer, a la zona baixa de la segona divisió, i el pitjor de tot, la moral de les jugadores de Robert Cornfield començava a flaquejar. Potser per això durant la setmana el tècnic havia proposat a les noies posar el comptador a zero. Canviar el xip. Tornar a començar. Amb il·lusions renovades l'equip del Baix Empordà va saltar a jugar el partit. Rebre l'1-0 als set minuts no era la millor manera de començar, però per fortuna Blanca Cros feia l'empat un parell de minuts després. Tot i no ser inferiors a les rivals, i malgrat les bones intencions, es va arribar al descans amb un 3-1 favorable a les vallesanes que els posava la victòria molt ben encarrilada.

Hi ha dies en què no se sap ben bé per què, com per art de màgia, les coses canvien de dinàmica. I l'Estartit va triar revifar dissabte a Sabadell quan pitjor pintava l'escenari. Cornfield va insistir en la seva feina motivacional i l'equip va sortir de nou a la gespa disposat a guanyar o guanyar. Del 3-1 es va passar al 3-6. Amb una exhibició col·lectiva però que també s'ha de personalitzar en la davantera gironina Blanca Cros, autora d'un repòquer que va servir per reactivar els ànims de les seves companyes, dels tècnics i dels aficionats. «Ho necessitava», confessava ahir, afegint que durant l'escalfament «no tenia gens de bones sensacions» i que a l'inici del partit, quan va perdre la primera pilota que tocava, va pensar que «avui no serà el meu dia».

I sí, ho va ser. Perquè no es fan cinc gols cada dia en una categoria de futbol d'àmbit nacional. L'Estartit, després de viure una època d'esplendor a l'antiga Superlliga femenina (ara Primera divisió, amb el suport de la LFP), fa anys que juga a la categoria de plata, fent papers molt dignes i quedant-se molt a prop d'obtar a recuperar la màxima divisió. Blanca Cros hi viu la segona temporada. Hi va arribar procedent del Girona després d'estar-se gairebé tot aquell any en blanc per culpa d'una greu lesió d'encreuats. Juga des dels «9 o 10 anys» i ni quan va patir aquell contratemps en forma de lesió va plantejar-se llençar la tovallola. «El futbol és una de les coses que més m'agrada i no hi vull renunciar», subratlla la protagonista del cap de setmana, que combina l'esport amb els estudis cursant CAFE (Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport) a Salt.

Per un dia es va poder sentir com aquell Messi a qui admira. Ja li feien broma les companyes, a mida que els gols anaven caient. «Guanyaràs la propera Pilota d'Or», era el comentari més repetit. Blanca Cros va fer el primer als 9 minuts, el de l'empat. Se'n va anar al descans perdent per 3-1 i a la represa va fer quatre dianes més en 38 minuts. Ella sola va situar el 3-5 «que ja ens donava tranquil·litat, perquè amb el 3-4 encara patíem per si rebíem l'empat, que ens hauria deixat força tocades», relatava ahir, i ja en els instants finals Carla Puiggrós establia el 3-6 definitiu. L'Estartit ho havia aconseguit. Passava de la decepció més profunda al descans a una victòria revitalitzant.

Blanca Cros destaca que «no m'ho creia» a mida que pilota que tocava, pilota que acabava al fons de la porteria local. Dos gols de jugada personal, un aprofitant una pilota llarga, un altre pentinant una falta i un darrer aprofitant un rebuig del travesser. Quan va acabar el partit el primer que va fer va ser trucar als seus pares, que no havien pogut anar al partit, per explicar-los la gesta. Els mateixos que quan era una nena i els demanava jugar a futbol li aconsellaven que no ho fes perquè d'aquesta manera tindria els caps de setmana lliures per practicar l'esquí, una altre de les seves aficions. «Però va arribar un dia que en un casal d'estiu vaig posar-me a jugar a futbol amb els monitors i una d'elles em va veure i em va donar el telèfon d'una entrenadora de la Canya. Allà va començar tot. Vaig arribar a casa, ho vaig dir als pares, i ho van acceptar». De moment el seu present i futur és a l'Estartit. «No hi penso, a arribar a la Primera divisió. Ara sóc feliç aquí, estic a casa, i puc estudiar», assegura la golejadora gironina, que ja duu 9 dianes aquest curs.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema