La recuperació dels projectes d'edificació d'habitatges nous que passen pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya consolida una recuperació i un canvi de tendència a la ciutat de Barcelona i les seves comarques metropolitanes i a la costa de Girona, però que ara per ara no s'estén a altres demarcacions, segons Lluís Comerón, degà del Col·legi d'Arquitectes. Es consolida un model ''dual'' on ni a Tarragona, ni a les Terres de l'Ebre ni a Lleida s'observen ''indicis'' de canvi de tendència, ha reblat el degà. A més d'aquesta dualitat territorial, també hi ha una dualitat en els sectors que impulsen aquesta recuperació. Comerón ha explicat que els visats en el seu conjunt han crescut a Catalunya un 7% en el primer semestre en relació amb el segon semestre del 2016, però a costa d'un augment del 28% dels visats de pisos nous i una caiguda del 21% de projectes no residencials vinculats a instal·lacions industrials o de comerç.

Lluís Comerón ha alertat que hi ha un canvi de tendència en l'evolució dels visats d'edificacions però que es tracta d'un canvi de tendència desigual i asimètric, tant en l'àmbit territorial com sectorial.

A més, també es constata que aquest canvi de tendència no s'està registrant d'una manera sana i complint estàndards europeus i de compliment de les normatives mediambientals. Aquest fet es pot observar en les dades d'aquest primer semestre on s'observa que el gruix de la recuperació de l'edificació i dels visats es concentra en projectes de pisos de nova construcció.

Comerón ha alertat que no s'està actuant en projectes de ''renovació'' dels edificis del parc d'habitatges com si que s'està fent a altres països europeus. Les dades així ho indiquen. Al conjunt de l'estat espanyol només es renova el 0,18% del parc d'habitatges mentre que a França aquest percentatge és del 2% (cada 50 anys es renoven les edificacions) i Alemanya de l'1,5 (cada 60 anys es substitueix un edifici vell per un de nou).

Pel degà això passa l'estat espanyol per una manca ''de cultura'' a favor d'aquesta renovació, per una població en general ''molt empobrida'' i fortament endeutada que no pot assumir els costos d'aquesta substitució i finalment per una normativa i legislació del sector que no afavoreix aquests tipus d'actuacions. La normativa actual es va fer abans de l'esclat de la bombolla immobiliària i per tant està pensada per un sector basat en el creixement de l'obra nova.

Les dades del primer semestre d'aquest any indiquen que la superfície visada va ser de 2,049 milions de metres quadrats, cosa que suposa el 7% més que el segons semestre del 2016.

Comerón considera que tot i aquest creixement, la xifra encara és ''baixíssima'' i se situa en dades molts inferiors als mínim històric dels últims 25 anys, sense tenir en compte el recent període de crisi immobiliària.

El degà també ha puntualitzat que tot i aquest creixement que es pot observar en les demarcacions de Barcelona i de la costa de Girona, les xifres estan per sota dels estàndards europeus. Mentre que en la fase de la bombolla immobiliària l'edificació estava un 25% per sobre de les mitjanes europees en edificació, en l'actualitat les xifres agregades d'edificació a Catalunya estan un 12% per sota dels estàndards europeus. Es creix però en xifres ''baixíssimes'', ha alertat el degà.

Per demarcacions, el creixement de Barcelona, sense tenir en compte la capital catalana, va ser del 21%, a Girona el creixement va ser del 28%, a Tarragona i Lleida la caiguda és del 26% i de l'1%. A les Terres de l'Ebre s'està encara sota mínims tot i un creixement puntual aquest primer semestre del 15% però que en cap cas marca un ''canvi de tendència'', ha reblat Comerón.

A Barcelona ciutat en aquest primer semestre l'edificació ha caigut un 21% en relació amb el segon semestre del 2016 però també es tracta d'un fet puntual que no trenca la tendència positiva de la recuperació a la capital catalana, segons el degà.

Comerón ha destacat que els visats han crescut un 7% en el conjunt de l'edificació, però amb un comportament asimètric si es tracta d'habitatges, que augmenten un 28%, o de projectes no residencials vinculats a instal·lacions industrials o comerç, que cauen un 21%, sempre en el primer semestre d'aquest any en relació amb el segon semestre del 2016.

En relació amb els habitatges de nova creació, en el primer semestre es van visar 6.110 habitatges a Catalunya, dels quals 3.926 eren projectes ubicats a la província de Barcelona, el 64% del total, 1.133 a la ciutat de Barcelona, el 18,54%, 628 a Girona, especialment a la costa, el 10%.

El degà ha explicat que aquestes xifres d'habitatges nous estan molt lluny de les mitjanes europeus i que per arribar aquests estàndards europeus caldria mantenir aquest ritme de creixements durant al menys 6 anys més.