La deducció per lloguer d'habitatge habitual té efectes fiscals per a l'arrendatari i per a l'arrendador a la declaració de la renda. Aquesta deducció, molt emprada per molts contribuents espanyols, inclou suposats que és necessari conèixer.
Per a l'arrendatari (inquilí)
Després de la reforma fiscal de 2015, la deducció solament pot aplicar-se en aquells contractes d'arrendament celebrats "amb anterioritat a 1 de gener de 2015", com recorda l'Agència Tributària a la seva pàgina web.
Per a això resultarà necessari que l'arrendatari hagués tingut dret a la deducció abans d'aquesta data, "havent de, a més, mantenir en vigor el contracte d'arrendament".
Així mateix, els contribuents que tinguin una base imposable inferior a 24.107,20 euros anuals podran deduir el 10,05 per 100 de les quantitats satisfetes en el període impositiu pel lloguer del seu habitatge habitual.
Per a l'arrendador (propietari)
Pel que es refereix a l'arrendador, els rendiments procedents de l'arrendament d'un habitatge constitueixen per a l'arrendador un rendiment de capital immobiliari.
La quantificació del rendiment es realitza restant dels ingressos les despeses deduïbles i aplicant sobre aquesta quantitat, en els casos que procedeixi, determinades reduccions.
Entre les despeses deduïbles que es poden constatar a la declaració de la Renda, estan les següents:
-Les procedents del finançament dels capitals invertits en l'adquisició o millora de l'habitatge.
-Les procedents del finançament d'objectes cedits amb l'habitatge, com el mobiliari.
-Les procedents de taxes com l'IBI, les escombraries, el clavegueram, etc. Imposats i taxes estatals que repercuteixin sobre l'habitatge com és l'IBI, les taxa per neteja, recollida d'escombraries o enllumenat, per exemple, així com les despeses de comunitat.
-Les derivades de la conservació i reparació de l'habitatge
-Les derivades de les pòlisses d'assegurança de la llar
