«PAPERS DE PANAMÀ»

Saps què és una empresa «offshore»?

Una guia per entendre alguns termes financers relacionats amb l'escàndol dels «Papers de Panamà»

09.04.2016 | 13:52

L'escàndol dels «Papers de Panamà» –la filtració d'una llista d'evasors fiscals que inclou dirigents de primer nivell mundial– ha posat sobre la taula una sèrie de conceptes i termes. En aquesta guia breu t'expliquem què significa cada un d'ells

«Offshore»
En l'àmbit financer s'utilitza en referència a aquelles empreses creades en centres financers amb un nivell impositiu molt baix (paradisos fiscals), que generalment es troben en illes (d'aquí la utilització del terme anglès «offshore», lluny de la costa). Aquestes empreses són usades per ocultar el propietari o beneficiari de determinats béns, per diversos motius (per exemple: blanqueig de diners, ocultació de propietats en procediments de divorci, etcètera).

Paradisos fiscals (legislació espanyola)
En l'Article 1 del Reial Decret 1.080/1991, de 5 de juliol de 1991, s'estableix una la llista de països i territoris amb qualificació de paradís fiscal. No obstant això, aquest mateix Reial Decret estableix en el seu Article 2 que: «Els països i territoris als quals es refereix l'article 1 que signin amb Espanya un acord d'intercanvi d'informació en matèria tributària o un conveni per evitar la doble imposició amb clàusula d'intercanvi d'informació deixaran de tenir la consideració de paradisos fiscals en el moment en què els convenis o acords entrin en vigor». Per posar exemples: Andorra, Aruba, Luxemburg, i la mateixa República de Panamà, que aquests dies s´ha situat en l´ull de l´huracà financer.

Altres paradisos fiscals
Els Estats Units compten amb legislacions en alguns estats, com Delaware, Wyoming o Nevada que, «de facto», permeten una exempció d'impostos per a societats limitades (LLC) en mans d'estrangers no residents, sempre que no mantinguin un establiment físic al país. Des de l'acord aconseguit en 2014 per l'OCDE per millorar el control i la transparència per als comptes bancaris dipositats a l'exterior, es constata un gran flux de diners cap a Estats Units provinent de Suïssa i altres antics paradisos fiscals. Estats Units és un dels quatre països membres de l'OCDE que s'ha negat a participar en aquest acord; els altres són Bahrain, Nauru i Vanuatu. L'ONU calcula que cada any entren als Estats Units almenys 1,6 bilions de dòlars provinents d'activitats il·lícites. El Regne Unit és un paradís fiscal per a persones amb domicili a l'estranger, fins i tot encara que siguin residents al país (residència i domicili són conceptes legals separats allà), ja que no paguen impostos sobre els ingressos estrangers que no es remetin al país. Situacions semblants es troben en alguns altres països, inclosa Irlanda. Suïssa és un paradís fiscal per als estrangers que es fan residents després de negociar la quantitat dels seus ingressos, subjecta a impostos en el cantó en el qual pretenen viure. Típicament s'assumeix que els ingressos imposables són cinc vegades la renda d'allotjament pagada. Hong Kong i Macau tenen taxes d'impostos molt baixes i en certs casos fins i tot nul·les, per això podrien ser considerats paradisos fiscals.

Evasió d´impostos
És una pràctica il·legal que es produeix quan una persona, organització o empresa eviten intencionadament el pagament de la seva veritable responsabilitat fiscal. Aquelles persones que són enxampades per evadir impostos queden subjectes a càrrecs penals i sancions severes. Hi ha diferència entre l´elusió i l´evasió d'impostos. Tots els ciutadans tenen el dret de reduir la quantitat d'impostos que paguen sempre que sigui per la via legal.


* Albert Grau és Estrategic&Financial Advisor a Argenta Patrimonios

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema