Dídac Lee utilitza poc la paraula 'impossible', però aquest empresari del sector de les TIC, nascut a Figueres (Alt Empordà) en el si d'una família taiwanesa, reconeix que quan fregava els plats al restaurant xinès dels seus pares mai va pensar que arribaria a ser directiu del FC Barcelona.

Les explicacions de Lee sobre la seva carrera professional -fundador del grup Inspirit, amb oficines a Silicon Valley, Girona, Madrid, Barcelona i Buenos Aires, amb diversos centenars d'empleats i ara darrere l'àrea de noves tecnologies del Barça- poden sonar a manual d'autoajuda amb certa dosi d'aquesta filosofia oriental d'amor a la feina, que pot resultar una mica aterridora a Occident.

"Sóc força multitasca, com tots els xinesos, però la veritat és que tinc quatre clons que treballen per a mi", fa broma aquest empresari, enginyer de formació, quan se li pregunta d'on treu el temps per tirar endavant tots els projectes, com aquell programa 'antispam' que va crear fa uns anys i la idea del qual atribueix, modest, a la seva mare, "cansada" que li arribessin correus escombraries.

"L'important és tenir bons socis i dedicar-te a coses que et diverteixin", recalca en una entrevista a Efe, en què insisteix que una bona idea no és sinònim d'èxit si no ve abonada per una gestió adequada.

Per a Lee, la joventut no és sempre sinònim d'empenta, encara que ell comencés a treballar als 16 anys i pensi que aquells primers esforços van forjar el seu caràcter, amb un ego "ben domesticat" per minimitzar les possibles trompades.

Lee és als seus 37 anys un obsés de les tecnologies, un "geek", com va deixar clar en la seva participació en el cicle "Àsia Geek" -organitzat per Casa Àsia-, i ho diu mostrant un aparatós rellotge de canell Apple d'infinites aplicacions i recalcant que a casa seva té tots els "aparellets" que pot acumular i que l'ajuden a estar "hipercomunicat, hiperconnectat i hiperrelacionat", gairebé com Súper-ratolí.

Juntament amb les tecnologies, el Barça és la seva altra gran passió. Un amic li va presentar Sandro Rosell quan aquest preparava el seu salt a la presidència del Barcelona i li va oferir fer-se càrrec dels assumptes relacionats amb la xarxa.

Lee és un dels "responsables" que el Barcelona hagi tret la màxima rendibilitat a Internet i actualment sigui el club de futbol líder mundial en xarxes socials, amb més de 14 milions de fans en facebook i gairebé 1,9 milions de seguidors en twitter.

"Alguna cosa hi tinc a veure, però si està en el número ú és perquè és el Barça, independentment de si i sóc jo o un altre; i a més hi ha Messi...", recorda.

S'encarrega de tot el que té a veure amb la tecnologia en el club blaugrana: comerç electrònic, plataformes web... "El nostre objectiu és utilitzar els nous canals per ser més a prop dels nostres socis i fans, interactuar amb ells, i usar aquestes vies com un canal de comercialització".

Malgrat els seus èxits empresarials, Lee, reconegut el 2006 com a millor jove empresari català, afirma que la seva carrera està plena de tants encerts com fracassos, però que sempre s'ha mogut amb gosadia dins la "cultura de l'esforç" i la de l'"error", en què cal assumir que ningú és perfecte.

"Avui dia el més segur és arriscar-se", afirma aquest empresari, fruit de la barreja de dues cultures que el fan definir-se com a "banana", groc per fora i blanc per dins.

Per a Lee, en la generació actual de joves hi ha certa apatia que atribueix al fet que molts hagin nascut tenint-ho tot -en comparació dels empresaris forjats durant la postguerra-, mentre que entre els immigrants hi ha més ànsies de tirar les coses endavant.

Precisament, explica, el FC Barcelona està estudiant crear una plataforma pedagògica, al costat d'una entitat que treballa en l'àmbit de l'educació infantil, en què per mitjà d'Internet i les noves tecnologies es vol promoure entre els nens els valors associats al club i a la Masia: l'esforç, la companyonia, la feina...

"És més important el concepte de 'nosaltres' que el de 'jo'. El Barça no té un jugador a seques que faci anuncis de calçotets", afirma.

"Cansat una mica" de tant clàssic Barça-Madrid, espera amb ànsies la final de la Lliga de Campions contra el Manchester. "Veurem un espectacle extraordinari, però quan un vol ser campió d'Europa ha de guanyar als millors", remarca.