Sant Jordi 2024

Un Sant Jordi a recer de la tramuntana, a l'Alt Empordà

Les previsions avancen que el vent del nord bufarà fort aquest dimarts 23 d'abril, cosa que pot obligar a fer canvis d’ubicació a darrera hora

S'instal·laran parades de llibres i flors arreu de la comarca i s'han programat tota mena d'activitats per celebrar la festa del llibre

Cristina Vilà Bartis

Cristina Vilà Bartis

Les darreres setmanes, amb presentacions successives, i quasi ininterrompudes, de les novetats d’autors i autores veterans o de títols de creadors que s’estrenen, així com activitats diverses entorn el món del llibre, han estat el termòmetre per mesurar com la força de la festa de Sant Jordi no només és viva sinó que no s’esgota. Malgrat les ganes de celebrar-ho amb intensitat, llibreters, editors, autors i responsables d’entitats tenen la mirada posada en el cel essent conscients que, aquest dimarts 23 d’abril, potser, la principal amenaça no vindrà de l’aigua sinó de la tramuntana que es preveu bufarà, entre fluixa i moderada, i obligarà a fer canvis.

WhatsApp Image 2024 04 22 at 22.12.50

La trobada d'escriptors locals. / Jordi Blanco

Sant Jordi és una festa per ser viscuda eminentment al carrer on, durant tot el dia, es despleguen desenes de propostes. Quan el temps no acompanya s’intenten buscar alternatives, però, en moltes poblacions com Figueres, són quasi impossibles, ja que no hi ha espais coberts prou grans per encabir a tots els participants -enguany deu llibreries i editorials, sis floristeries, dotze autors i setanta-sis entitats- i la plaça Catalunya acull el mercat setmanal. Fa molt temps, però, que els professionals, pels que aquest és un dia molt important de l’any, exigeixen solucions «reals i fixes» per «no haver d’estar patint sempre fins a l’últim moment». D’altres són més pragmàtics: «Contra els elements no podem lluitar», reflexiona Gemma Garcia de la llibreria Vitel·la de l’Escala, on, l’alternativa és traslladar-los a la plaça Víctor Català, més protegida del vent que no la Riba.

Tot i aquesta incertesa, les activitats programades arreu de la comarca són moltes i molt variades. A Figueres, després de la Revetlla organitzada per la Biblioteca als Caputxins aquest dilluns passat, amb la presència de desenes d'escriptors, llibreters i editors vinculats a la comarca, aquest dimarts s’han previst a la Rambla, i també a la plaça de l'Ajuntament, múltiples activitats participatives, entre altres, hores del conte, sardanes i un micro obert de poemes de Montserrat Vayreda i Maria Àngels Anglada amb l’actuació de Josep Tero i Dos punts. Aquest dia no faltaran presentacions de llibres com el del fotollibre L’ull hipertròfic del far de l’artista visual Rosa Brugat a Can Viola a Maçanet de Cabrenys. Aquí també s’han proposat fer fotografies a parelles que s’estimen ja sigui matrimoni, germans, amics, pares i fills, de la mà dels fotògrafs Jordi Casals 'Meli' i Andres Bühlmann, d'11 a 14 hores.

Assumpció Heras: «Maria Àngels Anglada ha estat un model de compromís per la llibertat i contra la injustícia»

El 23 d’abril del 1999 ens vam llevar amb la trista notícia que la poeta i escriptora Maria Àngels Anglada havia mort. Tenia seixanta-nou anys i era molt estimada. Aquell Sant Jordi de fa vinc-i-cinc anys, doncs, Figueres, la seva ciutat, es va tenyir d’una fonda tristesa, «ens quedàvem orfes de la nostra autora». Així ho recordava la catedràtica de Llengua Catalana i Literatura, Assumpció Heras, divendres passat, durant la xerrada que l’agrupació cultural Atenea de Figueres, li dedica fidelment cada any per aquestes dates. Heras, que va oferir una aproximació personal a Anglada, va reconèixer que, per a ella, «a banda de ser un referent com a persona» la va motivar a investigar la seva narrativa, una recerca que la va absorbir del tot i la va dur a dedicar-li la tesina, resultat de la primera Beca Maria Àngels Anglada, de la Càtedra que porta el seu nom a la Universitat de Girona, i publicada el 2014. «Maria Àngels Anglada ha estat molt més que una escriptora brillant, ha estat el far que ha marcat el meu camí, tant en el vessant professional com en el personal, en tant que a model a seguir en el compromís per la llibertat, contra les injustícies, per la defensa de la nostra terra, la nostra llengua i el nostre futur».

Assumpció Heras va endinsar als assistents en molts moments personals viscuts al costat d’Anglada, a qui va tractar personalment des de ben jove i a qui va entrevistar en diferents ocasions aprofundint en la seva faceta d’escriptora. Va evocar la professora que el curs 1975-76 els ensenyava català, a les tardes, en una aula de l’institut Muntaner. «Eren classes gairebé clandestines i voluntàries, molt amenes», rememorà tot afegint que ella «ens encoratjava a dur a terme iniciatives culturals» com representacions teatrals. Assumpció Heras va recordar el suport que li va donar al grup Indika traduint cançons de Theodorakis del grec modern al català; va parlar del seu coneixement de la Grècia actual i com els va fer conèixer autors del moment o el que li va suposar guanyar el premi Josep Pla. També va incidir en com era «una persona planera, assequible, cordial i afable».    

D’altra banda, aprofitant l’efemèride, l’institut Ramon Muntaner ha avançat l’entrega del premi que porta el nom de l’autora i que enguany ha recaigut en Laura Gost i la seva novel·la Les cendres a la piscina. L’acte, obert a tothom, tindrà lloc aquest dimecres a les set de la tarda a la sala d’actes del centre