El paisatge i el poble de Lladó sempre els han inspirat. Estic parlant de l'arqueòleg i historiador i Joaquim Tremoleda, i també del pintor Marian Llavanera, el protagonista de la seva primera novel·la. L'escriptor confessa que la vena literària i el coneixement és la combinació amb la qual neix la seva primera novel·la de l'alcalde de Lladó, Joaquim Tremoleda, que fa reviure la vida i l'obra d'un pintor que es movia pels mateixos carrers que ell.

- De què ens parla la seva novel·la La passió necessària?

- És un recordatori de la figura de Marian Llavanera, un pintor lladonenc. Ell era hereu de la fortuna del seu avi, i s'esperava d'ell que s'encarregués de la propietat. Però resulta que volia ser pintor. Es va formar en pintura i es va introduir en cercles socials, polítics i artístics. Va començar a fer estades a l'estranger, i es va treballar el reconeixement d'artista exposant les seves obres a galeries de Barcelona. Quan va arribar al cim del món artístic, però, va morir prematurament.

- Com se l'imagina, a Marian Llavanera?

- La veritat és que fixar el seu caràcter m'ha costat. Jo el defineixo com una persona simpàtica, activa, fatxenda i, a la vegada, tímida. Era un home de tot o res. També era extravagant, i això suscitava algunes crítiques al seu entorn. Era un pèl incomprès.

- Hi ha un component de crítica social.

- Sí. Volia reflectir l'ambient de pressió social que es vivia a l'època. Ell era un artista que havia vist món, i el poble a vegades l'ofegava.

- Com comença a interessar-se per la figura del pintor?

- Jo el coneixia vagament. L'any 2007 vaig redescobrir un quadre seu mentre fèiem endreça, a l'Ajuntament. Era una tela feta malbé que ens havia cedit la seva família. L'obra es diu Les noces de Canà, i és la imatge de la portada. Vam decidir restaurar el quadre, i va estar un any exposat a El Museu de l'Empordà, en una exposició que recuperava la figura del pintor. Ara ha tornat al lloc on li cor­respon, a l'Ajuntament de Lladó. Tot aquest procés em va fer conèixer a fons l'artista, i em vaig adonar que era un home amb una vida molt interessant.

- Ens tenia acostumat a llibres historicistes i arqueològics. Després d'això, com s'afronta el format novel·la?

- He hagut de fer un gran esforç per fer vives les dades històriques, donar-los-hi agilitat i transformar-les en un relat dinàmic i agradable per al lector. A través de totes les dades que tenia, m'he pres llicències retòriques i he donat via lliure a la imaginació. El que més m'ha agradat ha estat la part d'inventar-me diàlegs. M'he divertit molt imaginant diàlegs a la rebotiga de la llibreria de Can Canet de la Rambla.