Just en ple debat sobre l'eliminació d'escultures públiques dedicades a persones que es van enriquir amb el tràfic d'esclaus, el medievalista Josep Maria Gironella (Castelló d´Empúries, 1978) enfoca la mirada sobre aquest tema envers l'Alt Empordà. Fent recerca, Gironella ha localitzat documents notarials que proven que des de Roses es van flotar expedicions per capturar persones i vendre-les. Quan Gironella explica als seus alumnes en un institut de Salt la pràctica de l´esclavisme a la societat catalana a l´època medieval, molts se sorprenen. A parer seu, "tractar el passat pot ser útil per al nostre present". "Jo no faig política, només història", afegeix.

Per què es va interessar pel tema de l´esclavisme?

Investigant sobre altres coses, vas trobant documents que no t´interessen pel que fas en aquell moment, però que et criden l´atenció. El tema de l´esclavitud és un d´aquests. Mai l´he tocat a fons directament, però he anat aportant documents i he anat llegint sobre ell. Més aviat és la sorpresa perquè, fins i tot dins l´àmbit universitari, no s´ha explicat gaire bé. Quan dius la paraula esclavitud, sembla que només existís a l´època de romans i grecs i després, a la moderna. Quan parlem d´edat mitjana, sempre simplifiquem parlant de cavallers, remences, pagesos que eren serfs de la gleva, però no es parla d´esclavitud, quan era una realitat molt present a casa nostra.

De quin temps parlem?

Entre finals del segle XIII i meitat del segle XV, que és el primer moment que podem fer història a casa nostra a partir de la documentació. Són gairebé dos-cents anys. Abans hi ha molt poc.

De quin material parteix?

D´un material divers, bàsicament fons notarials, que són la meva principal font d´investigació i que ens parlen del dia a dia de la societat. En ells trobes des de les expedicions que es munten per anar a capturar esclaus, les vendes i, molts cops, també, el seu alliberament. És a dir, totes les passes.

Qui promovia les expedicions?

Normalment era gent que tenia certa experiència en el món de les armes, que quan hi ha guerres els trobes combatent al costat del rei o van de mercenaris a Itàlia o França. Ells notificaven a la població que muntaven una expedició privada, amb el beneplàcit del comte d´Empúries per sortir d´un port del comtat com és Roses, i que els feia falta diners. A vegades trobes sastres, fusters o pagesos que inverteixen en l´expedició i, si hi ha beneficis, doncs, reben una part proporcional. Era una activitat que hi participava molta gent. Hi havia persones que els feia falta diners i eren jornalers. Aquests se la juguen una mica, perquè entren com a remers i hi havia perill. Les embarcacions eren petites, de vint, trenta o quaranta rems, que feien incursions ràpides.

En el document posa que anaven a capturar esclaus?

No, posa que van en contra dels enemics de la creu, és a dir, dels musulmans. Aquesta era una condició per poder esclavitzar una persona, que no fos cristiana, condició que demanava l´Església. Així, quan posa això, ja saps que se´n van a buscar esclaus al nord d´Àfrica o a Granada, que a l´època medieval era musulmana.

No era una activitat mal vista?

No, era una activitat comercial.

Quan sortien a mar?

El mes de maig i després el mes de juny o juliol ja els trobes que han tornat i estan venent els esclaus. Era una cosa habitual.

Quantes vendes ha documentat?

Sense fer una investigació a fons, pels volts del 1300 he documentat, 20 o 30 expedicions que surten del port de Roses. Després aniran apareixent a altres llocs del Mediterrani societats catalanes o estrangeres que s´especialitzen i ja no surt tant a compte sortir des d´aquí, malgrat que els esclaus continuen arribant fins a finals del XIV.

Diu que arribaven del nord d´Àfrica i Granada. Sempre d´allà?

Això succeeix fins a principis del XIV. Més tard venen de la zona de Turquia, del mar Negre. I ja a finals del XIV i principis del XV comencen a arribar força esclaus negres de les coses africanes atlàntiques o del territori subsaharià.

Quan arriben són venuts, però molts aconseguien la llibertat.

Sí, arribaven i els venien en el mercat. He trobat gent de totes les condicions que comprava esclaus, però és una esclavitud més domèstica. A part dels comtes o gent molt privilegiada, la gent té un o dos esclaus. He trobat fusters, sabaters, pagesos, abats de monestirs, clergues, pintors i escultors que en tenien un o dos com a molt. No era com a l´Antiga Roma, on un ciutadà tenia desenes o centenars d´esclaus. És una esclavitud més domèstica. Amb menys gent, s´acaba establint una relació d´amistat o d´estima i de respecte entre uns i altres i els propietaris, abans de morir i en fer testament, alliberen l´esclau, sempre que es converteixi al cristianisme.

Què fan aquestes persones?

Primer es converteixen i agafen un nom cristià, molts cops el cognom del mateix propietari, i s´integren de ple dret a la comunitat. Si féssim un arbre genealògic de la població empordanesa i catalana, sobretot, de l´occident mediterrani cristià, trobaríem que tothom, o la gran majoria, té, en un avantpassat, un esclau alliberat. Parlem de molts i molts de casos.

És un tema sorprenent.

Hi ha tesis doctorals, fetes a Barcelona i a altres llocs del país, que en parlen extensament. Els documents no enga­nyen. No són llibres d´història, són documents notarials amb validesa jurídica.

Divulgar això seria un bon antídot per combatre l´odi racial.

Un document del 1450 diu que el ferrer de Figueres es deia Martí Vilanova i era negre. Era un antic esclau negre alliberat, a qui el seu antic propietari, l´amo de la ferreria, el devia alliberar i cedir el negoci. A Barcelona, fins i tot, hi havia una Confraria dels Negres Alliberats. Hi ha una part important de la població d´origen esclau o descendent d´esclaus i, evidentment, amb el mestissatge suposo que el color es va difuminant i perdent. Ho dic perquè a voltes la gent es pensa que l´enganyes, que és impossible, però entre 1370 i 1380, només al mercat de Castelló, tinc documentades més de 100 vendes d´esclaus. Si ho multipliquem pel segle XIV i XV, estem parlant de milers de persones.

A part del mercat de Castelló, on més es venien esclaus?

Pertot arreu. Hi ha llocs de les terres catalanes que són més importants com Mallorca, on ­Jau­me I esclavitza tota la població que no ha pogut marxar i esdevé un centre de comerç i de distribució d´esclaus important. Alguna tesi doctoral afirma que en molts punts de Mallorca, a finals de l´època medieval, un 10% de la població és d´origen esclau. A Catalunya sempre hi ha hagut grans moviments migratoris, en aquest cas forçat.

Al segle XV, què succeeix?

A finals del XV minva i al segle XVI ja comença a ser molt residual. En època moderna disminueix del tot, tant que no hem guardat memòria d´aquest fet.

Les persones esclaves eren homes principalment?

Homes i dones. Però de la dècada de la qual he parlat abans, són gairebé tot dones per al servei domèstic. A voltes trobes que un home de l´Empordà compra una dona per un preu bastant car i al cap de dos anys està prenyada i ha tingut un fill. De qui és el fill? Probablement del propietari. I no vull dir que l´hagués violada o forçada. Hi ha un cas documentat d´una esclava de Castelló que la va pre­nyar un dels clergues. Devia anar a missa amb la propietària o hi anava sola i va tenir una relació amb ell. Jo trobo el capellà que paga l´alliberament del fill perquè, qualsevol esclava que tingués un fill, d´entrada, el fill també era esclau. L´esclavitud s´heretava.