El cantant empordanès Joanjo Bosk acaba de publicar un intens treball 'Camí d´aigua' de temes propis carregats de poesia i vitalitat, un disc equilibrat de deu cançons inspirades algunes en la natura que l´envolta i altres que recullen un moment personal i vital. L'autor celebra d´una manera molt especial els seus deu anys de carrera en solitari, amb la publicació del nou treball. Està compost per deu cançons, nou de les quals han estat escrites per ell mateix més una adaptació en castellà del poema 'Las personas curvas' del pensador llibertari Jesús Lizano. Immers en la promoció del disc, Joanjo Bosk en farà la presentació en el concert inaugural del Festival Barnasants el gener de 2018. A Figueres, la presentació del disc arribarà pel Festival Acústica.
Com definiria aquest nou disc Camí d´aigua?
És molt especial perquè coincideix amb els deu anys de carrera en solitari i penso que és un disc on he trobat l´equilibri entre les dues ànimes, la part més rockera i la part més de cantautor i estic satisfet per haver-ho aconseguit. És un treball que em defineix, molt complet, perquè els dos últims que he fet eren EP, en canvi aquest és un disc de temàtica lliure, amb deu cançons.
Què expliquen les cançons?
És un disc de cançó d´autor, però no és un disc clàssic de cantautor, tant pel que fa als textos com pel que fa a la sonoritat, fins i tot té ingredients del pop rock. En ser de temàtica lliure, totes les lletres són meves, excepte una que és l´adaptació del poema "Las personas curvas" de Jesús Lizano, i tenen un punt personal, introspectiu com tota la poesia. És el que té escriure el teu propi univers, una visió de la vida a través de les paraules, el que m´agrada és que la interpretació sigui oberta. Podria destacar que hi ha dos nervis en aquest disc, un que seria la natura amb temes com l´"Albera", "Salvatge", "Bon camí", que estan molt impregnades de la natura, de l´observació, portades al terreny poètic i l´altre és com més personal, amb temes per exemple com "Petita meva", que dedico als meus fills.
Són lletres que ha escrit al llarg dels anys o són d´ara?
Hi ha melodies que tenia al cap des de feia deu anys, però les lletres es van fer la majoria a finals de l´any passat, fins i tot alguns retocs els he fet a última hora a l´estudi, així que és bastant fresc, excepte "Petita meva", que és una cançó que jo la destacaria del disc. La melodia i l´inici de la lletra la tinc al cap des que vaig gravar el primer disc en solitari. Quan va néixer la meva filla, ara fa deu anys, ja tenia el que era l´embrió de la cançó, però es va quedar allà.
El fet que la natura sigui un dels fils conductors del disc com sorgeix?
Quan vaig fer En el temple del vent, on musicava poetes de l´Empordà, hi havia en tota aquesta selecció de poesia molta presència de l´entorn i potser és també perquè vivim en un entorn envoltats de natura, allà ja vaig tenir un aprenentatge en aquest sentit. Però més tard vaig passar a tractar més temes de memòria històrica i després d´una crisi, no sé de què escriure, de què parlar... vaig anar a l´arrel. Una de les coses que m´agrada és perdre´m per la muntanya i a partir d´aquesta realitat va sortir la resta de forma natural, sense buscar-hi massa i sense cap intenció.
El cinquè treball, deu anys de carrera en solitari i vint des que va gravar el seu primer disc. Quina ha estat l´evolució?
Hi ha un canvi, però ja a Zulo aquestes dues ànimes ja hi eren, tancàvem el disc amb un poema musicat de Miquel Martí i Pol que es diu La Fàbrica, que és una cançó amb guitarra acústica i veu que és una anomalia en aquell àlbum, perquè era un disc molt traiero i metalero. Aquí, finalment, he pogut treballar amb en Lluís Costa, un company de l´escena gironina, ens respectàvem mútuament però no havíem coincidit. Jo sempre he de recolzar-me en un guitarra, en un músic, en un productor, en un arranjador i al llarg del temps n´he tingut diferents. Amb en Lluís Costa estic molt content, perquè hem congeniat musicalment molt bé. Pel que fa als instruments, el disc és molt simple. Hi ha baix elèctric, contrabaix, percussió i bateries, guitarres acústiques i alguna elèctrica, un piano molt concret i harmònica.
Per quan la presentació del disc?
Bé, vaig fent s bolos, l´últim va ser a la Planeta de Girona per tancar una etapa i l´únic que he fet ha estat una festa de presentació i signatura de discos a la botiga Moby Disk que va estar molt bé. De moment, tots els comentaris que ens arriben són molt bons i de fet la presentació oficial del disc serà el gener, al concert inaugural del Barasants, i, a partir d´allà, anirem fent concerts. A Figueres, si tot va bé, m´agradaria presentar-lo al Festival Acústica.
Durant aquests vint anys de trajectòria, té un públic fidel?
El públic és canviant, però l´altre dia, a la firma, hi havia dues noies que tenien la maqueta firmada de l´any 95, una maqueta de Zulo, m´havien seguit en totes les meves etapes. Tot i això hi ha públic que el perds, perquè realment he fet canvis potents, malgrat haver mantingut més una línia determinada els últims deu anys. Val a dir que la part de cantautor et dona més llibertat i versatilitat a l´hora d´anar a tocar, però no és un moment fàcil. Aquest disc està pensat per ser tocat amb dos músics: guitarra acústica i elèctrica i jo, i funciona, és especial per al públic, més recital per seure a escoltar, però també tindrem una versió per a banda, depèn del que surti, esperem que aquest sigui un any bo.
