Jaume Alsina és, sens dubte, una de les ànimes del Teatre El Jardí de Figueres. Des que l´Ajuntament va adquirir l´equipament el 1984, ell hi ha format part com a tècnic d´escena, regidor, maquinista així com, actualment, encarregat de la direcció tècnica i programador de teatre infantil. Més de tres dècades, dins una trajectòria molt més llarga, unit a les arts escèniques, món que el va atrapar ja de petit. Aquest dimarts, l´Associació Gironina de Teatre (AGT) li fa entrega del primer premi Pep Mora a la Sala La Planeta de Girona. Ell diu rebre´l en nom d´una generació de professionals tècnics formats a base de treball i que viuen l´ofici "amb vocació" i passió.

"Sí que existeix el gaudi pel teatre, però és vocacional, totalment, perquè darrere la feina d´un tècnic hi ha molts sacrificis, moltes hores; ho fas perquè t´agrada", reconeix Alsina que va enganxar-se a aquest món ja quan anava a estudi a La Salle. Aleshores va participar en algun muntatge de l´Agrupació Teatral Arlequín, a Els Pastorets, per passar a integrar l´elenc fundacional de Taller de Teatre cap al 1975. "Jo tenia traça amb la fusta i, per això, ja em vaig començar a encarregar dels decorats, la part tècnica", explica Alsina. Després vindrien quatre mesos de formació a Girona al costat del senyor Sala, "que en sabia molt", la vinculació al Talleret de Salt amb el qual va fer tres gires i on va aprendre molt. "Les gires són molt dures, però és on agafes l´experiència perquè et trobes teatres diferents i has d´improvisar, ser creatiu", argumenta.

Els essencials homes de negre

Figueres, però, és casa seva i, sobretot, el Teatre El Jardí, tot i que el seu terreny d´acció s´estén també a altres sales com La Cate o els Caputxins. Des del 1992 i durant molts anys va fer equip amb Josep Maria Pérez. "Fèiem el que fes falta perquè seguís l´espectacle", recorda. El premi Pep Mora el rep molt agraït. "Nosaltres, els homes de negre, aquells que quedem més amagats, som també importants", reconeix Alsina que ara, darrerament, també ha pujat a l´escenari com a actor. Feia vint anys que no practicava l´exercici i, malgrat les dificultats per aprendre els textos, s´hi sent bé. "L´escenari és casa meva", conclou.