Josep Maria Espinàs: ''La mort és molt més que deixar de viure''

L'escriptor publica un recull de ''visions i estampes'' sobre el traspàs i allò que l'envolta

19.04.2016 | 17:48
Josep Maria Espinàs

Passen els anys i la producció literària de Josep Maria Espinàs es manté inalterable. A l´edat de 89 anys acaba de publicar el seu norantè llibre, ´La vella capitana. Navegant per la Vida i la Mort´ (La Campana), i confessa que l´ha escrit novament per impuls, doncs no ha estat mai "home de propòsits". Aquest és un recull de "visions i estampes" sobre la mort, els rituals que l´envolten i els diversos nivells de comprensió que en fan les societats. Al seu parer, morir "és molt més que deixar de viure, és un procés d´aprenentatge i acceptació". En aquest llibre "la mort viu", bromeja Espinàs, poc amoïnat, d´altra banda, pel seu llegat pòstum: "Si no m´ha preocupat la en vida, com em pot preocupar quan no hi sigui".

Ho explica l´escriptor a l´inici del llibre: els funerals no són només un lloc trist sinó, sovint, incòmode. Quan assistia a la cerimònia d´un bon amic, explica Espinàs, va tenir una sensació especialment estranya. "Com si no fos el seu funeral, sinó un espot mal dissenyat de la mort en general". Arran d´aquestes sensacions, l´autor es va dir que valia la pena "repassar" tot allò que es produeix al voltant de la mort, i així és com va començar a escriure ´La vella capitana. Navegant per la Vida i la Mort´, segons manté en una entrevista amb l´ACN.

El llibre s´apropa, sempre en primera persona, a les convencions, els rituals, i també a conceptes i percepcions de la societat envers la mort. Ho fa sense un excessiu ànim reflexiu ni transcendent, puntualitza Espinàs, sinó com un collage de "visions, estampes i angles" des dels quals mirar aquest tema tan "complex" i, al seu parer, massa desterrat de la conversa pública.

La mort pot ser molt viva, reivindica l´escriptor, i se´n pot parlar de moltes maneres, "amb tendresa, angoixa o amb un punt d´ironia". Apunts satírics, sí, que Espinàs no s´ha estalviat en determinats passatges del llibre i a la qual recorre de nou quan afirma que amb aquest llibre, el seu, "fa viure la mort".

El llibre no només evita el to transcendental i greu sinó que també trenca l´antagonisme clàssic entre la vida i la mort com entitats separades. "Dos enemics que no ho són tant", diu al respecte. Espinàs defensa que la mort és "molt més que deixar de viure", i exposa com va anar descobrint que la mort existeix "a tot arreu", "que de fet, la mort i la vida van juntes".

L´equilibri entre l´una i l´altra en el nostre dia a dia és, suggereix l´autor, un dels punts d´interès del seu llibre, doncs considera que aquest aspecte no s´ha tractat gaire. "Hi ha llibres més ´nocturns´ i altres més vitals, però mirar l´experiència humana veient com es barregen vida i mort amb fets concrets, situacions viscudes per tots nosaltres, potser té un punt de novetat", apunta.

A la primera part de ´La vella capitana´, Espinàs es fixa en qüestions més "cerimonials" relacionades amb la mort (la visita al tanatori, els antics carros de morts, el llibre de condols o la formalitat de la trucada "d´avís" sobre la mort d´algú, entre altres). Més endavant apareixen apunts sobre altres tipus de "manifestacions de la mort" amb què convivim, més enllà de la mort física ("la desaparició", la defineix) i del traspàs humà.

Espinàs insisteix que no es tracta d´un llibre de reflexions, i creu que per això "batega i té vivacitat". No obstant això, a la conversa es fa evident que el veterà escriptor ha reflexionat i molt sobre la mort en general i també sobre la seva pròpia. "Molta gent no s´ha acostumat a pensar-hi", indica. "Jo no és que hi estigui obsessionat, i si he arribat als 89 anys és també per un fons de vitalitat i curiositat per tot el que m´envolta, per tant de ganes de morir-me no en tinc", diu abans de llançar-se a parlar de com afronta la seva vellesa. "Sé que la mort existeix, que em tocarà i sé que tot això no és només negatiu, ni només un acte de desaparició, sinó també un procés d´evolució en molts casos, d´aprenentatge", sosté.

Abundant en el tema, Espinàs tampoc esquiva parlar de la seva posteritat, com a escriptor. "No hi he pensat mai, ni en la personal ni la literària". El seu llegat no l´ha preocupat mai, assegura convençut que després de la mort ve, simplement, "la inexistència". I hi afegeix, recorrent de nou a la ironia: "Si no m´ha preocupat la vida mentre la vivia, com em pot preocupar quan no hi seré i no dependrà de mi en absolut. No tinc cap ambició de perdurar".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Les nostres subscripcions, s'assaboreixen
Enllaços recomanats: Premis cinema