La literatura catalana i Barcelona, "les grans protagonistes" de la Fira del Llibre de Varsòvia

L'any passat, la Fira Internacional del Llibre de Göteborg va acollir un 'focus' de literatura catalana, i enguany ho farà el Festival Internacional d'Autors (IFOA) de Toronto, amb una desena d'escriptors catalans. Són exemples propers que la a presència de les lletres catalanes a les cites internacionals del sector és una constant els darrers anys.

En aquesta línia, el seu director, Àlex Susanna, ha confirmat en una entrevista a l'ACN que tant la literatura catalana, en general, com l'autoria associada a la ciutat de Barcelona seran "protagonistes" d'una altra cita de prestigi, la Fira Internacional del Llibre de Varsòvia, el proper 2016.

No és l'únic horitzó amb què treballa l'IRL, que en aquests moments també negocia per fer que el -multidisciplinari- Festival d'Edimburg aculli un "desembarcament" català, ja no només de la seva literatura sinó també d'altres parcel·les culturals, com les arts escèniques o la música. "Esperem que es pugui produir en un termini de dos anys", augura Susanna, tot remarcant que "l'esforç per exportar la literatura" al mercat anglosaxó és important donat que és "molt impenetrable".

Susanna aprofita l'ocasió per avançar una altra de les iniciatives en marxa a l'IRL, una altra negociació per fer possible "una invitació molt cobdiciada": La Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya. Segons el director, la participació catalana "per d'aquí un parell d'anys o tres" es concretarà al llarg de l'any vinent.

Des del Ramon Llull es mostren orgullosos de "l'enorme interès" que, asseguren, desperta tot allò relacionat amb literatura catalana arreu. "Crec que amb tota justícia, ens hem guanyat un prestigi fins al punt que som percebuts com una potència cultural", proclama Àlex Susanna. Per al poeta i director d'aquesta institució és remarcable el fet que "els millors anys de la internacionalització de la cultura catalana" (els darrers, indica) han coincidit amb els de la màxima crisi econòmica. "Si pensem que les editorials són empreses, és molt significatiu, perquè vol dir que hi creuen", constata.

Convocatòria "insuficient"

Més enllà de la literatura, l'Institut Ramon Llull es dedica a la promoció d'altres àmbits culturals catalans a l'estranger. Un dels majors èxits és la participació, des de fa cinc anys, a la Biennal de Venècia en les seves respectives edicions, d'Arquitectura, Art i Arts Visuals. Ara mateix també "es treballa" perquè Barcelona sigui convidada a la Biennal d'Arquitectura de Buenos Aires.

Música i arts escèniques són altres disciplines que ocupen l'IRL. Però en aquests sectors, Àlex Susanna admet que la seva "convocatòria" (gires, festivals, ajudes, etc.) està "en general insuficientment dotada". Al seu parer "és urgent" que el Ramon Llull pugui gaudir de més recursos per tal de "ser més útils a tots aquells creadors que reben invitacions internacionals, que s'apunten a les nostres convocatòries de concurrència pública i que acaben rebent uns recursos insuficients", lamenta.

Més enllà d'això, i en un context de més recursos, Susanna té clar a on més anirien destinats els ingressos: d'una banda, a reforçar la xarxa d'estudis de català a les universitats internacionals amb què l'IRL treballa però també a ampliar l'oferta d'estudis més enllà d'aquests centres. D'altra banda, Susanna aposta per la creació de càtedres de català, dins i fora, per donar més visibilitat i oportunitats professionals als professors de les universitats catalanes.

Tornant a l'àmbit estrictament literari, el director diu que hi ha recorregut en el camp de la no-ficció. Un camp que "ha tingut una revifada" a Catalunya, apunta, i que per això "mereix més atenció i recursos". Susanna pensa en un esforç editorial, però també en l'organització de congressos i simposis sobre els gèneres de no-ficció.