Literatura

Un volum antològic ens aproxima a les veus poètiques femenines

Donzelles de l'any 2000 ha estat considerat un llibre d'interès nacional per l'Institució de les Lletres Catalanes

20.03.2013 | 14:43
La presentació es va fer a Castelló
La presentació es va fer a Castelló

Amb motiu del Dia de la Dona Treballadora es va presentar a Castelló d´Empúries va celebrar Donzelles de l'any 2000, un llibre que ens aproxima a una generació de dones escriptores, poetesses d´arreu dels Països Catalans, nascudes pels voltants del 1970. El volum ha estat coordinat per Sandra D. Roig i Noèlia Diaz i aplega obra de 27 autores entre les quals, l´única gironina és Teresa Bosch, de l´Armentera. Hem fet una entrevista a les dues coordinadores del llibre.


Com va sorgir la idea de fer aquesta antologia de dones poetes i concretament que fossin nascudes pels volts de l'any 1970?

Noèlia Díaz Vicedo: La idea d´aquesta antologia va enrere fa uns quants anys, en concret, quant vaig començar a fer el doctorat a Londres sobre la poesia de Maria-Mercè Marçal, l´any 2005. La idea de fer una antologia que replegara les veus joves i contemporànies amb tots el accents de la llengua catalana era un somni que m´envoltava el cap mentre anava escrivint la tesi. Les lectures de les proses marçalianes van afirmar aquesta idea de continuïtat d´una tradició literària femenina catalana. Jo ja m´havia qüestionat aquesta continuïtat uns anys abans gràcies a les lectures de Virginia Woolf i altres escriptores. Com hem explicat altres vegades, no va ser fins la trobada de joves escriptors a Gandia l´any 2010 que la idea va començar a fer-se cada vegada més palesa. Fixa´t que han passat un grapat d´anys! però conèixer a Sandra D. Roig i parlar-ne aquell matí a l´hora del café junt amb altres companyes va ser el que ens va empènyer a portar aquesta idea avant. Respecte al fet de que foren nascudes al voltant del 1970, és molt senzill, en primer lloc, perquè és la nostra generació i en segon terme perquè és la primera generació de la democràcia i la que ofereix precisament el paisatge que havia començat emergent i que van dibuixar Montserrat Abelló, Neus Aguado, Lluïsa Julià i Maria-Mercè Marçal a la seua antologia ´Paisatge emergent: Trenta poetes catalanes del segle XX´ i que arriba fins a la generació del 1960.

Sandra D. Roig: En aquella conversa vam estar dialogant sobre la dificultat que representava trobar la poesia escrita per les dones, i vam coincidir en que per les dones, hi ha a la pràctica menys oportunitats malgrat haver assolit una preparació acadèmica més que correcta.

Quin criteri heu seguit a l'hora d'escollir-les? Ha estat una tasca complicada fer la selecció de les autores? Tenen quelcom en comú a banda de formar part d'una mateixa generació?

Noèlia Díaz Vicedo: El criteri de selecció és estrictament generacional és a dir, haver nascut al voltant de l´any 1970. D´aquesta forma la tasca selectiva no és gens complicada ja que la condició de naixement és el factor determinant. Precisament el que volíem veure era si, malgrat la fragilitat del terme generació, les poetes contemporànies compartien uns trets comuns o si pel contrari, la poesia contemporània de dona reflectia la fragmentació que sembla impera avui en dia en la societat i per conseqüència en la cultura. Evidentment, que totes les poetes incloses miren el món des del seu cos de dona i tenen la voluntat d´ésser i d´existir a través de la poesia, de les paraules.

Sandra D.Roig: El criteri bàsicament com molt bé diu Noèlia, fou l´edat, la nostra generació de poetes dona, si això li afegeixes la invisibilitat en general de la generació ja tens un criteri suficientment important per la selecció.

Teresa Bosch és una de les autores escollides, l'única de l'Alt Empordà.

Noèlia Díaz Vicedo: Sí així és, però aquest és un fet anecdòtic, és a dir, no hi ha cap raó conscient per a que Teresa fos l´única. El llibre està dividit per seccions geogràfiques territorials respecte a les comunitats. És cosa de l´atzar que la majoria de les poetes siguen de llocs determinats.

Sandra D.Roig: D´altra banda, com a compiladores, vam donar oportunitats a més autores de Girona, una molt vinculada amb el territori, i l´altra de naixença però finalment van optar per no participar.

A què i a qui pot ajudar aquest llibre? Creuen que les dones poetes són menys conegudes? Per alguna raó en concret?

Noèlia Díaz Vicedo: Aquest llibre pot ajudar a tot aquell que en la poesia cerca una nova finestra des d´on albirar l´enllà, a tot aquella persona aventurera que tinga l´agosarada idea de trobar nous camins i noves formes de dir i d´ésser. Respecte al què, et diria que ajuda per una banda a donar a conèixer poetes que encara romanen a l´ombra i d´altres que per llunyania és més difícil de trobar com per exemple les poetes d´Occitània o l´Alguer.
Tot i que la situació va canviant i va millorant per a les dones poetes, si que hi ha una invisibilitat molt més considerable de dones que escriuen que d´homes. La raó és que, i torne a repetir que la situació ha millorat molt, la dona que escriu encara és mirada per les institucions de reüll o amb desconfiança. És molt curiós, la prova més clara la tens per exemple a les antologies generals, és a dir les que no són específicament de gènere, que inclouen un 10% a vegades fins i tot un 20 per cent de poetes dones, o simplement la relació de dones que guanyen premis respecte als homes és encara prou considerable. És cert que a les lectures, i actes podem veure a la nostra generació amb força i energia recitant poemes, però a l´hora de passar pel reconeixement institucional: premis, publicacions, antologies o estudis, sempre ens quedem darrere, i clar si no fas un treball específicament de gènere la visibilitat no és del cent per cent, encara que després quan el criteri específic és el gènere comença la pluja de sospites per part d´uns i de qüestionaments sobre la necessitat d´aquest tipus de llibre per l´altra, fins i tot per part d´altres escriptores un rebuig cap aquest criteri específic de gènere. Pense que ja és hora de que comencen a desapareixer tots els prejudicis i misticismes al voltant del gènere com a criteri. Encara no hem arribat al punt en el que les dones poetes siguen mirades i considerades com a poetes de la mateixa manera que els poetes homes. A més a més crec que es contraproduent per a la cultura i per a la poesia, que és el nostre cas, que el criteri o l´especificitat de gènere no es tinga en compte, o no es valore ja que ofereix al conjunt d´experiències col·lectiu una visió pròpia del món que l´envolta. I això sempre és enriquidor.

Sandra D.Roig: Amb Donzelles de l'any 2000, el lector pot constatar que els embats culturals, i el segregacionisme que patim per part de l´estat Espanyol, a la nostra cultura, no ha eradicat la nostra voluntat de ser, com a dones poetes catalanes. Pot fer-se a la idea, que seguim escrivint des de tots els punts malgrat ser minoritàries, primer per dones en un àmbit predominantment masculí i desprès per fer-ho en llengua catalana, respectant des de la unió, cada una de les afeccions dialectals.

Ha editat el llibre Editorial Mediterrània. Creuen que les editorials tenen poc en compte la poesia?

Noèlia Diaz Vicedo: Pense que les editorials fan una feina important de cara a la poesia. Ara però, són temps difícils per a la cultura i l´art de fer i vendre llibres i les editorials si que han d´anar una mica més amb peus de plom.

Sandra D.Roig: No totes les editorials publiquen poesia, és un gènere minoritari com l´assaig però no podem oblidar que les editorials també son empreses, i per tant, cerquen els recursos que els assegurarà unes ventes. Donzelles de l'any 2000 ha estat considerat per la institució de les lletres catalanes, un llibre d´interès nacional cultural, i això ha estat l´impuls definitu per acabar de creure en el nostre projecte.

Són del parer que la poesia és un gènere minoritari o ara viu un bon moment?

Noèlia Díaz Vicedo: La poesia, en general, sempre ha estat un gènere minoritari, però al contrari que a altres tradicions, a la tradició catalana, la poesia sempre ha gojat d´una important i llarga tradició. Ara, el que ha canviat és la concepció de poesia com a gènere més elitista i la transmissió poètica oral ha fet avivar el gènere. L´exemple més clar és el constant moviment de rapsodes i d´actes poètics on la poesia no és només llegida sinó interpretada i acostada a tothom.

Sandra D.Roig: La poesia es viva, per un col·lectiu important de lectors, i la quantitat d´actes poètics ho demostren. Ara bé, el concepte de la poesia per tal que abasteixi un nombre major de lectors ha de canviar una mica, els actes poètics és precisament el que fan.

Les nostres subscripcions, s'assaboreixen
Enllaços recomanats: Premis cinema