Els barris de Sant Joan i el Culubret de Figueres avisen de la «desafecció absoluta amb la política» a les portes del 12-M

Les associacions de veïns dels barris amb més abstenció a les últimes eleccions al Parlament, entre els quals es troben el de Sant Joan i el Culubret de Figueres, argumenten que els electors tenen una "desafecció absoluta amb la política" a les portes del 12-M. Així ho expressa l'entitat que representa els veïns del barri badaloní de Sant Roc. Una de les seves seccions censals va registrar una participació del 9,4% en els comicis del 2021, la més baixa de Catalunya, més de 40 punts per sota de la mitjana. Les àrees amb menys participació fa tres anys tenen una renda que ronda la meitat que la del conjunt de Catalunya i l'atur quadruplica la xifra catalana. Segons una anàlisi de l'ACN amb dades del 14-F, marcades per la Covid, el perfil socioeconòmic dels barris més abstencionistes és dels més baixos del país.

Entre les 20 de les més de 5.000 seccions censals a Catalunya amb menys entusiasme per l'última contesa electoral a la cambra catalana es van trobar zones metropolitanes, com ara cinc àrees de Sant Adrià de Besòs, tres de Badalona i una del Prat de Llobregat, de Terrassa, Sabadell i Santa Coloma de Gramenet. A més, Figueres, Reus, Girona, Lleida i Constantí també van registrar zones amb una abstenció de més del 75%.

La comunitat gitana dels barris més abstencionistes de Figueres demanen que se'ls "inclogui"

A la secció 5 del districte censal 1 de Figueres, la participació es va situar en el 12,3%. La zona engloba els barris de Sant Joan i el Culubret on la renda amb prou feines supera els 8.000 euros (8.284), un 58,6% de desocupació i un 17,4% de població estrangera. En aquesta àrea, només un 3,1% de la població té estudis superiors.

El portaveu de la nova associació que s'ha constituït al barri per reactivar-lo i "millorar-lo", Joaquim Pubill, explica que la majoria dels seus habitants són de la comunitat gitana però que també hi ha un alt nombre de persones d'altres orígens. Pubill atribueix l'elevada abstenció a les restriccions per la pandèmia que hi havia el 2021. "Penso que la gent tenia por de sortir de casa i no va sortir a votar", explica.

A més, diu, hi ha "el problema" que viuen amb "les municipals". "Ens ho prometen tot i després no veiem res", assegura. En aquest sentit, reivindica la integració del poble gitano i diu que el que falta és que se'ls "inclogui". Un altre dels factors que, al seu entendre, poden haver incidit en la baixa participació és la falta de feina. "Si no tens feina i no veus res, al final per què vols votar?", es pregunta.

Ingressos baixos, nivell alt d'atur, estrangers i baix nivell educatiu

Les xifres de participació a nivell de secció censal per al 2021 arreu del país reflecteixen diversos patrons. Un d'elles és la correlació entre la participació i el nivell socioeconòmic, ja que les zones amb un índex més alt es van situar en prop del 80% de votants a les urnes, mentre que les àrees amb menys benestar no van passar del 40%. L'índex socioeconòmic territorial emprat per a l'anàlisi, amb les dades del 2020, és una eina d'Idescat que es basa en la situació laboral, el nivell educatiu, la immigració i la renda de totes les persones que resideixen a cada unitat territorial.

Així, les seccions censals amb ingressos per unitat de consum d'entre 10.000 i 20.000 euros l'any se situen en general per sota del 40% de participació, mentre que les que superen un 60% de sufragis emesos tenen ingressos d'entre 20.000 i 40.000 euros per unitat de consum, amb dades de l'INE. La renda per unitat de consum s'obté dividint els ingressos nets per llar entre el nombre de persones que hi viuen.

De la mateixa manera, molt bona part de les seccions censals amb un atur superior al 20% van registrar una participació inferior a la mitjana catalana, que es va situar en el 51,3%. Per contra, els territoris que van passar del 60% de vots tenien, en general, un atur d'un 10% o inferior.

La tendència es similar per nivell educatiu, i fins i tot més pronunciada: com més persones amb titulació superior, més participació a la cita electoral del 14 de febrer del 2021. Les seccions censals amb més d'un 40% de les persones amb carrera universitària o equivalent registren, en general, percentatges superiors a la mitjana catalana. En canvi, les zones amb una taxa de votants per sota de la mitjana se situen en uns nivells d'educació superior d'entre el 10 i el 30%.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ