El temps d'espera a les urgències de l'Hospital de Figueres és de 50 minuts, mentre que el 2019 era de 12

Els pacients que van fer ús del Servei d'Urgències de l'Hospital de Figueres van haver d'esperar de mitjana 50 minuts per visita l’any 2023, el que suposa una reducció de cinc minuts respecte al 2022, quan el temps d'espera era de 54,7 minuts. Ara bé, si es compara amb ara fa cinc anys, el 2019, el temps d'espera ha augmentat 38 minuts, ja que llavors la mitjana d'espera era de 12 minuts, segons dades del Departament de Salut obtingudes per l'ACN a través d'una petició de Transparència.

Pel que fa als serveis atesos, el 2023 les urgències hospitalàries de Figueres van atendre 80.214 pacients. Una xifra inferior respecte a la del 2019, quan el temps d'espera era molt més baix. Llavors es van atendre 82.438 pacients. També sobta que el 2022 es van atendre menys pacients (76.523) i el temps d'espera va ser cinc minuts més elevat.

Tot i que els 50 minuts d'espera de l'Hospital de Figueres poden semblar molt elevats, no ho són tant si es compara amb altres centres com l’Hospital del Mar (Barcelona), amb 114 minuts, i l’Hospital residència Sant Camil (Garraf), amb 104, mentre altres han retallat dràsticament, com l'Hospital de Bellvitge, de 130 minuts el 2019 a 55 l'any passat. Pel que fa als vuit hospitals gestionats per l'Institut Català de la Salut (ICS), els pacients van esperar 62,4 minuts l’any passat, uns 5 menys que el 2022, però lluny dels 40 minuts que registraven el 2010.

3,8 milions d'urgències hospitalàries el 2023

Les urgències hospitalàries de la xarxa pública van atendre l'any 2023 3,8 milions de pacients, un 2,2% més que l'any anterior. L'increment de la demanda no s'ha traduït, aquest any, en un augment dels temps d'espera, però en general és un dels factors que més està pesant en la saturació a les sales d'espera de les urgències, com constata a l'ACN la directora del servei d'Urgències de l'Hospital de Sant Pau, Mireia Puig. La doctora detalla que l'increment de pacients a les urgències hospitalàries ha sigut progressiu des del 2010, a raó d'un 2,5% anual, i als centres sanitaris els costa absorbir aquesta demanda perquè el personal i els espais no han crescut en la mateixa proporció. Una altra raó és que el perfil d'usuari de la urgència hospitalària "està canviant", afegeix, amb un augment important de la gent gran. 

Nivell de gravetat i temps d'espera

En l'àmbit català, les dades analitzades per l'ACN també reflecteixen el tipus d'urgència més i menys habitual, i la variació dels temps d'espera en funció del nivell de gravetat, que es determina de l'1 al 5 en el moment del triatge a l'entrada del centre hospitalari. En concret s'han analitzat els nivells 2 (Situacions molt urgents, de risc vital previsible), 3 (Situacions d'urgència, de potencial risc vital) i 4 (Situacions de menor urgència, potencialment complexes, però sense risc vital). Sent l'1, casos molt excepcionals de situacions que requereixen ressuscitació amb risc vital immediat (atenció immediata) i el 5, situacions no urgents, que permeten una demora en l'atenció i poden ser programades.

Les urgències de nivell 4 (1,9 milions) són el 49% del total, i el temps mitjà d'espera anual és de 65,7 minuts; les de nivell 3 (1,2 milions), van ser el 32% de les urgències ateses, amb un temps d'espera mitjà anual idèntic; quant al nivell 2, representa tan sols el 5,4% de les urgències hospitalàries del 2023 (amb un augment percentual d'un 17% des del 2019), amb el temps mitjà més baix de tots, 52,8 minuts.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ