El Suprem manté Oriol Junqueras a la presó

La decisió es pren per unanimitat i els magistrats consideren que hi ha «risc rellevant» de reiteració delictiva perquè no abandona la via unilateral. La interlocutòria destaca que defensar l'opció política d'independència d'una part del territori espanyol és legítim però s'ha de fer dins del dret

06.01.2018 | 06:30
El Suprem manté Oriol Junqueras a la presó

El Tribunal Suprem va decidir mantenir en presó provisional el vicepresident destituït i líder d'ERC, Oriol Junqueras. Els magistrats Miguel Colmenero (que és el ponent), Alberto Jorge Barreiro i Francisco Monterde van dictar una interlocutòria on, per unanimitat, argumenten que existeixen indicis de delictes de rebel·lió, sedició i malversació i apunta que hi ha «risc rellevant» de reiteració delictiva perquè no hi ha «cap element» que permeti a la sala entendre que Junqueras «té la intenció d'abandonar la via seguida fins ara». El Suprem, per tant, tomba el recurs d'apel·lació de la defensa i atén la petició de la fiscalia i de l'acusació popular (exercida per VOX) i deixa el vicepresident destituït entre reixes.

Sobre el risc de reiteració delictiva, la Sala assenyala que l'aposta pel diàleg de la qual Junqueras parla en el seu recurs «només s'ha pretès o plantejat com a referit exclusivament a la forma en la qual l'estat espanyol pogués prestar-se a reconèixer la independència de Catalunya», cosa que conduiria novament a les vies de fet en el cas que, com és racionalment d'esperar, fos negada o impedida per l'estat.

No hi ha cap dada, segons el Suprem, que permeti entendre que Junqueras abandonarà la idea de proclamació unilateral de la independència, de manera que hi ha un risc rellevant de reiteració delictiva, perquè, a més, tampoc descarta tornar al càrrec que ocupava abans de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. De fet, el tribunal no dóna massa credibilitat a «manifestacions no corroborades per fets posteriors» .

La interlocutòria, de 25 pàgines, comença destacant que defensar l'opció política d'independència d'una part del territori espanyol és legítim, ja que la Constitució admet la defensa de qualsevol posició política incloses les que defensen la desaparició de la mateixa Constitució, però ha de propugnar-se sense cometre cap delicte. És a dir, aclareix la resolució, aquesta causa no s'ha incoat per perseguir la dissidència política ni la defensa d'una opció independentista, de manera que «no es pot parlar de presos polítics».

Junqueras, segons el Suprem, va participar com a vicepresident del Govern «en un pla per declarar unilateralment la independència» en contra de les resolucions del Tribunal Constitucional, i, «acudint a vies de fet, s'han alçat» contra l'estat espanyol, la Constitució, l'Estatut d'Autonomia i la resta de la legislació. El text recorda diverses disposicions aprovades pel Parlament, com les lleis de desconnexió, del referèndum i de transitorietat, així com el referèndum mateix i la proclamació d'independència.

Aquest comportament, diuen els magistrats, constitueix «un fet il·legítim, gravíssim en un estat democràtic de dret, en el qual el compliment de la llei com a expressió formalitzada de la voluntat popular aprovada pels seus representants legítims, i també la mateixa lleialtat al propi sistema democràtic que el regeix, imposen certs límits que han de ser respectats en nom d'una convivència pacífica i ordenada».

La resolució conclou que l'actuació de Junqueras, indiciàriament, pot enquadrar-se en els delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics.


Els dubtes del PDeCAT

El coordinador de diputats i senadors del PDeCAT, Jordi Xuclà, va posar en dubte la possibilitat que el Parlament pugui constituir-se i triar la seva Mesa sense la presència de tots els diputats electes en els comicis del passat 21 de desembre. «El 17 gener és la constitució del Parlament i per constituir el Parlament s'ha de permetre a tots els electes participar en la constitució del Parlament», va assenyalar. «Només es pot afrontar la constitució del Parlament i el debat d'investidura si tots els electes poden participar en aquests dos moments parlamentaris importants», va dir.

Per a Xuclà, tots els diputats «tenen dret» a estar «als moments parlamentaris crucials de l'arrencada d'una legislatura». En la seva opinió, tenen el «dret» de representació política de les persones recentment triades en les urnes del 21-D «a través del seu seient en el Parlament».

En aquesta mateixa línia argumental va coincidir l'exmandatari socialista Felipe González. L'expresident del govern espanyol va defensar des de Colòmbia que els polítics catalans investigats per la celebració del referèndum i la declaració d'independència del 27-O es poguessin presentar a les eleccions del 21-D i va avisar que no haurien de poder ser inhabilitats de manera preventiva, sinó un cop se'ls hagi jutjat. «Sóc partidari que participin, no hi veig cap inconvenient», va assegurar González en relació al, va dir, «petit conflicte» que l'Estat té amb Catalunya. «Només la justícia in fine pot dir que no està habilitat, però in fine, no anteriorment», va subratllar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema