«Quan vaig trucar al 112 per salvar l'avi al principi no em creien»

Un nen d'11 anys de Sant Fruitós rescata el seu iaio de l'interior d'un canal després d'haver mobilitzat els Bombers des d'un mòbil que es va quedar sense bateria.

09.12.2016 | 06:30
Avi i nét, ja a casa

El Marc va tornar a classe ahir al matí, va explicar a un amic el que li havia succeït el dia abans i la història va començar a escampar-se. «M´han felicitat amics i un mestre», explicava a la tarda, després d´haver tornat d´escola. Avui no anirà a classe però probablement continuarà rebent felicitacions dels seus veïns de Sant Fruitós, en reconeixement de la seva heroïcitat: dimarts a la tarda, amb el seu avi atrapat a dins d´un canal d´aigua, va trucar al telèfon 112, va enviar la seva geolocalització als Bombers i, després de quedar-se sense bateria al mòbil, va poder treure ell mateix de l´aigua l´ancià, de 74 anys, quan tenia clars signes d´hipòtermia. «Vaig passar molta angoixa: s´estava fent fosc, no em sentia les cames i tenia por que passéssim tota la nit a la intempèrie», admetia l´avi, Antonio Jiménez, ja recuperat de la hipotèrmia.

Un final feliç que els Bombers, el personal del SEM i les guàrdies municipals de Calders i Navarcles, que van participar en el rescat, no van tenir cap dubte a atribuir al nét, d´11 anys. «Jo veia que el meu avi no podria sortir de l´aigua i li vaig proposar de trucar al 112, utilitzant el seu mòbil, que portàvem a la motxilla. Ell al principi em deia que no ho fes, perquè volia continuar intentant sortir pel seu compte, però finalment ho vaig haver de fer», diu el Marc.

Els fets van succeir dimarts a la tarda. Avi i nét, veïns de Sant Fruitós, havien agafat el cotxe, en direcció a Calders, i l´havien deixat a prop de la carretera, a l´altra banda de l´accés de la Masia el Canadell. «Vam anar a caminar per una zona que conec bé», explica l´home. Amb ells, anaven les seves dues gosses. Una d´elles, la Lia, corrent enjogassada, va caure a l´interior d´un canal d´aigua que proveeix la colònia Jorba de Calders, al límit del terme de Navarcles.

«Em vaig ficar a dins del canal i, amb l´ajuda del Marc, que es va quedar a fora, vam poder treure la gossa de dins de l´aigua», relata l´Antonio. El problema va venir aleshores: «el canal feia molta alçada i l´aigua m´arribava fins a la cintura. No hi havia manera de sortir-ne», afegeix l´avi. «Encara sort que em vaig poder agafar a una barra i, per tant, tenia un suport on subjectar-me», sospira.

El Marc, des de fora, intentava ajudar el seu avi, però no se´n sortien. «Jo cada cop estava més cansat i tenia més fred», diu l´ancià. Finalment, per iniciativa seva, el nen va trucar al telèfon d´emergències 112, utilitzant el mòbil que l´avi duia a la motxilla, que estava en poder del nen. I al principi no se´l creien. «Els del 112, com que sentien una veu de nen, volien comprovar que no fos una broma. Vaig haver de posar el mans lliures i acostar el mòbil al meu avi, perquè sentissin la seva veu. Després, vaig estar molta estona intentant explicar on era, però no ens enteníem», explica el Marc. «Finalment, em van passar amb els Bombers. Ells em van enviar un missatge per WhatsApp i jo els vaig respondre enviant-los la geolocalització del mòbil, com em van demanar», afegeix el nen. Just aleshores, el telèfon es va quedar sense bateria.

«Va ser quan ho vam passar més malament. S´estava fent fosc, no sabia si ens trobarien, jo cada cop estava més cansat. I patia pel Marc, perquè potser s´hauria d´estar hores a la intempèrie», explica l´avi. El nen, però, no es va donar per vençut i va continuar intentant treure l´avi: primer, amb una canya que se li va trencar. I, després, amb la branca d´un arbre, on el seu avi es va poder agafar. «Les cames no m´aguantaven però vaig aconseguir sortir així», diu l´avi.

Ja a fora de l´aigua, van intentar caminar i just aleshores van sentir veus dels Bombers. «Vam cridar i ens vam aturar, perquè jo no podia continuar», recorda l´Antonio.

Ell va ser atès pel SEM i va ser traslladat a l´hospital de Manresa, que ahir al matí el va donar d´alta. A la tarda, tots dos, avi i nét, descansaven al sofà, amb la gossa, la Lia. «Al canal, no es va moure del nostre costat», destacaven tots dos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema