Milers de firmes per acabar amb el malbaratament de menjar als col·legis

La campanya d'una mare empordanesa ha rebut el suport de més de 220.000 persones i arribarà al Congrés - Reclamen que el menjar sobrant es lliuri a centres socials

28.09.2016 | 06:30
Cristina Romero és la mare que ha impulsat la campanya

Cristina Romero, una mare de Fortià (Alt Empordà), s'ha proposat acabar amb la deixalla d'aliments en els menjadors escolars, així que lliurarà 225.000 firmes al Congrés a l'octubre perquè el menjar sobrant als col·legis sigui lliurat a centres socials i persones necessitades.

La campanya "No al malbaratament d'aliments en menjadors escolars. El menjar no és escombraries", desenvolupada en la plataforma de peticions ciutadanes Change.org, es dirigeix als Ministeris de Sanitat i d'Agricultura i a les autoritats de Consum.

Segons que explica Romero, va començar a prendre consciència del problema al col·legi del seu fill, de vuit anys, on va observar que sobrava menjar perquè els menús de l'empresa proveïdora eren de la mateixa quantitat per a nens de tres anys que de sis o dotze, així que va preguntar què es feia amb la resta.

La resposta va ser que el sobrant havia de rebutjar-se per raons higièniques, per evitar intoxicacions, en virtut de la Llei 17/2011 de Seguretat Alimentaria i Nutrició, diu Romero.

No satisfeta, va contactar amb l'Agència Catalana de Seguretat Alimentaria, on li van dir que sí que hi ha col·legis que ja apliquen la reutilització d'aliments.

Per les seves investigacions, "la clau és la congelació", doncs els menjadors escolars amb cuina pròpia poden aprofitar el menjar que sobra a les olles, no el dels plats ni el que hi ha a la línia freda.

Es tracta de congelar-lo durant 48 hores i distribuir-lo posteriorment sense cap tipus de problema.

Però per què no es fa. "Primer, per la falta de voluntat i segon per eximir-se de responsabilitats", sintetitza Romero, per la "por" que tenen els col·legis que hi hagi una intoxicació.

Per això, es tractaria que el centre social que recull el menjar signés un full de conformitat sobre les condicions de entrega i temperatura adequada, com ho faria la família a qui es destini finalment.

Tot això ho veu més complicat en el cas de les empreses de "càtering", doncs necessitarien adquirir els recipients de congelació i més personal, el que podria encarir el preu final dels menús i això, al seu torn, perjudicaria els usuaris del menjador escolar.

Afegeix que el col·legi del seu fill, en un poble de Girona, va realitzar una avaluació interna, es van aconseguir ajustar les racions i ja pràcticament no sobra res, el que es pot fer no només a Catalunya, sinó a tot Espanya, segons que defensa.

En relació amb la llei citada, reconeix que no es poden canviar les condicions de seguretat alimentària perquè són un benefici per a tots, però planteja que s'estipuli "un pla de traçabilitat" per aprofitar aquests excedents seguint unes indicacions en el cas del menjar que es prepara a les olles.

Comptat i debatut, es tracta d'una campanya de conscienciació social per generalitzar l'aprofitament d'excedents de menjar de manera regulada per mitjà de la congelació, lliurant-lo a centres socials.

També perquè les racions dels menús de "càtering" siguin adequades a les característiques físiques i les necessitats de desenvolupament dels alumnes segons l'edat, encara que això, apunta Romero, depèn més de les pròpies empreses. També podria suposar un estalvi de costos que repercutiria en les famílies dels alumnes.

Finalment, Romero recorda que el PSC va proposar una llei al parlament català per no llençar els aliments sobrants en bon estat també de restaurants, supermercats i menjadors, a la qual cosa no s'ha oposat cap grup.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema