he posat l' orella en els llocs que he pogut de l'alta política i de la diguem-ne alta juridicitat institucional, amb seu a Madrid. La paraula i concepte jurídic que més he sentit és inhabilitació. En concret, la de Carme Forcadell, per ocupar el càrrec de presidenta del Parlament.
Ahir semblava que la cosa estava cantada, en l'esperit de tothom, si bé qui ho ha decidir són els magistrats del Tribunal Constitucional. Tots ells tenen un passat i una obra (com a mínim llurs sentències). No faran res que contradigui la seva trajectòria.
No són com Carme Forcadell i totes les cúpules polítiques catalanes, que intel·lectualment són autèntics deserts del Sàhara. Potser valdria la pena que penséssim que el Dret i les visions individuals del Dret no són res d'estar per casa. Són corpus complexes per respectar. Que en la política catalana es prengui el Dret com una meuca per emparar el poder no vol dir que arreu hagi de ser igual.
La situació política catalana no té cap nivell, però és molt delicada. Ara ens afecta el factor nou de les eleccions basques, el proper 25 desembre. A Catalunya, i per usar terminologia marxista, ha canviat la superestructura del que ha estat el catalanisme dominant (el pujolisme) i l'ha substituït un cap d'una avui modesta colla (Puigdemont) sense massa plomatge, i que, a més, usa camuflatges diversos. No és tan babau com per no saber que l'actual anada del radicalisme verbal a més radicalisme verbal no té cap sentit ni cap viabilitat. De moment no l'usa, però sap que haurà d'agafar el pedal o la palanca del fre. Ho sabem tots.
Tendeixo a creure (i a veure) que els independentistes mobilitzats estan perdent volada. Molts creiem que el recent espectacle parlamentari independentista tenia per principal finalitat que Puigdemont superés la seva moció de confiança (que ara la CUP refusa), aconseguís aprovar el seus pressupostos, mobilitzés independentistes per a un 11 de setembre avui en davallada i, finalment, deturés la baixada general de l'independentisme abans de les futures eleccions.
No n'hi ha prou a voler fer passar -mentint- a Catalunya Sí que es Pot per independentista per superar el canguelis de derrota que hi ha en la CDC, on tot just treu el cap Puigdemont, per oposició a Pujol i a Mas.
En el paquet de confrontacions soterrades de CDC hi ha un tema de diners, de finançament. CDC sempre va anar sobrada de diners i de finançadors. Van ser una visió i una convicció fortíssimes de Pujol des del dia en què va decidir fer política. Hem vist que es creia el paper dels diners en la política i hi excel·lia.
Sempre he cregut que l'engreixament econòmic familiar va ser una conseqüència o una tangent (paraula, ai las, de variades accepcions) o un afluent dels molts diners que Pujol dedicà al funcionament de la política i a quelcom de crucial: el control social.
Respecte a aquest tipus de diners les espases estan molt alçades, molt. Com ho estan les d'ERC que vol aspirar a ser el partit hegemònic, com li permeten desitjar les enquestes.
En aigües plàcides, un cop de mar o de vent d'estribord o babord es pot superar bé. Però la política catalana no està en aquesta situació, com em consta que Puigdemont té sempre present. Estem fent pallassades inútils quan als polítics els convindria estar calmats. L'actitud contrària és la de voler fer creure que tot aquest muntatge independentista va de veres. No fotem! Va ser una ensarronada inventada amb pèssima grapa per Artur Mas, perquè no sabia com gestionar un modest país, el nostre. Tothom pot pensar el que vulgui i desitjar, quan sigui possible el que li sembli. Però ara plantejar la cosa aquesta independentista no té ni cap ni peus. A més, llençar un moviment irredentista a favor de Forcadell sembla molt fora de lloc. Va jugar a provocar i això ha de tenir alguna conseqüència. Arreu passaria el mateix, i si no passa és perquè ningú no ho concep.
