Francesc Homs

"La resolució, aprovada també per la CUP, diu que s'ha de procurar negociar amb l'Estat espanyol"

29.11.2015 | 06:30
"La resolució, aprovada també per la CUP, diu que s'ha de procurar negociar amb l'Estat espanyol"

Cap de llista per Barcelona de Democràcia i Llibertat, assegura que s'ha d'intentar arribar a un pacte amb Madrid, si bé assenyala que aquest pacte ja no pot implicar res més que la creació d'un estat català independent. Es mostra crític amb l'Estat espanyol, però també amb la CUP per no tenir clar qui és el seu rival i també per instar a la desobediència quan havien expressat que no era possible una declaració unilateral d'independència

Com és que encara va a la Cope perquè l'entrevistin, si sap que l'acaben maltractant?
Perquè jo no renunciaré mai a explicar-me i a defensar allò en què crec.
Home, però dir que part de la Constitució va ser imposada pels militars... La va votar molta gent, inclús a Catalunya.
La va votar molta gent, però és evident que és fruit d'una transició després que el dictador morís al llit. Hi va haver molts condicionants.
Espanya ha quedat endarrerida en el temps?
Políticament, sí. La seva societat està molt més avançada que la seva política.
Fa poc va ser 20-N. Queda franquisme a Espanya?
Molt. Quan el senyor Wert diu "quiero españolizar a los niños catalanes", això és una demostració típica de franquisme. I n'hi podria posar molts més exemples.
Ara és vostè el candidat al Congrés espanyol per Democràcia i Llibertat. Això de canviar de nom el partit és per dissimular o ocultar els casos de corrupció?
És una coalició de tres partits, i quan fas una coalició li has de posar un nom. En lloc d'optar per una sopa de lletres vam decidir posar dues paraules que representen uns valors amb els quals ens volem identificar. El nom Convergència apareixerà en la papereta, cosa que demostra que no amaguem res.
Però la corrupció a CDC hi és: imputat el president fundador, imputat el seu fill i exsecretari general, imputat el tresorer...
Que diguin que Convergència és corrupta, a mi m'indigna. Perquè Convergència la fan cada dia milers de persones honrades. Si en un cistell de pomes n'hi ha alguna de podrida el que s'ha de fer és treure-la, però no es pot dir que tot el cistell estigui podrit. M'ofèn que diguin que Convergència és corrupta, perquè no ho és. Sóc tan bel·ligerant contra els que ens acusen de corrupció com contra els que han comès irregularitats o que són corruptes també a casa meva, si n'hi ha hagut.
Fins i tot s'ha condemnat Xavier Crespo, exdiputat i exalcalde de Lloret, de qui Artur Mas va repetir unes quantes vegades que hi confiava totalment.
Recomano a la gent que es llegeixi la sentència. Al final, el pecat del senyor Crespo va ser ajudar un club esportiu. Si s'analitzen bé les coses, cadascú podrà fer el judici moral que cregui que n'ha de fer. A vegades -i no parlo d'aquest cas sinó en general- fem judicis de valor, judicis en paral·lel, potser sense conèixer prou la realitat del que hi ha. No ho justifico, però intento entendre-ho. No és com el cas del senyor Pujol, que jo no defensaria de cap de les maneres, en aquest cas no hi ha cap raó moral que pugui justificar el que va reconèixer haver fet.
Em dirà que mai no s'han cobrat comissions, en tants anys de govern?
A mi no em consta, i si ho sabés no ho hauria permès.
Quina refundació és aquesta de CDC, que hi ha quasi exactament la mateixa gent?
No som ben bé els mateixos, però en qualsevol cas, com indica el nom Democràcia i Llibertat, en aquesta llista hi ha gent democratacristiana, gent liberal, hi ha gent socialista, i hi ha gent que no és de cap corrent polític concret. Això no és la mateixa gent de sempre, és la gent compromesa històricament de Convergència amb voluntat d'ampliar-se a altra gent que situa Catalunya com a prioritat.
Tanmateix, anar al Congrés de Madrid és una manera ben peculiar de desconnexió, no?
Jo no comparteixo la idea de la CUP de no participar en les eleccions espanyoles, perquè m'aplico la frase de Joan Fuster: la política, o la fas o te la fan. El que anem a fer-hi és defensar el que el Parlament de Catalunya ha aprovat fa unes setmanes. O sigui, hi anem a negociar la independència, el punt 9 de la resolució que tantes vestidures ja ha esquinçat.
Van a negociar la independència amb l'Estat espanyol?
És que la resolució aprovada, votada tant per Junts pel Sí com per la CUP, diu entre altres coses que s'ha de començar el procés d'independència de Catalunya i que això s'ha de procurar negociar amb les institucions espanyoles i amb les europees. Per tant, s'hi ha de ser almenys per intentar aquesta negociació. Si al final la negociació no és possible, haurem de continuar fent el nostre camí, però necessitem acreditar que volem negociar per després aconseguir reconeixement internacional.
En aquestes eleccions pot canviar el panorama polític espanyol. Si hi hagués una bona oferta a Catalunya en lloc de la independència, no seria el moment d'aplicar-se el refrany de "Más vale pájaro en mano..."?
El pacte ha de ser sobre la independència de Catalunya. Sobre qualsevol altra cosa m'he tornat molt escèptic. Ja vam fer un pacte amb Espanya per continuar formant-ne part, que era el nou estatut. I se'l van carregar el PP i el PSOE. Pel progrés i la justícia social a Catalunya, i per preservar la nostra cultura, jo només veig com a sortida tenir un estat independent. I voldria que això s'aconseguís a través d'un pacte. Si no és possible, haurem de seguir igualment el camí. En aquests moments ja no podem fiar-nos de continuar dins de l'Estat espanyol perquè ens donin peixet. Aquí a Girona encara tenim pendents totes les infraestructures de l'Estat, aquest exemple és suficient.
S'hi estarà quatre anys, al Congrés, o haurà de marxar abans perquè ja no serà espanyol?
Hi estaré el temps que necessitem per aconse?guir l'estat independent per a Catalunya. Espero que siguin menys de quatre anys, aquest és el nostre propòsit.
En la qüestió d'investir un president qui es més tossut, la CUP o Junts pel Sí?
No és un problema de qui és més tossut. És la CUP que va optar per una campanya tipus "Váyase, señor Mas". Som majoria però no anem sobrats, per tant és un error posar-nos vetos entre nosaltres. El meu adversari no és la CUP, el meu adversari és el senyor Rajoy, el PSOE, Ciutadans. Ara bé, quin és l'adversari de la CUP, el senyor Mas o el senyor Rajoy? Tenim moltes diferències amb la CUP, i moltes vol dir moltes, però hem d'identificar quin és el nostre adversari. Ara hem de fer pinya aquí, quan siguem independents ja ens discutirem.
És que amb Artur Mas passa un fenomen curiós: segons com, es diu d'ell que no ha fet més que posar-se al davant de la gent i que no se'l pot acusar de res. Però després resulta que és imprescindible que sigui president. En què quedem?
És evident que centenars de milers de persones s'identifiquen amb Artur Mas. No podem excloure totes aquestes persones. Crec que posar vetos ha sigut un error, Junts pel Sí no ha vetat ningú. Hem de rebobinar i creure'ns que l'important és el què, el com i el quan, que per cert és el que deia la mateixa CUP. Hi hem de ser tots, no podem excloure. Si som conseqüents amb això, podrem tirar endavant. Vull pensar que els adversaris de la CUP són també Rajoy, Pedro Sánchez i Rivera.
És cert que hi ha consellers del Govern que són contraris a un pacte amb la CUP?
No. Ni un.
Va sortir publicat.
El que hi ha és la postura legítima de dir: hem de mirar bé els pactes que es fan. Això no és estar en contra del pacte, simplement són veus que avisen que no hem de perdre la identitat del que som. És normal en un pacte, i segur que hi és en totes dues parts.
En cas de pacte, vostè no creu que espantaria els inversors un govern que depèn d'un partit declaradament antisistema com la CUP?
Si fem les coses ben fetes, no. Si donem estabilitat, que és el que demanen les empreses, no. En el primer semestre d'aquest any han marxat més empreses de Madrid que de Catalunya. Unes 1.350 de Madrid per 900 de Catalunya, i a ningú se li acut dir que és per un procés independentista de Madrid. La raó dels moviments d'empreses no és altra que la globalització. De la mateixa manera que n'han marxat 900, n'han arribat 4.000, el saldo és molt positiu. Més que a Madrid.
Quin percentatge de possibilitats dóna a la convocatòria d'eleccions anticipades a Catalunya?
No m'atreveixo a posar un percentatge.
Però la possibilitat hi és?
La possibilitat hi és per definició, però la meva esperança i la meva convicció és que hi hagi la investidura. Això vol dir que haurem posat el que és interès de tots per davant del que és interès de part. I crec que acabarà essent així, perquè la feina que tenim per davant és molt gran.
Quan fa poc l'exprimer ministre escocès Alex Salmond va visitar Catalunya, va explicar que ells van trigar 60 anys a aconseguir pactar amb l'estat un referèndum i va insinuar que potser a Catalunya ho volem amb massa presses.
(Riu) Primer, a mi no em consta això dels 60 anys que van trigar. Però nosaltres estem intentant canviar Espanya perquè sigui més moderna i democràtica i entengui la realitat catalana des de fa 150 anys. Com a mínim. I el resultat és el que tenim: ens qüestionen la llengua catalana a l'escola, els serveis socials, les infraestructures, l'aeroport de Girona, el desdoblament de la N-II... Hem d'anar esgarrapant cada cèntim d'euro quan nosaltres n'aportem molts més. Crec que 150 anys demostren prou paciència, no? Tots ho hem provat tot, no només aquest govern, i no ens n'hem sortit. Si no ens n'hem sortit en 150 anys, és que és impossible que Espanya sigui un estat modern, democràtic i més atent a les demandes de Catalunya. Així que ara hem de fer el més fàcil, constituir un estat propi per a Catalunya.
Els dos partits que propugnaven aquest trencament unilateral no van arribar al 48% dels vots. Això no significa insuficient suport ciutadà, per no parlar de suport internacional?
Ens dóna clarament prou força per començar. El programa de Junts pel Sí deixava clar que a la independència s'hi ha d'arribar a través d'un pacte, d'una negociació, o sigui que no és unilateralisme pur. La CUP va admetre el mateix dia de les eleccions que no es podia fer una declaració unilateral d'independència. Em sorprèn que digues?sin això i després facin un altre tipus de discursos de l'estil desobediència, això és incongruent. Hem de trobar un terme mig, jo crec que tenim prou força per començar el procés, ja que tenim majoria absoluta, la culminació serà l'aprovació de la Constitució catalana, i haurà d'aconseguir com a mínim el 50% més un dels vots emesos. Jo compto que quan arribi tindrem molt més del 50% perquè l'Estat espanyol es continuarà movent a la contra.
El plebiscit es va perdre?
Es va guanyar, perquè hi va haver més sis que nos. Hauria de fer reflexionar els polítics espanyols que només el 39% de catalans vulguin seguir tal qual a Espanya.
Però un país independent per tant poc no naixeria trencat?
La reflexió val igual al revés: s'han d'aguantar els que són independentistes? L'única solució és la democràcia: diàleg, negociació i pacte. Això no hauria d'espantar ningú.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema