El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, ha denunciat aquest dimarts una "agressió institucional" de l'Estat contra tots els catalans només perquè una part reclama la independència, és a dir, "per defensar idees polítiques, pacífiques, democràtiques i respectuoses amb els drets humans". "Això és d'una gravetat molt gran i d'una manca de qualitat democràtica alarmant que hauria de preocupar seriosament el conjunt de la UE", ha apuntat en roda de premsa, on ha anunciat que s'ha encarregat als serveis jurídics de la Generalitat que estudiï totes les vies de recursos jurídics possibles. Pel que fa a la resposta política, ha apuntat que serà "fer el procés més irreversible" i eixamplar la seva base social.

Mas ha comparegut en roda de premsa per denunciar la gravetat de "l´agressió" que estan patint tots els catalans a mans del govern espanyol, amb els nous controls del Fons de Liquiditat Autonòmica com a màxim exponent. El president en funcions ha avisat que l´Estat està "intervenint d´una manera encoberta" la "poca autonomia" que li queda a Catalunya afectant temes tan sensibles com la despesa social o la seguretat i el terrorisme. El motiu no és altre, al seu parer, que la defensa d´unes idees polítiques concretes per part d´una part important de la població, però ha avisat que són tots els catalans els que en pateixen les conseqüències, hagin votat el que hagin votat.

El president ha opinat que la UE hauria de "preocupar-se seriosament" per l´actitud d´un dels seus estats membres, "que està produint una agressió respecte a parlaments democràticament escollits i moviments socials que estan defensant projectes per la via pacífica, democràtica i de forma respectuosa amb els drets humans".

En aquest punt, ha posat tres exemples que evidencien l'agressió institucional del govern espanyol. En primer lloc ha situat les querelles que s'han interposat pel 9-N, argumentant que l'Estat va utilitzar la seva força institucional per mobilitzar fiscalia.

Una segona forma d'agressió és, segons Mas, que el president espanyol, Mariano Rajoy l'hagi exclòs de les converses sobre la lluita antiterrorista, i ha remarcat que no només és president de la Generalitat sinó també el president de la Junta de Seguretat de Catalunya. "Sóc l'únic càrrec públic electe que té comandament sobre forces de seguretat que ha estat exclòs pel tema de la lluita antiterrorista", ha lamentat. Tot i així, ha assenyalat que, afortunadament, hi ha "bona col€laboració" entres els cossos de policia, que les reunions "van bé", i, en aquest context, ha donat un missatge de tranquil€litat en el sentit més professional.

En tercer lloc ha situat les noves condicions del FLA per a Catalunya. El president de la Generalitat en funcions ha defensat que el Govern ha fet un esforç per ajustar els compte i ha retret a l'Estat que ara assenyali Catalunya amb el dit acusador i la castigui especialment posant "condicions humiliants".

Encara sobre el Fons de Liquiditat Autonòmica i els nous controls, Mas ha avisat que si no es pot pagar els proveïdors serà culpa del govern espanyol, que és qui transfereix els recursos. "Si arriben, nosaltres pagarem. I si no arriben, com que no tenim una maquineta per fer diners, no podrem pagar. En últim terme qui deixa de pagar es l'Estat, que és qui té la paella pel mànec i capacitat d'obtenir diners del mercat", ha conclòs.

No descarta cap via jurídica

Així les coses, el Govern ha encarregat als serveis jurídics de la Generalitat que estudiïn totes les vies possibles de recurs per combatre aquesta situació. Mas ha recordat que l´única via no és la del Tribunal Constitucional i no ha descartat cap opció, ni tan sols acudir als tribunals internacionals. Ha posat com a exemple, però, el camí del contenciós administratiu, que pot arribar al Tribunal Suprem.

Ara bé, més que la via jurídica, ha assegurat que ell confia més en la resposta política, que passa perquè la base sobiranista segueixi creixent i que el procés sigui "irreversible". Al seu parer, la "principal manera" de respondre és que el percentatge de suport independentista passi del 48 a superar el 50% d´aquí a uns mesos. "Ens hi dedicarem i potser ens ajudaran, perquè cada vegada que fan una agressió d´aquest tipus, cada vegada hi ha més persones que s´acaben convencent que o nosaltres seguim pel camí que hem establert, o serem engolits per la maquinària de l´Estat", ha argumentat.