La portaveu parlamentària de la CUP, Anna Gabriel, ha defensat la resolució que es vota aquest dilluns al Parlament. Gabriel s'ha dirigit al govern espanyol, a l'exèrcit i als tribunals per dir-los: "Mireu-nos els ulls, sentiu els batecs, i hi veure un poble alegre, viu i combatiu que malda per poder ser, no hi veureu colpistes ni partidaris d'autoritarismes ni imposicions". Gabriel ha definit la resolució com un acte "íntegre de sobirania, democràcia, dignitat i un acte de ruptura" davant la "imposició espanyolista [...] i el fonamentalisme constitucionalista, la legalitat feta búnquer". Gabriel ha parlat de "nou capítol de la història" i ha rebutjat convertir la majoria en "adhesió passiva".

La portaveu de la CUP al Parlament, Anna Gabriel, ha interpel·lat directament les institucions de l'estat espanyol: al govern que presideix Mariano Rajoy, a l'exèrcit i als tribunals. S'hi ha dirigit -"tard o d'hora haurem de fer un exercici de repartiment d'actius i passius"- per dir-los: "Mireu-nos els ulls, sentiu els nostres batecs i hi veureu un poble alegre, viu i combatiu que malda per poder ser, no hi veureu colpistes ni partidaris d'autoritarismes ni imposicions". Sinó algú que "ha decidit democràticament exercir de forma plena les condicions de llibertat".

En aquest mateix context, Gabriel s'ha dirigit a les nacions sense estat i als pobles de l'estat espanyol perquè el camí que obre Catalunya sigui "una alenada d'esperança" per a ells. "La fraternitat expressada en coratge, que reclama sobirana per desplegar-se en plenitud", ha afirmat en la segona de les intervencions durant el plenari.

La diputada de l'esquerra independentista ha admès que la declaració no és una DUI -"no encara"- però en paral·lel l'ha definit com un acte "íntegre de sobirania, democràcia i dignitat, i un acte de ruptura". Entenen que és de ruptura contra "la legalitat que nega la possibilitat de ser poble, front la imposició espanyolista que fa impossible la realització dels drets socials més bàsics i davant del fonamentalisme constitucionalista que enterra els nostres somnis, la legalitat feta búnquer, i que s'imposa per sobre la legitimitat, la nostra raó democràtica i l'esperança social".

Majoria no és "adhesió passiva"

Per tot plegat, els deu diputats de la CUP veuen en el ple d'aquest dilluns un "nou capítol a la història" del país per plantejar tres "voluntats": la de no tancar-se dins les parets de caps institució, la de sumar les majories més àmplies i la de convertir la majoria en "adhesió passiva". En aquest sentit, ha anunciat l'obertura d'un procés constituent no subordinat, la redacció de tres lleis "clau" i la "desconnexió de l'estat". Així, ha recordat que recau al poble "sense amenaces i sense por" decidir el seu futur perquè les decisions per majoria en democràcia "no poden ser ni revocades ni prohibides" per cap institució.

Per tot plegat, veuen el ple d'aquest dilluns com un pas per "deixar enrere la Catalunya subordinada i també la de les retallades i privatitzacions: ni el futur ni el present es poden assemblar al passat". En el seu primer discurs com a diputada a l'hemicicle, Gabriel ha agraït la lluita als que els han precedit en la lluita obrera, pels serveis socials, per la llengua i la immersió lingüística, i contra "els torturadors de via Laietana". També ha avalat la diversitat com a "riquesa i refugi": "per molts alts que siguin" alguns fan gala de la seva "baixesa moral", ha etzibat Gabriel cap al líder dels populars al Parlament, Xavier García Albiol.

La diputada independentista també tingut paraules implícites per a Catalunya Sí que es Pot, en apel·lar a una majoria "més inequívocament independentista d'esquerres, més feminista, més ecologista", i en citar que l'annex de la declaració passa per fer un país sense pobresa ni pobresa energètica, cap desallotjament, sense la llei Wert, sense LRSAL, i sense "apartheid sanitari". En aquest sentit, i en anunciar ja que votarien en contra de la proposta de resolució dels de Lluís Rabell, Gabriel ha apel·lat a la "unitat d'acció pràctica" i els ha avisat: "Ni l'estat ni la monarquia ni l'autonomisme serveixen a les classes populars".