No obstant això, la labor de les Agrupacions de Defensa Forestal de Catalunya, de les quals depèn la vida dels boscos, passa gairebé desapercebuda, oculta darrere de la figura dels bombers.
Des de fa dues dècades aquestes agrupacions (ADF), organitzacions sense ànim de lucre formades per propietaris forestals, ajuntaments, i sobretot centenars de voluntaris, realitzen una labor silenciosa, tant en el seu dia a dia -condicionant camins i pistes, mantenint les basses d'aigua per a emergències o netejant els boscos de material combustible- com en la "primera línia" quan les flames ataquen el bosc.
"La major part de les vegades som els primers a arribar, sobretot a les zones més apartades", explica a Efe el president de la secretària d'ADF de Catalunya, Ramir Lafuente, qui recalca que molts dels incendis en els quals intervenen aquests voluntaris no arriben ni a computar-se, en ser sufocats ràpidament, i cremar una superfície molt reduïda "cosa que no els converteix en notícia".
Aquest cap de setmana, uns 600 voluntaris d'aquestes agrupacions, de les quals a Catalunya n'existeixen 297, es reuneixen a Santa Susanna (Maresme), en el seu Primer Congrés d'ADF, on s'abordarà de la necessitat de fer més visible la seva feina de prevenció i extinció.
Lamentablement -afirma Lafuente- en l'actualitat, quan els mitjans de comunicació informen dels incendis "parlen només de les dotacions de bombers i mossos, i et dius: ¡però si allà hi havia gent de groc!", en referència al color de l'equipatge que porten els voluntaris.
Lafuente recalca que "no és una queixa", perquè "els voluntaris tornen a casa havent fet el que havien de fer i satisfets, però l'endemà quan veus els diaris o les notícies no apareix reflectida la seva labor, i no costaria res dir que estaven allà, seria un petit reconeixement".
Les ADF catalanes -que operen a 694 municipis repartits a totes la comarques- participen en les polítiques de prevenció d'incendis forestals i en els plans de vigilància i intervenció del Departament de Medi Ambient, del que reben línies d'ajuda per a material i equipament, mentre que de les diputacions els arriben ajudes per al manteniment i adequació de camins i zones boscoses.
"Aquesta labor permet que quan arriba l'estiu i la calor, es pugui disposar d'aigua en meitat dels boscos, gràcies a les basses que utilitzen els helicòpters, o que no hi hagi camins o pistes tancades per arbres caiguts per als camions de bombers", afegeix Lafuente.
"Els mitjans mai no seran suficients tal com estan els boscos que són un veritable polvorí. És un tema bonic però no mediàtic. Al juliol i agost tot són emergències, però sembla que tot s'oblida quan arriba octubre", subratlla el president de la federació.
Malgrat els treballs extra que s'han dut a terme en els últims mesos per condicionar les zones forestals afectades pels vendavals del passat hivern, Lafuente afegeix que el seu estat "encara segueix sent dolent, i això sent optimista", especialment en alguns punts del Baix Llobregat, l'àrea més afectada, on existeix una alta concentració de combustible vegetal.
Segons les dades de la Federació, el creixement de la massa forestal en l'últim segle s'ha triplicat, "i en estar en una situació de semiabandonament" el risc d'incendi és molt elevat "i abans o després no podrem evitar un incendi, perquè estem en un país mediterrani".
Lafuente subratlla que per evitar desastres mediambientals com els registrats aquest estiu a Grècia o Califòrnia, més que recursos a l'extinció, "que també són necessaris", cal apostar per la prevenció "molt més lenta" però més efectiva.
"No podem evitar tots els incendis, però una prevenció ben feta permet que quan es produeix la ignició es pugui sufocar amb facilitat, perquè puguis accedir fàcilment, o disposar d'aigua a prop", afirma el representant de les ADF, per a qui aquestes mesures reduirien en un 90% el nombre de sinistres i la superfície cremada.
