Un darrere l’altre. Així van ser els 8 gols del davanter del Borrassà Lluís Ortiz en el partit de dissabte passat contra el Recreativo de Marca (9-0), de Quarta Catalana. El jugador figuerenc de 31 anys va cantar Mambo!: «És una bogeria», confessava l’endemà de la gesta en el mateix camp del Borrassà. Es tracta d’una xifra rècord en el futbol territorial a l’era moderna. I encara podien haver estat més: «En podia haver marcat 10 tranquil·lament, però si totes les pilotes entressin no estaria aquí».
L’exjugador del Selvatans havia anotat com a màxim 6 gols en un mateix partit, l’any 2017 contra el Siurana. Els missatges, i també les bromes, en el mòbil d’Ortiz han estat constants a les últimes hores: «M’han arribat a dir si el rival jugava sense porter, si no tenia defenses...».
El Borrassà és segon classificat del grup 1 i el Recreativo de Marca penúltim. Els de Pau Quirante s’estan jugant l’ascens i van topar contra un rival que al minut 12 ja tenia dos expulsats. Al descans, el marcador era de 2-0 i al minut 60 els figuerencs es van quedar amb vuit. El Borrassà va prémer l’accelerador amb un objectiu clar, que Lluís Ortiz opti al pitxitxi: «Els companys hi van fer molt, sense ells no n’hagués marcat tants, tots em buscaven. Van lluitar perquè intenti atrapar en Vicenç (Lloret)».
Amb aquests 8 gols, Ortiz ja en duu 31 a la lliga, la majoria amb el peu dret. Són dos menys que el davanter del Roses City B. «El meu objectiu sempre ha estat guanyar amb el Borrassà i lluitar per pujar. No era la meva intenció el pitxitxi, però ara que ho veig factible, l’aniré a buscar», confessa Ortiz.
De porter i cap equip de base
El davanter dels blaugranes ja sap què és ser el màxim realitzador de la lliga i aixecar el trofeu Amos de l’Àrea que organitza el Setmanari de l’Alt Empordà. Ho va arribar a ser per partida doble amb el club de la Selva de Mar, a Quarta Catalana, a les temporades 2013/14 (46 gols) i 2016/17 (50 gols).
La faceta golejadora d’Ortiz es va destapar tard. No va jugar en cap equip de futbol base. El seu primer contacte en un club i en una lliga va ser el 2008, quan tenia 15 anys: «Vaig debutar a Tercera Regional quan encara no existia la Quarta Catalana. Vaig començar jugant de porter i en Romà (Brusés) va veure que podia ser davanter», recorda. La posició de porter encara la segueix ocupant quan hi ha la baixa dels titulars a sota els pals: «L’any passat encara m’hi vaig posar, diria que fins i tot contra el Borrassà quan jugava amb el Selvatans. Entre aquestes dues posicions, em quedo amb la de davanter», conclou.
