TikTok desencadena la febre per la cosmètica entre les nenes: joc o pressió estètica?

«El cap de setmana passat vam celebrar el 14è aniversari de la meva filla i tot el que li van regalar van ser productes de bellesa. Vaig al·lucinar», explica Marta Pontnou, articulista i especialista en pressió estètica. «Tot eren mascaretes, labials, pintaungles, cremes hidratants... A ella li va fer molta il·lusió, i en part te n’alegres, però també et salten les alarmes per si aquesta afició pot desembocar en una pressió estètica nociva<».

Pontnou no és l’única mare –ni pare– al·lucinada amb el ‘boom’ que els productes cosmètics –en especial els enfocats a la cura de la pell– està registrant entre nenes i adolescents. És difícil posar xifres al mercat que suposen les nenes d’edats tan primerenques, però hi ha dades que ajuden a fer-ne una radiografia. Els articles per a la pell (el famós ‘skincare’ que ha colonitzat les converses infantils) s’han convertit en el gran filó de la indústria cosmètica; arriben a representar el 32% dels beneficis.

{"zeta-highlight":[]}

Amb un creixement de gairebé el 10% respecte al 2019, ja és la categoria amb més pes en el sector. Tot i que l’estadística apunta que els ‘baby boomers’ encara són els que més gasten en productes de ‘skincare’, les noves generacions representen una veta de mercat en auge i la indústria n’ha pres nota. Entre la generació Z, el consum d’aquests cosmètics ha augmentat el 19% només en un any, segons una enquesta feta als Estats Units. En un altre estudi es revela que el 68% de la població Z i l’Alpha –els nascuts a partir del 2010– tenen una rutina d’higiène de la cara.

Tendència a TikTok

A falta de dades corporatives sobre les consumidores més júnior, TikTok aporta un festival de xifres. Els vídeos amb l’etiqueta «Rutina de ‘skincare’ per a nens» acumulen 5,2 milions de visualitzacions. Sota aquest epígraf, hi trobem de tot: des d’adolescents explicant les seves rutines diàries fins a menors –fins i tot amb menys de 14 anys– exposant tots els productes que s’apliquen al rostre i que compten amb milers i centenars de milers de ‘likes’ i comentaris.

«És una creació de contingut per imitació», explica Janira Planes, estratega de la marca Hamlet i especialista en cultura d’internet. «Veuen altres ‘influencers’ fer-ho i ho volen imitar. La barrera d’entrada és inexistent». Com més menors –sobretot nenes– fan aquests vídeos a les xarxes, més s’expandeix aquesta moda i més rutines de bellesa es practiquen a casa. A priori, Planes considera que no ha de ser necessàriament perjudicial. «També pot ser alliberador, sents que et cuides, et dona control, potser fins i tot hi ha algú que soluciona alguna malaltia facial. Ara bé, també és cert que algunes persones poden entrar en bucles d’obsessió». 

El paper de les famílies

De ‘hobby’ innocent a obsessió nociva hi ha una línia sovint estreta. I la responsabilitat, una vegada més, recau tant en les xarxes com en les famílies. «Els nens han de tenir uns pares que supervisin què fan, quins productes compren i posar certs límits», afegeix Planes. Marta Pontnou hi coincideix: «Com a pare o mare, has de vigilar que mantinguin una relació sana entre el seu cos i aquests articles». Aquesta experta també considera que pot ser positiu si no es creua la línia de la pressió estètica. «És indubtable que també es poden arribar a obsessionar amb tenir pells superperfectes, sense grans ni imperfeccions».

¿Quan haurien de saltar les alarmes? «En el moment en què volen canviar el seu aspecte –assenyala Pontbou–. Amb 14 o 15 anys, si deixa de ser una moda, una cosa per regalar o una activitat per fer amb les amigues, i es converteix en necessitat és quan sorgeix el perill», assenyala Pontbou. «Si les noies comencen a posar en el centre de la seva vida la seva pell, o no surten al carrer sense maquillatge o si tenen acné» és quan l’entorn s’hauria d’inquietar perquè podria tractar-se d’un procés d’«autoodi cap al cos».

Irritar la pell

El perill, però, no és només psicològic. Posar-se cremes i fer rutines de neteja pot ser divertit, però també pot resultar nociu per al rostre, sobretot si es comença a fer abans de l’adolescència. «Si ens passem de productes, la pell es pot irritar, fer-la més seca o fins i tot més greixosa», explica Paloma Borregón, dermatòloga i directora mèdica de Clínica Kalosia. Abans de l’adolescència, recalca l’especialista, iniciar una rutina de ‘skincare’ amb diversos productes no té cap sentit. «Amb rentar-se la cara una o dues vegades al dia i hidratar-la ja és suficient».

La cosa, però, canvia en l’adolescència. «Quan hi comença a haver un excés de seu –en la pubertat– sí que es pot utilitzar algun producte més». Consultar un dermatòleg sempre és més segur que comprar els productes recomanats a les xarxes o per altres persones, sobretot per les diferents necessitats que té cada pell. Considera exagerat, tanmateix, l’ús del contorn d’ulls. «No tenen arrugues, no tenen bosses... És un disbarat».

Pressió estètica

Per a la indústria –que produeix cada vegada més mascaretes hidratants amb embolcalls infantils, sèrum d’ulls «per a adolescents», correctors i cremes de nit amb colors brillants– sí que té sentit. «Òbviament, volen fer diners», explica Pontbou. «Ara bé, el sector també hauria de començar a ser conscient que han de ser responsables amb la salut mental –apunta l’especialista–. Ara està molt de moda el ‘greenwashing’ i posar el focus en els seus productes ecològics, i sembla que aquesta estratègia hagi de prevaler sobre la pressió estètica».

És indubtable que obsessionar-se a aconseguir la pell perfecta és un efecte directe de l’auge dels vídeos de ‘skincare’, una faceta més de la pressió estètica que vivim des que naixem. «Els cànons de bellesa ens ataquen des de ben petits», recalca Pontnou. Afecta tant nens com nenes, tot i que l’especialista admet que, «per tradició, sempre ha sigut més apressant en nenes i dones». «Els homes també pateixen els cànons de bellesa, però tradicionalment les dones hem estat més oprimides per aquesta idea patriarcal de ser sempre joves i ser accessibles».