El poble de Llers està situat en un enclavament geogràfic estratègic, la qual cosa li ha fet tenir un notable protagonisme bèl·lic al llarg de la història. L'ofici de picapedrer ha estat un dels més preuats d'aquest territori, ja que de les seves mans i agilitat en van anar sorgint fortaleses defensives, algunes de les quals han arribat fins als nostres dies.
En una extensió municipal de 21 quilòmetres quadrats, podrem arribar a trobar la presència física o documentada de fins a deu castells de mides diverses. El més singular de tots és el que porta el nom del poble, restaurat recentment i que té en la seva torre cilíndrica un dels atractius més preuats. El castell de Llers ja estava referenciat el 1276. Va patir greus destrosses entre els segles XVII i XVIII i va ser protagonista de la primera guerra carlina.
No massa lluny, a tocar el mas Estela, hi ha les restes del castell d'Hortal, datat entre els segles XIII i XIV. També és destacable l'ermita preromànica de Sant Quirze d'Olmells, ubicada entre el mas Molar i el mas Oliveres. En aquest indret es van localitzar, anys enrere, restes de poblacions preromanes i romanes.
Aquestes edificacions històriques comparteixen lloc d'honor en el llistat del patrimoni local de Llers amb la important presència de barraques de pedra seca en el paratge de la Garriga d'Empordà. El municipi té catalogades 223 barraques, 46 de les quals són BCIL.
La millor manera de conèixer aquest peculiar passat de pedra, tant pel que fa a les fortaleses, com per les barraques rurals d'arquitectura popular, és iniciar la nostra sortida des de l'aparcament del pavelló. A www.wikiloc.com podeu trobar diverses rutes per aquest paratge i a l'app de la Pedra Seca tota la informació que necessiteu.
També és aconsellable visitar el conjunt urbà de Llers per entendre com en va ser de devastadora l'explosió del 8 de febrer de 1939, quan les tropes republicanes en retirada van per esclatar el polvorí de l'església de Sant Julià, la qual cosa va devastar el poble.
