Educar en solidaritat per a un canvi de consciència

A mesura que ens apropem al tancament de l’any 2023 i fem balanç, observem que parlar de solidaritat a l’Alt Empordà revela una realitat amb moltes mancances, però també rica en persones i entitats bolcades en ajudar els altres. Les celebracions nadalenques són una època clau per omplir de solidaritat la comarca, però cal ser conscient que és un valor que requereix atenció contínua al llarg de tot l’any.

La solidaritat és més que una acció puntual, és un valor que ens uneix a les persones, que ha de guiar les nostres decisions i accions d’una manera contínua. Educar en solidaritat, des de la infància, és un aspecte fonamental que cal destacar i fomentar. Això no només estableix les bases per a una solidaritat autèntica, sinó que també contribueix a la construcció d’una societat justa a llarg termini.

Mentre les associacions continuen compromeses amb la solidaritat, les persones anònimes tendeixen a retirar-se amb el temps, la qual cosa planteja un desafiament.

El voluntariat social és un fenomen que dia a dia va agafant empenta. Lamentablement, la participació encara és limitada. Encara que existeixen associacions i persones anònimes que s’involucren en situacions de vulnerabilitat, és essencial sensibilitzar a tota la comunitat perquè pugui comprendre la realitat d’aquells que enfronten dificultats. En adoptar aquesta perspectiva, podem fomentar una col·laboració més gran, ja que actualment només uns pocs fan el pas per a ajudar. Mentre les associacions continuen compromeses, les persones anònimes tendeixen a retirar-se amb el temps, la qual cosa planteja un desafiament.

Podem parlar d’exemplaritat en la feina que fan algunes associacions de la comarca amb les persones que més ho necessiten. I si parlem d’associacions, és inevitable també preguntar-se per què algunes entitats reben més suport dels ajuntaments que d’altres. Aquesta qüestió planteja la necessitat de transparència i de fer una crítica constructiva per part de la comunitat.

Si analitzem la solidaritat en l’àmbit de l’Alt Empordà i fem una mirada poble per poble, centre per centre, se’ns obren diversos interrogants: Què passa a municipis com la Jonquera amb el tema de la immigració i per què no sumem esforços per contribuir amb aquesta situació, per exemple, o per què tenim encara gent avui en dia vivint en nivells de semipobresa o de pobresa absoluta, pels carrers? A Catalunya, Figueres és una de les poblacions amb més risc de pobresa infantil extrema, concretament a la zona oest. Cal centrar més esforços i recursos en aquests barris on les situacions de vulnerabilitat són més greus. La comarca no és exemplar.

Figueres és una de les poblacions amb més risc de pobresa infantil extrema, concretament a la zona oest.

Pel que fa als reptes i les oportunitats que té l’Alt Empordà en matèria de solidaritat, podem prestar atenció especial a la problemàtica de la vulneració dels drets laborals, especialment en el sector agrícola, on destaca la necessitat de la intervenció activa de les autoritats i organitzacions. Segons dades recents, més de 10.000 gironins treballen sense estar donats d’alta i, darrere de cada una d’aquestes persones, hi ha realitats molt diverses. És evident que cal unir forces per inspeccionar, sancionar i conscienciar podria ser la clau per transformar aquests patrons. I aquí cal que la societat prengui consciència que cal denunciar aquestes situacions.

La consciència col·lectiva és un punt clau per al canvi. Tant les entitats, com els organismes públics, haurien d’involucrar-se activament en aquesta transformació.

Comparant la solidaritat a l’Alt Empordà amb altres països, com el Marroc, ens n’adonem quantes coses podem aprendre d’aquestes societats que, malgrat la manca de recursos, mostren una solidaritat més ben entesa que sovint falta en països més desenvolupats. Cuiden la seva gent gran, sempre hi ha qui es fa càrrec del veí, o, anant al detall, he vist com a l’entrada d’alguns restaurants posen pa perquè les persones necessitades se l’emportin. La transformació comença amb la comprensió i l’aprenentatge mutu.

Aquest nou any ha de ser un període de reflexió profunda sobre la naturalesa de la solidaritat que practiquem tots i totes. No podem limitar la solidaritat a ocasions especials com la Marató, el Gran Recapte, o la Cursa de la Dona, ser solidaris dos o tres dies a l’any, que també ajuda, però solidaritat no és això. Hauria de ser una pràctica quotidiana, integrada a la nostra vida.

No podem limitar la solidaritat a ocasions especials com la Marató, el Gran Recapte, o la Cursa de la Dona, ser solidaris dos o tres dies a l’any,

Pensem sobre la mena d’actes solidaris que practiquem al llarg de l’any, i intentem transcendir més enllà de gestos simbòlics. Qui no ha netejat el seu armari davant la crida urgent d’una ONG quan hi ha un drama a qualsevol part del món? Però ser solidari no es tracta de donar les coses que no necessitem, que ja no ens són útils, solidari és donar les coses bones, les coses que realment poden ser necessàries. Siguem més conscients del que donem i a qui ho donem! Molta gent neteja armaris per netejar consciències. Aquest canvi de mentalitat només s’aconsegueix amb l’educació, educació en solidaritat. El 2024 aspirem a un canvi real. Recordem que la veritable solidaritat és donar la millor part de nosaltres per millorar la vida dels altres. Aprenem a ser solidaris de veritat. En paraules de Joseph Wresinsk, «allà on hi ha homes i dones condemnats a viure en la misèria, els drets humans són violats. Unir-se per a fer-los respectar és un deure sagrat».

Subscriu-te per seguir llegint