Miquel Haro, de 64 anys, compagina la seva professió com a director general de l’empresa Jomar d’Empuriabrava amb la presidència de l’Associació de Malalts d’Alzheimer i Família.

De quina forma pren contacte vostè amb aquesta entitat?

Va ser a través de la meva mare, que va patir Alzheimer i va morir a causa d’aquesta malaltia el 2012. Dos anys abans, quan era president Josep Payrà, jo ja vaig entrar a la junta com a tresorer. Al llarg d’aquest temps, he conviscut amb tres presidentes, fins al 2018 que vaig entrar jo en el càrrec.

Quantes persones atenen al centre de Figueres?

Abans de la pandèmia teníem 48 usuaris; amb la reobertura vam començar amb vint, i ara n’hi ha una trentena. L’any 2020 va ser molt dificultós i el 2021 encara vam pagar les conseqüències de la crisi sanitària, perquè no vam recuperar el nombre òptim d’usuaris, que serien uns quaranta. Aquest any es presenta amb incertesa, preguntant-nos si acabarem amb més usuaris. Penso que hi pot haver una certa reactivació, però serà complicat arribar de nou als 48.

Per què creu que serà complicat?

S’ha d’entendre que hi ha moltes famílies que encara tenen por de treure de casa el seu familiar malalt d’Alzheimer, tot i que aquí se segueixen molt estrictament tots els protocols de Covid-19. De tota manera, si arribem als 35 usuaris, serà possible mantenir bé la sostenibilitat econòmica del centre.

Com es pot transmetre tranquil·litat a les famílies que tenen por?

Ens poden trucar sempre que vulguin, exposar-nos amb quins problemes es troben i nosaltres els direm quines són les solucions que tenim. Sabem que, venir aquí, a la persona malalta li va molt bé, però com a Associació de Malalts d’Alzheimer i Família, la família és tan important com el malalt.

Com es focalitza l’atenció al familiar d’un malalt d’Alzheimer?

Dins la malaltia d’Alzheimer, el malalt no té mal físic. En les fases inicials, s’adona que va perdent facultats, que perd la memòria... Però la persona que sí que pateix, i molt, físicament i anímicament és el cuidador. El cuidador pot arribar a caure malalt, amb depressió, amb mal físic. El malalt requereix una atenció cada minut, la dependència és de vint-i-quatre hores, i hi ha gent que li fa cosa delegar aquesta responsabilitat de la cura del seu malalt. I això et deixa esgotat i amb dolor emocional.

Com és l’atenció al cuidador?

Es fan formacions per donar estratègies per tenir cura del malalt, hi ha grups de suport i també es fa un seguiment. Estem sempre en contacte amb les famílies per facilitar-los orientació i treballar temes concrets, com les mateixes relacions familiars o l’acceptació del procés de deteriorament del malalt. L’experiència de la nostra associació és que cada vegada hi ha més famílies que accepten aquesta ajuda.

Totes les persones de la junta tenen en comú el fet d’haver tingut algun familiar directe malalt d’Alzheimer?

Jo diria que sí, exceptuant una persona que no ha conviscut amb un malalt d’Alzheimer, però que ha tingut la mare dependent. Et vincules amb aquest món perquè has tingut l’experiència en la família, has localitzat el centre, has valorat la feina que es fa i perquè has començat a mantenir-hi una relació.