Temps enrere hi havia persones que estaven convençudes que l’aparició de varius era un fenomen natural, normal. No ho consideraven un problema de salut. L’entenien com una conseqüència normal del pas del temps. Era un tema mèdic que semblava tenir escassa rellevància clínica i es considerava normal tenir varius. Conèixer més la malaltia i donar-la a conèixer a la població general ha estat un bon instrument per millorar la salut i la qualitat de vida de moltes persones. Cosa que ha fet que cada cop es consulti més sobre aquesta malaltia i que es pugui actuar més i millor, tant pel que fa a la prevenció, com al tractament.
El coneixement de les causes i els factors que les provoquen, la seva fisiopatologia, les diverses formes de presentació i manifestació, permeten fer una diagnosi precisa i un tractament personalitzat, cada cop més còmodes i més resolutius. Les noves tècniques diagnòstiques i terapèutiques han demostrat la seva eficiència en aquest camp.
La causa més freqüent d’aparició de varices i venes varicoses és la dilatació de la paret venosa i el deteriorament valvular. Ambdós dificulten el retorn venós sanguini, provocant la consegüent dilatació venosa de diferent magnitud i rep diferents noms. Les venes varicoses i les aranyes vasculars són les dilatacions que es veuen més fàcilment. Tenen una disposició lineal o tenen forma de rosetons. El seu color va des d’un to blavós a un de vinós, vermell o rosat, depenent del seu diàmetre i la distància a la pell. Les molèsties més freqüents que provoquen aquests problemes vasculars són la picor a les cames, la inflor, una pell seca, les rampes i les lesions dermatològiques. A mesura que avança la malaltia, poden aparèixer problemes més greus. Per això quan es tenen molèsties o davant de qualsevol dubte, cal consultar al metge expert en varius.
En medicina sempre val més curar-se en salut. La prevenció, en aquest cas, implica evitar el sedentarisme, la bidepestació i la sedestació perllongades, el restrenyiment, les compressions venoses locals, provocada tant per males postures com per portar roba inapropiada. També n’hi ha d’altres. Però també hi ha factors que les poden provocar i que no són modificables, com són l’embaràs, altres canvis hormonals i l’edat.
Per tractar aquesta malaltia cal adoptar i mantenir uns estils de vida saludables, com són caminar, seguir una bona alimentació –rica en vitamines i fibra– i una hidratació correcta. Les mitges de compressió, quan estan indicades, són una altra mesura terapèutica eficaç. Si cal, el metge també prescriurà un tractament farmacològic. Un aspecte molt important a tenir en compte és l’avenç tecnològic que, en el camp de la medicina, ha comportat grans millores. En l’àmbit de la flebologia, han aparegut les tècniques terapèutiques mínimament invasives, que han desplaçat la cirurgia convencional de les varices. Actualment la tècnica estrella pel tractament de la malaltia venosa crònica és l’escleroterapia amb escuma. Està basada en la tècnica clàssica de l’esclerosi i la microesclerosi líquida, però està modificada. En lloc d’injectar un esclerosant líquid s’injecta un en forma d’escuma. L’avantatge és que la seva acció és molt més potent. Aquesta tècnica, que és relativament senzilla, feta en mans expertes, té l’avantatge de què no ocasiona molèsties i és altament resolutiva. No provoca cap alteració en el ritme de la vida diària i millora la qualitat de vida de la persona afectada, en millorar la simptomatologia.
Cal tenir cura de la nostra salut. Per això és molt important vigilar les nostres cames i en cas que tinguem la més mínima sospita de què hi pugui haver un problema cal posar-se immediatament en mans d’un metge expert. El control de la patologia venosa sempre és un tema actual, tant per la seva elevada prevalença com per la seva repercussió en la vida diària.
Centro de enfermedades de venas
TELÈFON: 972 503 984 - 648 247 209
