Dissabte passat, els aficionats al futbol van presenciar la petició de canvi del davanter del Barça Kun Agüero. Aparentment, el jugador no patia cap lesió muscular, però no podia seguir. De fet, es va estirar a la gespa amb la mà al pit.

El diagnòstic: Arrítmia cardíaca, és a dir, una alteració de la freqüència en el ritme del cor.

Segons dades de la Fundació Espanyola del Cor (FEC), a Espanya més d'un milió de persones de més de 40 anys pateix fibril·lació auricular, que és el tipus d'arrítmia més freqüent. Si l'arrítmia consisteix en que el cor batega massa ràpid es coneix com a taquicàrdia, i si, d'altra banda, ho fa massa lent s'anomena bradicàrdia. També pot passar que sigui un bateg irregular.

Les arrítmies cardíaques poden provocar una sensació d'aleteig al pit o de cor accelerat, i poden ser inofensives. No obstant això, algunes arrítmies poden provocar signes i símptomes molestos, i a vegades, poden advertir d'un perill immediat per la salut.

Per tant, la decisió del Kun d'abandonar el partit va ser un encert. Afortunadament va ser capaç de reconèixer els símptomes, però els experts calculen que el 10% dels afectats desconeixen que tenen aquesta alteració.

Per què es produeix una arrítmia?

Així expliquen els especialistes de la prestigiosa Cínica Mayo, fundada a Rochester, Minnesota, com funciona el batec del cor:

El cor està format per quatre cavitats. Dues aurícules, a la part superior, i dos ventricles, a la part inferior. Normalment, el ritme cardíac es controla amb un marcapassos natural anomenat nòdul sinusal, ubicat a l'aurícula dreta. Aquest nòdul produeix impulsos elèctrics que inicien cada batec, fent que els músculs de les dues aurícules es contraguin i bombin la sang als ventricles. No obstant això, aquests impulsos elèctrics passen per un grup de cèl·lules, conegudes com a node auriculoventricular, que els alenteix una mica per permetre que els ventricles s'omplin de sang, i així poder contraure els músculs dels ventricles per bombar la sang als pulmons o a la resta del cos.

La freqüència del batec del cor en repòs ha d'oscil·lar entre els 60 i els 100 batecs per minut. Si supera els 100 es pot parlar de taquicàrdia i si baixa dels 60 de bradicàrdia.

Aquest ritme es pot veure alterat en algunes ocasions per diversos motius:

  • L'impuls elèctric no es genera de manera adequada
  • L'impuls elèctric s'origina en un lloc erroni
  • Els camins de la conducció elèctrica estan alterats

Tipus de taquicàrdia

Les més freqüents són:

  • Fibril·lació auricular. És una freqüència cardíaca ràpida causada per impulsos elèctrics caòtics que produeixen contraccions ràpides, descoordinades i dèbils a les aurícules. Pot ocasionar un ritme ràpid i irregular de contraccions també en els ventricles. Tot i que pot ser un problema temporal, sol estar associada a complicacions greus com l'accident cervell vascular.
  • Aleteig auricular. Molt similar a la fibril·lació, però amb impulsos elèctrics més organitzats i rítmics. També pot portar a alteracions greus.
  • Taquicàrdia ventricular. Freqüència cardíaca ràpida, que no permet que els ventricles s'omplin i es contreguin eficaçment per bombar sang al cos. Pot no causar problemes greus a gent amb un cor sa, però pot ser una emergència mèdica urgent a gent amb altres problemes de cor
  • Fibril·lació ventricular. Impulsos elèctrics ràpids i erràtics fan que els ventricles s'agitin amb pulsacions ineficaces. Pot ser mortal si el cor no recupera el ritme en qüestió de minuts.
  • Síndrome de QT llarg. Trastorn que comporta més risc a l'hora de tenir batecs irregulars. Pot provocar desmais i posar en perill la vida a causa de morts sobtades.

Com es diagnostica?

En els casos en els quals la patologia no té símptomes es pot detectar a les revisions rutinàries.

Per qualsevol pacient amb arrítmies, l'electrocardiograma és la prova més comuna per a detectar-les, encara que només registra l'activitat elèctrica que es du a terme en el moment en el qual es fa la prova i per tant només ens mostra si existeixen arrítmies en aquell moment.

Depenent dels símptomes, s'utilitza un Holter, un petit aparell al qual ens connectarem unes 24 hores i que registrarà l'activitat elèctrica durant aquest temps.

Tractament

Quan es determina que efectivament el pacient pateix alteracions del ritme cardíac, es recomanarà un tractament que dependrà segons el tipus d'arrítmia. Pot anar des del marcapassos a medicaments específics.

En qualsevol cas, els experts recomanen

  • Una dieta saludable
  • Practicar exercici moderat habitualment
  • Reduir al màxim el consum d'alcohol i altres excitants
  • Mantenir controlats factors de risc com el colesterol, la hipertensió, la diabetis o la obesitat