Entre els objectius de la Fundació Salut Empordà (FSE), hi figura informar i divulgar entre la població de la comarca tota mena d'hàbits saludables, prevenir qualsevol classe de malalties i difondre consells per tal de millorar les condicions de vida dels potencials usuaris de la sanitat pública en general. En aquest sentit, són habituals les xerrades obertes a tothom que s'organitzen al llarg de l'any a la sala d'actes de l'Hospital de Figueres.
La darrera d'elles, realitzada a finals de gener, portava com a títol Tinc un familiar amb demència. Com el puc cuidar?, i va acollir un bon nombre de persones interessades a conèixer de primera mà un conjunt de consells per tal de fer front a una problemàtica cada cop més freqüent a la nostra societat, especialment davant l'envelliment progressiu de la població. La xerrada va anar a càrrec de la doctora Maria del Mar Fernández, metgessa geriatra, acompanyada per la infermera Bea Carreño i la neuropsicòloga Marta Cullell. Totes tres són professionals del Centre Sociosanitari Bernat Jaume de la Fundació Salut Empordà.
D'entrada, la doctora Fernández va explicar que «qualsevol classe de demència és una malaltia i, en cap cas, ho podem considerar com un fet propi d'una edat avançada, com se sol dir habitualment. Una demència es determina per una pèrdua adquirida i persistent de les capacitats cognitives d'una persona -com per exemple, la memòria, el llenguatge, els hàbits de casa, el raonament- per un espai superior als sis mesos i que interfereixen en la seva activitat quotidiana -en l'àmbit social, laboral i domèstic- i en la seva pròpia qualitat de vida».
A partir d'aquest moment, és quan es fa necessària la intervenció d'un professional sanitari per tal de diagnosticar allò que sanitàriament s'anomena trastorn neurocognitiu major. Entre un 50 i un 75% de les demències que es diagnostiquen són la malaltia de l'Alzheimer i entre un 20 i 30% són les d'origen vascular.
Les manifestacions clíniques
Les manifestacions clíniquesEn la seva intervenció, la doctora va explicar que, de forma genèrica, les demències es manifesten amb un conjunt de símptomes cognitius com són «la pèrdua de memòria, la desorientació, l'alteració del llenguatge, l'apràxia o trastorn de l'activitat motriu, les agnòsies o incapacitat de processar informació sensorial i les dificultats per raonar o planificar tasques complexes. Altres indicis clars són la dependència progressiva per activitats de la vida diària i un conjunt de símptomes neuropsiquiàtrics com deliris, al·lucinacions, agitació, ansietat, depressió i insomni, entre altres».
A l'hora de fer front a l'atenció d'un familiar amb demència, la doctora Fernández va deixar clar que «es tracta d'un llarg viatge que es comença a planificar en el moment del diagnòstic, comptant amb la persona malalta. I també cal prestar molta atenció al cuidador principal perquè, si aquest no es cuida, a la llarga tindrem dos pacients». La neuropsicòloga Marta Cullell va exposar els principals trastorns conductuals que es poden presentar durant l'evolució de la malaltia, donant alguns consells de com afrontar-los i, per la seva banda, la infermera Bea Carreño va tractar els temes relacionats amb l'afectació progressiva de la capacitat de realització de les activitats instrumentals i bàsiques de la vida diària, també aportant possibles estratègies de com abordar-les.
Cinc fases de la malaltia, de lleu a molt greu
La doctora Maria del Mar Fernández, metgessa geriatra del Centre Sociosanitari Bernat Jaume, fixa en cinc les fases que pot presentar un malalt de demència: lleu, moderada, moderada-greu, greu i molt greu. En la primera categoria, hi ha un deteriorament cognitiu lleu, es visualitzen dificultats per part del malalt a l’hora de realitzar algunes activitats complexes, però la persona, amb una certa supervisió, pot viure sola sense problemes. En la fase moderada, el deteriorament creix, hi ha dependència en algunes activitats i cal una supervisió habitual per part del cuidador en qüestions com la higiene i el vestit.
En aquests primers casos, la doctora demana que es comparteixi la informació entre el pacient, els familiars i els seus amics, es procurin revisions oftalmològiques, auditives i odontològiques, es comencin a mirar assumptes legals, econòmics i patrimonials, mirar de redactar un document de voluntats anticipades, i ja es pensi, sobretot en la fase moderada, en la tramitació d’ajudes per la llei de dependència, la supervisió domiciliària cada 24 hores i accedir a serveis de suport diürns com l’hospital de dia i els centres de dia.
En la fase moderada-greu, s’incrementa el deteriorament cognitiu i comença la dependència en el dia a dia del malalt fins al punt que la persona no pot viure sola. En aquest sentit ja es recomana incrementar la supervisió, tramitar les ajudes, avaluar si cal modificar la capacitat jurídica i prestar atenció al cuidador principal perquè no caigui també malalt. En les fases greus i molt greus, creix la situació de deteriorament fins al punt que el malalt pot quedar immobilitzat. En aquests dos estadis, ja cal un suport domiciliari continu o la institucionalització a residència.
Com a consells generals, en fases no tan avançades, es recomana mantenir l’autonomia del malalt i oferir-li ajuda només quan la necessiti. Seguir amb les rutines i l’estil de vida habitual, donar temps per fer les coses i simplificar les activitats així com valorar els seus esforços.
Es recomana utilitzar un to de veu tranquil i agradable per a comunicar-se, marcar objectius realitzables, evitar conflictes, eliminar perills i gaudir de l’oportunitat de compartir el temps entre malalt i cuidador.
