Les sequeres i Figueres

 A l'antiguitat nombroses ciutats varen ser abandonades pels seus habitants per manca d'aigua. Els seus pous es varen assecar, els rius que tenien al costat varen deixar de portar aigua, i és que sense aigua no es podia viure. Les sequeres han existit sempre en molts llocs del planeta terra

A Catalunya, a les seves conques internes, sense comptar la de l'Ebre, els darrers 125 anys, d'ençà que tenim dades, s'han succeït les sequeres; una cada 8-10 anys de mitjana. La darrera l'any 2007/2008, va tenir una intensitat semblant a l'actual i llavors l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua) va reaccionar duent a terme actuacions de gran envergadura com la dessalinitzadora del Llobregat, la conducció d'aigües regenerades des de la depuradora del Baix Llobregat fins a Sant Joan Despí i la connexió de la dessalinitzadora de la Tordera amb les aigües del Ter, que juntament amb la millora i posada en marxa de nombrosos pous varen fer que aquests darrers quinze anys Barcelona i la seva àrea metropolitana no haguessin entrat en situació d'emergència.

Després, l'ACA s'ha limitat a reduir el seu endeutament sense preparar al país per afrontar en millors condicions la pròxima sequera –l'actual– tot i l'amenaça del canvi climàtic cada cop més intensa. Tenint en compte que avui tampoc es pot viure sense aigua, en la meva opinió, la política ha estat equivocada. O sigui, en lloc de preparar el territori per suportar millor la pròxima sequera, ha confiat als déus de la pluja... "Que ja plourà" -poc o molt-, abans que la situació afecti els abastaments domiciliaris produint un impacte socioeconòmic de gravíssimes conseqüències.

I a Figueres, que es pot fer per combatre aquesta sequera?

Primer: Estalviar. Això val per a tots els pobles i ciutats. L'estalvi domèstic depèn de tots nosaltres i cal conscienciar a tota la població de la seva necessitat sempre –amb sequera i sense-, reduir el consum tancant les aixetes obertes sense sentit, substituint els banys per les dutxes, no omplint piscines, limitant el reg de les plantes, etc.

Segon: Controlar i limitar els consums municipals per a la neteja dels carrers, regs de zones verdes i altres, així com disminuir les pèrdues a les canonades de distribució, competència de FISERSA.

Tercer: Regenerar l'aigua residual a la sortida de la depuradora afegint un tractament addicional, competència de l'ACA. Aquesta aigua regenerada, en una mena de circuit tancat, podria conduir-se fins als canals de reg de la Comunitat de regants del marge dret de la Muga -previ acord i conveni-, disminuint l'aportació corresponent que restaria a l'embassament, augmentant així la reserva disponible per a l'abastament domiciliari.

Quart; Perforar pous a la recerca d'aigües subterrànies de cabal suficient per afegir a les aigües superficials, col·laborant al subministrament de Figueres.

Cinquè: Promoure, juntament amb altres municipis de l'Empordà, una dessalinitzadora a la badia de Roses per l'abastament conjunt, que seria competència de l'ACA.

I és que el que no sabem és fer ploure! Malgrat nombrosos intents a les zones més àrides del planeta, bombardejant els núvols amb diverses substàncies, els resultats han sigut fins ara decebedors i no tenim evidència científica de cap èxit remarcable.

Així doncs; toca estalviar, reutilitzar, regenerar, dessalinitzar..., encara que l'aigua sigui cada cop més cara.