Dies festius

Fa un parell de setmanes, en aquest setmanari, es va formular la pregunta si els dies festius s'haurien de traslladar a dilluns o divendres per evitar els ponts. I la qüestió no és innocent ni gratuïta, es miri des del vessant que es miri, ja que, si bé és veritat que els ponts s’agraeixen i molt, quan com a treballador te’ls pots agafar, no és menys cert que la successió d’aturades i arrancades en determinades empreses o indústries fa que la productivitat es vegi minvada de manera considerable.

Estem acostumats a sentir que Espanya és un dels països amb més festius del món, que un japonès té sis dies de vacances a l’any i un nord-americà una quantitat més o menys similar de dies de festa. Que per això aquests països estan a l’avantguarda del progrés i passen la mà per la cara a la resta del món. Per no parlar dels xinesos sobre els quals ja no cal ni fer-se preguntes, ja que viuen en la seva opaca economia mixta entre capitalisme i comunisme, els d’allà, i que obren botigues que gairebé mai no tanquen, els d’aquí.

Semblaria, doncs, que els nostres referents no són els estats capdavanters, sinó aquells que busquen una millor conciliació. Segurament al que aspiraríem és a tenir els mateixos drets que els francesos, jornades de 35 hores setmanals que provoquen la ira d’una gent que surt en massa al carrer a queixar-se cada vegada que el govern pretén incrementar-les. I és que en aquesta capacitat de mobilització també consisteix la grandeur francesa, a diferència dels nostres nacionals, que tal com em comentava fa temps un famós sindicalista local, no gaudeixen de la convicció ni del coratge que els nostres veïns demostren quan van mal dades, i prefereixen criticar el sistema des de casa estirats al sofà.

Jo la veritat és que en aquests moments ja no sé res. Quan un s’ha passat més de mitja vida intentant treballar amb constància, contemplant a la vegada algunes persones a les quals més aviat l’esforç els fa mandra, i comprovant que més o menys al cap del carrer tothom està allà mateix, em plantejo realment si el fet d’intentar ser el més productiu possible és en sí un valor a predicar o el que fa és convertir-te en el més soca dels soques.

Em queda el consol que almenys la feina que faig m’agrada.

Subscriu-te per seguir llegint