Les vacances que van ser

Diuen els experts que és tan i tan bo per a la salut poder trobar un espai de temps per avorrir-se. En el sentit literal de la paraula, sense telèfons, teles, ràdios, llibres ni ningú a prop amb qui conversar. I com que jo soc dels que no els fa mandra provar les coses, especialment quan no impliquen un esforç aparent, vaig decidir durant les meves vacances prodigar-me en les arts del dolce far niente.

Perquè representa que un cop complertes les activitats necessàries que tots fem quan no treballem, com són anar a La Caixa, quedar amb els amics que no veus durant l’any i executar diverses tasques logístiques, semblaria que estem legitimats per avorrir-nos.

El que passa amb aquesta disciplina és que suposo que requereix una preparació mental prèvia. Acostumats com estem a anar sempre de bòlit, arribar a la desacceleració total, encara que sigui de manera voluntària i sense prescripció facultativa, provoca un sentiment de culpa difícilment gestionable. L’origen d’aquest fracàs el podríem trobar en l’enfocament, en la culpa de l’educació catòlica rebuda per les generacions boomers, a la qual, en el meu cas concret, s’afegeix una dita que de tant en tant deia la meva àvia Anita: «avorrir-se és de nen maleducat».

Total que, descartada la desconnexió total per incompatibilitat de l’usuari final que soc jo, em vaig dedicar a gaudir d’unes vacances convencionals sota els avatars de la meteorologia que de moment no són programables pels humans ni per la temuda IA, enteneu-hi les calors sufocants dels principis d’agost i posteriorment la fresca de les seves darreres setmanes. Ep, i a plena satisfacció!

Per cert, aquelles previsions optimistes de fer molt d’esport durant el període de vacances no és que no es complissin: l’augment de pes, apreciable sense ser significatiu, es deu al fet que la quantitat de tiberis i alcohols ingerits no abasten a compensar el desgast físic efectuat.

S’ha avançat la temporada de castanyes, amb un IPC que tendeix a disparar-se, la bossa de la compra pels núvols, un preu de l’oli d’oliva similar al litre de petroli, i una tardor que es preveu calenta per poder acomplir els objectius que necessita l’economia d’un model productiu basat en el creixement. I en un no res ja serem a Nadal i ens queixarem de com ha passat la vida tan de pressa mentre somniem amb les noves vacances.

Subscriu-te per seguir llegint