Memòries d’un temps antic

«Al setembre de 1896, en plena guerra de Cuba, un soldat espanyol fou capturat en una emboscada per un guerriller. En veure’s mort, el xicot va tenir un darrer pensament per a la seva vila natal, que no tornaria a veure més: –Adéu, Portbou!–, va sanglotar. Això sorprengué aquell cubà d’aspecte feréstec i pell colrada, que va contenir el braç executor i va preguntar: –Que ets de Portbou, tu?-. El captiu assentí, esporuguit, amb el cap. –Doncs jo sóc de Vilajuïga –va afegir l’insurrecte– i ara fuig abans no et matin els meus»...

Aquest és un dels singulars episodis que trobem recollits en l’obra Libreta de memòrias de Joan Baptista Serinyana (1818-1903), vinyater llançanenc, on l’autor deixà testimoni dels esdeveniments viscuts a la nostra vila al llarg d’uns setanta anys del segle XIX. Serinyana va néixer a Llançà el 15 de desembre de 1818. Aviat va haver de dedicar-se a feinejar a les vinyes del seu pare. Als 25 anys, va contraure matrimoni amb Rosa Marcer, tres anys més jove que ell, pubilla d’una casa al carrer de la Muralla i hereva d’una vinya de trenta vessanes a Cap de Ras.

Els conreus principals de les terres de Serinyana eren la vinya i l’olivera, encara que també en tenia de blat, ametllers i avellaners. Els seus dietaris, repartits en diferents llibretes, tenen una estructura interna molt característica, consistent en una sèrie d’esdeveniments ordenats per anys. Segons les dades corresponents a l’empadronament de 1860, la població de Llançà era de 1.879 habitants. El nucli de la Vila estava format per 428 cases, al barri del Port n’hi havia 32, i 7 al disseminat de Setcases.

Memòries antigues registrà Serinyana a les seves llibretes. Així, textualment: «Lo añ 1730 al mes de juñ acabaran de fé la iglésia y celebraran la primera missa a Llansà. Lo añ 1760 féran la portalada de la yglesia parroquial». «Lo dit añ 63 al mesos de juñ y juliol pintàram la yglésia de Llançà». «L’arribada del tren fou una data per a la història de Llançà. Canvià la fesomia de la vall, separant el veïnat de Madres del nucli de la població. Representà un avenç en el temps i en el transport que els avantpassats no havien ni somniat».

Mots d’aquell temps són sovint emprats en aquestes planes, com rim per raïm, hundades per onades, siegos per cecs, barbat que era un sarment plantat que havia fet arrels, barda un núvol que es veia quan bufava la tramuntana, bigòs es deia llavors d’una aixada de dues puntes, gropada era una tempesta sobtada, pairar-se s’emprava per deixar de menjar, ventar era donar un fort cop i xemenera es feia servir per xemeneia.

El primer llevant que Serinyana esmenta és el del 1840, quan l’illa del Castellar era coberta un i altre cop per les onades. Del mateix any és aquesta referència: «Lo 1840 molta jent se pairaban de pa i quan les criadas benien de la fleca los prenien el pa per los carrers»... De l’any 1862: «Lo dit añ, lo dia 16 de Juñ a Capderras agafaren una vallena viva que feya 95 pams de llarc del cap de la cua al cap del morru». Del 1870: «Lo dit añ 70 plantaran lo arbre de la Libertat». El 1874: «Al 4 de abril a Culera sucseí en una cassa que un padastre matà la seba dona y una miñona que se habia de cassà ab el fill de la seba dona y después se degollà ell mateix y la miñona hera preñada». Finalment: «Lo dit añ 99 als 23 de mars, gran desgràcia a Llansà. Hi hagué un desafio, un tal Molin amb un tal Dagall surtiren fora la vila i an Molin matà al Dagall. Li dunà 17 faridas, 14 grosas, 3 de mortals. Al reo ja és empresonat».