Estiu 2023

Acabo de parlar amb l’organitzador d’un cicle de concerts de guitarra per aquest estiu a l’església de Sant Pere de Pals; feia quatre anys, que, per motiu de la pandèmia, no es realitzaven aquests concerts. Aquest any, entre aquests i els tres del Festival Clàssic Pals tinc la sensació que l’estiu serà altra vegada un moment dolç de cara al turisme a la Costa Brava.

Hi ha moltes ganes de fer vacances i deixar enrere una crisi de manca de turistes a la nostra terra; aquest any, més aviat, tots plegats patim més per la sequera i les conseqüències de la crisi climàtica; tot i que la gran quantitat de piscines i les restriccions d’aigua per l’agricultura fan veure mancances en les decisions governamentals.

L’estiu ens ofereix una oportunitat per conèixer indrets, per gaudir de festes i tradicions, per relacionar-nos amb persones diferents, per emocionar-nos contemplant espais naturals, per descobrir el patrimoni, per viure la fe...

Sabeu que el 10% dels pelegrins que arriben a Compostel·la són catalans? Això ens fa veure que el turisme religiós és una de les formes de viatjar, de conèixer món, que ens plau. Quan es viatja a Compostel·la o a Jerusalem, per poca pràctica religiosa que es tingui durant l’any, és sempre una bona ocasió de visitar la catedral o els llocs sants. I sovint «fer el camí» és una forma de viure i de conèixer les persones i els llocs diferents dels viatges organitzats per agència.

Fa unes setmanes vaig tornar a visitar el Santuari de Lourdes (França), en un viatge llampec per acompanyar un grup de pelegrins de les meves parròquies; les estadístiques diuen que cada any hi van més de cinc milions de persones.

Tot això em fa pensar que la fe ha estat, des de sempre, una de les raons primeres que ha mogut la gent a viatjar. A escala més local, les peregrinacions al santuaris marians i els Aplecs a les ermites, han estat sempre una forma de convivència i de comunicació. L’Associació Mundial de Viatges Religiosos diu que últimament s’està incrementant el nombre de persones que peregrinen a llocs sants (de diferents religions); diuen que hi ha 300 milions de persones que viatgen cada any arreu del món amb destinacions religioses. Ben sovint aquestes destinacions són pols d’atracció que combinen l’arrel religiosa o l’espiritualitat, d’una banda, amb el patrimoni, la cultura o la gastronomia, de l’altra.

La Direcció General de Turisme de la Generalitat està preparant una guia de santuaris de Catalunya i té la intenció de crear rutes relacionades amb altres confessions religioses, com per exemple els calls jueus de tot el país, com els de Girona i Besalú, per exemple.

Sabeu que dos dels tres llocs més visitats a Catalunya tenen elements religiosos? Montserrat, la Sagrada Família de Barcelona i Port Aventura són els tres llocs més visitats de Catalunya, més que el nostre Museu Dalí. Molts dels que visiten el Teatre-Museu també entren a l’església de Sant Pere; i us puc ben assegurar que la majoria ho fa amb profund respecte i admiració. A voltes, parlant amb alguns d’ells, recordo que valoraven l’espai de l’església com un indret on hi ha molta energia positiva, on es troben a gust per pregar, per descansar o per simplement visitar l’església i escoltar uns minuts el silenci.

Aquest estiu hauríem de poder gaudir d’aquest temps amb un estil de vida auster, sostenible i solidari que ens faci mirar endavant, amb futur i esperança. Que aquest estiu gaudim del temps que se’ns és donat, però també preguem, reflexionem i albirem respostes per poder atendre els reptes que tenim al davant, amb coratge, amb confiança...

Tot plegat per dir-vos que quan anem pel món, sobretot a llocs on les tradicions religioses són diferents de les nostres, hem de visitar els seus llocs sagrats amb profund respecte, i amb voluntat d’aprendre coses noves que ens ajudin a relacionar-nos amb el Transcendent. Al cap i a la fi, la nostra vida és tota ella un viatge cap a la casa del Pare.